Llista de fitxes Web del projecte

Família Carreras

7/1/2019

   - 

 

Figura 1. Gaietà Carreras i Aragó (1825-1878). Fotografia conservada a l’arxiu familiar de Maria Encarnació Carreras-Candi.

Figura 2. Josep Carreras i Aragó (1828-1868). Fotografia conservada a l’arxiu familiar de Maria Encarnació Carreras-Candi.

Figura 3. Francesc Carreras i Aragó (1832-1881). Fotografia conservada a l’arxiu familiar de Maria Encarnació Carreras-Candi.

Figura 4. Joan Mates, Naixement de Sant Joan Baptista, procedent d’un retaule originari d’Hostalric. Barcelona, col·lecció particular. Foto: Alberto Velasco.

Figura 5. Pasqual Ortoneda, Sant Tomàs, sant Jaume i santa Llúcia. Barcelona, col·lecció particular. Foto: Alberto Velasco.

Figura 6. Mestre de Gualba, retaule de Sant Romà. Barcelona, col·lecció particular. Foto: Alberto Velasco.

Els germans Carreras Aragó van ser membres d’una nissaga d’orfebres que van formar col·leccions eclèctiques amb diferents interessos. La construcció de les seves col·leccions cal entendre-la en un context molt precís, el de l’incipient interès pels objectes i les obres medievals que detectem en el col·leccionisme català del segle dinou, a l’empara del debat art-indústria i de la Renaixença. En aquest sentit, a partir dels anys seixanta del segle xix, trobarem a Barcelona un nou perfil de col·leccionista que s’interessarà per l’orfebreria, el mobiliari o les pintures gòtiques i que, a més, cedirà aquests objectes a una sèrie d’iniciatives expositives que esdevindran la posada de llarg del col·leccionisme barceloní. Ens referim a les exposicions retrospectives de 1867, 1877 i 1888, que serviran d’emmarcament per al naixement i la consolidació d’una associació que agruparà bona part d’aquests col·leccionistes, l’Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, fundada el 1878.

 

Gaietà Carreras i Aragó (1825-1878)

Els artistes van jugar un paper fonamental en aquest context, especialment aquells vinculats a les arts decoratives, ja fos adaptant les formes estètiques medievals a les seves realitzacions o recuperant obres romàniques i gòtiques i col·leccionant-les. No van faltar els qui van fer ambdues coses, com els Masriera o diferents membres de la nissaga dels Carreras Aragó. Pel que fa als darrers, el primer a qui hem d’esmentar és Gaietà Carreras i Aragó (figura 1), un conegut orfebre barceloní que va heretar el negoci familiar del seu pare, Francesc d’Assís Carreras i Duran (1797-1862). Als quinze anys va iniciar l’aprenentatge de l’ofici familiar, que va complementar amb estudis de dibuix a l’Escola de la Llotja i classes literàries al col·legi Carreras. El 3 de desembre de 1846 va passar l’examen de mestre argenter, i el 1855 es convertia en soci de ple dret del negoci familiar. Mort el pare, l’empresa va passar a denominar-se Hijos de Francisco de A. Carreras, de la qual els germans Gaietà, Josep i Francesc eren socis gerents, i Lluís, soci comendatari. Gaietà es va convertir en un veritable pròcer de la seva ciutat, i va arribar a implicar-se en la vida política en ser nomenat regidor el 1875. Va ostentar també el càrrec de tresorer del col·legi d’argenters i vocal de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès.

L’origen de la passió de Gaietà Carreras i Aragó per l’art i les antiguitats el desconeixem, tot i que cal situar-lo en el context de la seva professió i de les relacions personals establertes al llarg de la seva trajectòria. Diferents publicacions i notícies ens el presenten com un notable col·leccionista numismàtic, ben connectat amb els ambients que fomentaven les investigacions en aquest àmbit. Així, va ser un dels impulsors del Memorial Numismático Español, la direcció del qual va anar a càrrec d’Àlvar Campaner i a qui van acompanyar cèlebres numismàtics com Aloïss Heiss, Celestí Pujol o Artur Pedrals. Segons un manuscrit familiar, la col·lecció numismàtica de Gaietà, el 1877, tenia uns 7.000 exemplars.

Aquest mateix manuscrit revela que Gaietà era un dels assidus a la tertúlia que s’organitzava a casa del també col·leccionista Joan Cortada i Sala (1805-1868), un dels grans representants del Romanticisme català i personatge clau en la revaloració de l’art medieval a Catalunya. L’interès de Gaietà per la numismàtica el va portar a aplegar una nodrida biblioteca, cosa que va facilitar que estengués la seva pulsió col·leccionista vers el camp de la bibliofília i que aplegués un nombre interessant de manuscrits i incunables. La seva relació amb determinats ambients erudits i col·leccionistes se certifica amb la seva pertinença a l’Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Que era algú ben connectat amb aquests entorns intel·lectuals, especialment amb personatges interessats en l’art medieval, ho veiem en la seva relació amb el baró de Davillier (1823-1883).

Les relacions apuntades ens emplacen davant d’un personatge que va sentir fascinació per l’edat mitjana, i això va haver de condicionar la formació de la seva col·lecció artística, en què la pintura gòtica estava molt ben representada. Una de les primeres evidències de l’existència d’aquesta col·lecció la trobem en el catàleg de l’exposició retrospectiva de 1867, a la qual va cedir algunes pintures gòtiques. També va prestar-ne a l’exposició retrospectiva de 1877, en l’organització de la qual va col·laborar. Pràcticament no conservem informació sobre com Gaietà va formar la seva col·lecció i quins interessos el van moure. El manuscrit familiar dels Carreras ja citat només apunta: «Había recogido interesantísimos retablos góticos de buena época y en buen estado de conservación.» Sabem, això sí, que un dels seus subministradors habituals de pintura gòtica va ser el llibreter Baldomer Gual († 1894), més conegut com «en Mero», que organitzava a la seva botiga una tertúlia a la qual assistia Gaietà.

 

Josep Carreras i Aragó (1828-1868)

Josep Carreras i Aragó (figura 2) compartia professió i negoci amb el seu germà i era, igualment, un amant de la cultura. Com Gaietà, es va formar a l’escola Carreras i a la Llotja, i va passar l’examen de mestre argenter el 1846. També va sentir la pulsió col·leccionista, encara que la seva prematura mort li va impedir formar una col·lecció tan rellevant. Tenim constància que posseïa algunes obres medievals, tot i que la poca informació disponible ens impedeix saber si va focalitzar únicament els seus interessos en objectes d’aquell període. L’única descripció de la seva col·lecció la trobem en l’esmentat manuscrit familiar, en el qual es comenta: «Reunió una pequeña colección de antigüedades. Entre los objetos recogidos llaman la atención un símbolo nobiliario de la Edad Media; varias piezas del siglo xi, un báculo románico, un cristo bizantino, un precioso esmalte sobre cobre estilo Limoges; otro brillante esmalte que representa la fragua de Vulcano y en ella Venus con Cupido. Además, un interesante retablo de la Virgen con el Niño Jesús.»

 

Francesc Carreras i Aragó (1832-1881)

El tercer dels germans, Francesc (figura 3), va rebre la mateixa formació que Gaietà i Josep, encara que no va aconseguir el títol de mestre argenter per raons alienes a la seva voluntat. Va formar part, amb tot, del negoci familiar, primer com a dependent i després com a gerent. El manuscrit familiar recull igualment el seu interès per les antiguitats, i el defineix com un «aficionado a la arqueología, [que] había reunido [una] regular colección de antigüedades. Destacaban una arqueta de gusto italiano y varias lucernas y joyas de mucha antigüedad».

Els seus vincles amb els ambients col·leccionistes de la ciutat es fan patents amb la seva pertinença a l’Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Va participar com a prestador a l’exposició de joies, miniatures i esmalts que va organitzar l’associació el 1878, cedint diversos objectes, entre els quals destacava una sèrie de joies esmaltades dels segles xvi al xviii, i va fer el mateix en una mostra similar organitzada per la mateixa entitat el 1881. Un parell de guies antigues de Barcelona recullen que la seva vídua era propietària d’una col·lecció en què destacaven els esmalts, les joies i els rellotges, a més d’objectes de naturalesa més curiosa, com un naixement de figuretes d’ivori de «gusto románico» i, sobretot, una mà de mòmia egípcia. Alguns d’aquests objectes van ser cedits per la vídua a la mostra retrospectiva organitzada per l’associació el 1888. La pintura gòtica va formar part, igualment, de la seva col·lecció, ja que prestà a l’exposició retrospectiva de 1877 «dos tablas de una leyenda santoral», que el catàleg de la mostra situa al segle xv. A dos dels seus fills, Josep i Joaquim Carreras i Nolla, els veurem anys després cedint en préstec fragments de retaules gòtics a l’exposició retrospectiva de 1888.

 

Francesc Carreras Candi (1862-1937)

Els catàlegs de les exposicions retrospectives de 1867, 1877 i 1888 posen de manifest que diferents membres de la família Carreras posseïen compartiments relacionats amb uns mateixos retaules gòtics. Això no obstant, crida l’atenció que, anys després, la majoria de taules apareguin en mans d’una sola persona, Francesc Carreras i Candi (1862-1937), fill de Gaietà. Sense cap dubte, es tracta del personatge amb una major projecció intel·lectual de la família, àmpliament conegut pels seus treballs històrics i artístics. Advocat de professió, va ser professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona —entitat que va arribar a presidir—, membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, corresponent de la Real Academia de Buenas Letras de Sevilla, de la Real Academia Galega i de la Real Academia de la Historia. Va ser, a més, un gran aficionat a l’excursionisme, faceta per la qual se’l recorda especialment. En l’àmbit polític, va ostentar una regidoria de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista.

En matèria col·leccionista, a Francesc només se li coneixen interessos en el camp de la filatèlia que el van portar a ser un dels principals col·leccionistes de tot l’Estat espanyol. En canvi, i malgrat els seus innombrables estudis sobre història medieval i la seva plena participació en la revaloració de l’art d’aquest període, no conservem ni una sola notícia que ens el presenti adquirint pintura medieval. Va heretar les taules gòtiques del seu pare, que va saber apreciar com a medievalista que era, i va acréixer la col·lecció amb l’adquisició d’alguns exemplars als seus cosins, els germans Carreras Nolla. Francesc Carreras i Candi va morir el 1937, però la seva vídua, Montserrat Mercader Sacanella (1864-1957), va mantenir la col·lecció íntegra fins a la mort. Dos anys després, el 1959, s’aixecava un inventari de la col·lecció pictòrica per tal de procedir al seu repartiment entre els hereus, en sis lots equitatius. Bona part de les pintures avui es conserven en mans dels hereus de les persones a qui van correspondre els lots.

Francesc va transmetre la passió col·leccionista a la seva filla, Carme Carreras-Candi Mercader, que va ser membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona i del Cercle Cartòfil de Catalunya. Va centrar els seus interessos en el món dels ephemera i la cartofília (postals, invitacions, dibuixos i dedicatòries, estampes religioses, etc.) i reuní una important col·lecció de més de 30.000 exemplars que el 1982 va donar al Museu de Montserrat.

 

Pintures gòtiques i del primer Renaixement a les col·leccions dels Carreras

No conservem cap fotografia que ens mostri la disposició de les col·leccions respectives als habitatges dels Carreras, però, en canvi, tenim l’esmentat inventari del 1959 arran del repartiment de les obres que integraven la de Francesc Carreras Candi. Aquest document, a la vegada, pot acarar-se amb les fotografies conservades a l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que ens mostren la gairebé totalitat de les pintures que apareixen ressenyades al document. Moltes d’aquestes imatges són de l’any 1913. És gràcies a aquestes dues fonts que podem reconstruir la col·lecció que Francesc va heretar del seu pare i que incloïa algunes obres que, en un altre moment, havien estat propietat d’altres membres de la família. En total, estem parlant d’una cinquantena de pintures, la gran majoria compartiments de retaule dels segles xv i xvi de procedència catalana.

Entre les obres més destacades de la col·lecció hi havia diverses taules gòtiques procedents de la zona de Cardona, relacionades amb els pintors Pere Vall i el Mestre de les Figures Anèmiques (avui en col·leccions particulars). Sobresortien, tanmateix, diversos compartiments d’un retaule dedicat als sants Joans que el pintor barceloní Joan Mates va fer per a la vila d’Hostalric (figura 4), la taula principal del qual avui es troba al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i que no sembla que mai hagués format part de la col·lecció. També com a mostres rellevants del Gòtic internacional català cal destacar tres compartiments de format allargat i grans dimensions amb les imatges de sant Tomàs, sant Jaume i santa Llúcia (figura 5) que cal atribuir al tarragoní Pasqual Ortoneda i que han romàs inèdites fins fa ben poc (Barcelona, col·lecció particular), a més de quatre compartiments de retaule de temàtica mariana relacionats amb Jaume Cabrera, tres dels quals avui es troben al Museu de Montserrat —donació de Manuel Carreras i Martí el 1987.

Es conservaven també a la col·lecció diversos compartiments de retaule de l’antic Mestre de Cervera (avui en col·leccions particulars), recentment identificat amb Joan de Rua, un pintor originari de Montblanc que va treballar a finals del segle xv a l’àrea de Tarragona, la Segarra i el Solsonès. Es tractava d’obres més o menys conegudes en la historiografia a l’ús, però les fotografies de l’Institut Amatller han permès documentar a la Col·lecció Carreras alguna obra inèdita d’aquest mestre. Els Carreras també eren propietaris d’un parell de conjunts que cal relacionar amb un pintor català del primer Renaixement força desconegut, el Mestre de Gualba, com un retaule dedicat a sant Romà d’Antioquia (Barcelona, col·lecció particular) (figura 6) i uns compartiments de retaule amb escenes de la vida de sant Esteve (diverses col·leccions particulars). A banda, també es documenten a la col·lecció taules de Joan de Borgonya i Pere Mates, avui conservades al Museu d’Art de Girona, i un retaule cinc-centista dedicat a sant Roc, sant Abdó i sant Senén (col·lecció particular), segurament originari de la zona de Tarragona i que prèviament havia estat propietat de Lluís Masriera.

Bibliografia i fonts

Carreras Bulbena, Josep Rafael; Carreras Candi, Francesc. Familia Carreras y Aragó (nostres passats, nostres pares). Manuscrit inèdit, sense data, còpia reprografiada a l’arxiu personal de Maria Encarnació Carreras-Candi.

Graupera, Joaquim. «Francesc Carreras Candi: la seva contribució a l’excursionisme científic i a la descoberta del patrimoni medieval». Lambard. Estudis d’Art Medieval, núm. 24 (2013), p. 67-90.

Institut Amatller d’Art Hispànic. Fons de col·leccionistes. Francesc Carreras Candi.

Miralpeix, Francesc. «Carreras Candi, Francesc». A: Diccionari d’historiadors de l’art català-valencià, balear [en línia], Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. <http://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=798> [Consulta: setembre 2018]

Velasco Gonzàlez, Alberto. «Las colecciones de la familia Carreras. Pintura gótica y maestros antiguos en la Barcelona de los siglos xix y xx». Goya, núm. 359 (2017), p. 114-137.

Alberto Velasco Gonzàlez

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal