.jpg) Quina explicació podem trobar a la falta d’eficàcia de l’ensenyament de l’anglès com a primera llengua estrangera després de més de tres dècades de dedicar-hi hores i recursos? Cal veure quin factors són els que poden influir a transformar aquesta dinàmica. Així mateix, cal veure la correspondència entre bona competència lingüística en català i castellà i les possibilitats d’adquisició d’una llengua estrangera.
La Societat Catalana de Pedagogia vam obrir aquest tema el 15 d’octubre passat amb la conferència inaugural de curs. El Dr. Josep-Lluís González, professor plurilingüe amb llarga experiència a Eton College (Regne Unit), va mostrar que cada llengua segmenta la realitat i que s’aprèn per comunicació i comprensió del seu context i cultura. No té més dificultat aprendre diverses llengües si se’n veuen les connexions i formes pròpies. La institució escolar pot esdevenir una porta oberta al plurilingüisme si fa un adequat pla d’aprenentatge, més que anticipar l’aprenentatge d’una llengua als tres anys d’edat. La conferència va ser emmarcada pel president de la SCP, el Dr. Martí Teixidó, que va centrar l’articulació d’aprenentatge de tres llengües o més a partir del diagnòstic pedagògic personalitzat. Per a poder fer un diagnòstic pedagògic ha estat necessari fonamentar en recerca (R), desenvolupar instrument (D) i, després del pilotatge necessari, difondre’l per una innovació (I) generalitzada. És una realització R+D+I.
Vam reprendre l’assumpte en el seminari d’hivern dels proppassats 29 i 30 de gener per cercar un model d’ensenyament de llengües que desenvolupi la competència plurilingüe com a estratègia educativa, social i econòmica ajustada a la realitat sociolingüística de Catalunya en el context de diversitat lingüística de la Unió Europea.
Joan Estruch i Míriam Margalef, del Consell Superior d’Avaluació, van mostrar els resultats dels alumnes de setze anys equivalents en llengua catalana i castellana, millors en comprensió lectora que en expressió escrita per causa de l’ortografia. En llengua anglesa, hi ha una gran diferència per causes externes segons la complexitat i la titularitat del centre. El Dr. Miquel Strubell, sociolingüista, va actualitzar l’estat de competència dels ciutadans en llengua catalana i la voluntat de comunicar-se en aquesta llengua. El Dr. Gerard Conesa, neurocirurgià, va mostrar la localització de les llengües i les xarxes sinàptiques. I el Dr. Albert Costa, neurolingüista, va explicar la resposta cerebral de les persones bilingües.
La prova de competència lingüística o termòmetre lingüístic (TL), elaborada per un equip de recerca de la SCP, va ser presentada per Maria-Eulàlia Palau, mestra, doctora en psicologia i membre de l’equip. És un instrument de diagnòstic pedagògic de competència lingüística d’infants de cinc anys i de pronòstic de l’amplitud de llengües apreses que ha de permetre programar l’ensenyament de llengües estrangeres de manera diversa segons les possibilitats dels alumnes. El material consta d’una guia explicativa que incorpora vocabulari als cinc anys d’edat, un semàfor d’adquisició dels sons, un mapa de desenvolupament del llenguatge oral i, finalment, unes propostes didàctiques basades en làmines o murals, que també formen part del conjunt del material i que tenen un doble objectiu: en primer lloc, activar la conversa amb els infants durant l’aplicació de la prova i, en segon lloc, impulsar el desenvolupament oral de l’infant que vagi endarrerit. El TL inicia la fase de pilotatge a quaranta-una escoles de Catalunya.
Óscar del Estal, mestre de l’Escola Splai de Barcelona, va fer una gratificant mostra de com s’ha de conduir un ensenyament en llengua anglesa, en directe i amb una mostra de vídeo. Josep M. Artigal, mestre, va defensar l’aprenentatge primerenc de caràcter gestual i emfàtic, perquè diu que l’infant aprèn usant la llengua si l’escolten.
El programa Euromania d’aprenentatge de ciències per a infants de vuit a onze anys en set llengües romàniques (català, francès, castellà, italià, portuguès, occità i romanès), lamentablement poc conegut a les escoles, va ser presentat per Jordi Ortiz, becari coordinador d’aquest projecte.
Núria Núñez va presentar l’articulació de l’anglès i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que es realitza a l’Escola Begues Manyanet. L’Institut Vicenç Plantada de Mollet ofereix el doble batxillerat espanyol-francès, precedit d’un projecte de teatre en francès a l’ESO que és una gran oportunitat de promoció cultural per a joves. Ho va presentar la seva impulsora, la professora Núria Blajé.
Coincidències que apunten a conclusions
Un tractament integrat de les llengües afavoreix la competència bilingüe i estalvia duplicitats, a vegades incoherents i feixugues. Cal potenciar la transferència d’aprenentatge d’unes llengües a les adquirides posteriorment. La diversitat de llengües es memoritza en un mateix cervell amb superposicions i diferenciacions que la persona bilingüe gestiona sense especial esforç. El contacte amb diversitat de llengües converteix la dificultat inicial en oportunitat de practicar una especial agilitat de passar d’una a l’altra sense fer traducció. La llengua s’ha d’ensenyar als infants amb una entonació prosòdica adequada, ordre del discurs, precisió terminològica i correcció sintàctica. Una didàctica comuna, sens perjudici de les singularitats de cada llengua, ho fa tot més fàcil. Cal partir de les llengües de l’entorn familiar i social per a articular l’aprenentatge escolar funcional i sistemàtic i projectar-lo a l’exterior: l’entorn de llengües romàniques properes i diferenciades, la diversitat de llengües a la Unió Europea i la munió de llengües disponibles a Internet per a qualsevol contingut.
L’objectiu de la Societat Catalana de Pedagogia és impulsar el disseny d’un model propi d’ensenyament de les llengües a Catalunya que es fonamenti en les aportacions de la neurolingüística, que s’ajusti a la realitat sociolingüística de cada escola i que potenciï la competència plurilingüe personal de cada infant i jove.
|
