Carme Carreras-Candi Mercader

25/4/2023

Barcelona  1895  - Barcelona 1985

Carme Carreras-Candi Mercader, filla de l’historiador Francesc Carreras Candi (1862-1937) i de Montserrat Mercader Secanella (1864-1957), heretà la passió col·leccionista de la família paterna. El seu avi, Gaietà Carreras i Aragó, joier de professió, membre d’una llarga saga de joiers barcelonins, fou qui s’inicià en el món del col·leccionisme. Atresorà una important col·lecció numismàtica que complementà amb una variada biblioteca que posseïa alguns incunables. Tanmateix, es caracteritzà per ser un dels primers grans col·leccionistes de pintura medieval, tal com testimonia el catàleg de l’exposició retrospectiva de 1867. El seu fill, Francesc Carreras Candi, conegut per la seva faceta d’historiador, heretà aquest conjunt i el va fer créixer notablement.

Carme Carreras-Candi complementà la fal·lera col·leccionista del seu pare que a l’edat de 15 anys havia iniciat amb una important col·lecció filatèlica, cosa que el portà a treballar en estudis dedicats a aquesta temàtica i a formar part de la Societat Filatèlica Barcelonesa i de la Societat Filatèlica Catalana, de la qual fou fundador i president. En paral·lel custodià i amplià la col·lecció de retaules gòtics i objectes medievals que tant el seu pare com els seus oncles havien creat. Al seu costat s’anaren aplegant escultures i quadres vuitcentistes, representacions pessebrístiques i mobles antics, entre els quals destacava un orgue de saló del segle xviii. Després de la seva mort, el conjunt d’aquesta col·lecció es dividí i es repartí entre els seus sis fills en lots equitatius. Carme Carreras-Candi custodià la seva part i procurà mantenir viu l’esperit col·leccionista que havia rebut dels seus avantpassats. Es tractava d’un conjunt tan ampli com eclèctic, que comprenia també manuscrits, joguines, monedes, objectes curiosos, llibres, etc. Algunes d’aquestes peces van formar part de les exposicions temàtiques organitzades pels Amics dels Museus de Catalunya durant la dècada dels quaranta sota la direcció de mossèn Manuel Trens. És el cas, per exemple, d’un calvari atribuït al Mestre de les Figures Anèmiques, i d’una altra obra de la mateixa temàtica provinent d’un retaule dedicat a Sant Esteve pintat pel Mestre de Gualba.

Des d’aleshores és relativament freqüent trobar obres de la col·lecció Carreras-Candi en exposicions i publicacions, no solament obres d’època medieval, sinó també d’altres d’artistes catalans dels segles xix i xx. Tot i que sabem que el conjunt d’obres d’aquesta època era força ampli, només tenim constància d’algunes pintures de Fèlix Mestres i d’un retrat de Marià Fortuny pintat per Sans Cabot, que participà a l’exposició organitzada al Museu d’Art Modern de Barcelona amb motiu del centenari de la mort de l’artista. L’obra data aproximadament de 1860, tot just després del retorn de Fortuny a Madrid, un cop finalitzada l’etapa marroquina. De petites dimensions, representa el pintor reusenc de perfil, pintant, i al fons de la composició s’hi pot reconèixer una dona reclinada en un llit.

Tanmateix, la veritable aportació de Carme Carreras-Candi a la col·lecció familiar és la de material d’ephemera. Pels volts de 1945 començà a recollir postals, menús, invitacions… fins a arribar a reunir un conjunt importantíssim, format per unes 30.000 mostres que custodiava al seu pis del número 58 de la ronda de Sant Pere de Barcelona. Afortunadament, aquest conjunt es conserva de manera íntegra a les col·leccions del Museu de Montserrat, on fou llegat per Carreras-Candi l’any 1982. Des del 2016 bona part d’aquest fons s’ha exposat públicament en petites mostres temàtiques organitzades periòdicament a la vitrina d’ephemera d’aquell museu. Així queda palès en les diverses entregues de la revista El Propileu i en la secció «Llanterna màgica» de la pàgina web del centre, on queden recollides les imatges de les peces exposades i un breu comentari del conjunt.

Juntament amb el llegat d’ephemera, arribaren al Museu de Montserrat algunes altres peces de la seva col·lecció: una aquarel·la atribuïda a l’il·lustrador José Zamora (1899-1971), un petit dibuix d’Isidre Nonell (N. R. 200.825), un parell d’apunts d’Apel·les Mestres (N. R. 201.466), un dibuix de Laura Albéniz (N. R. 201.467) i algunes felicitacions originals de Joan Josep Tharrats (N. R. 201.823, 202.240-244). De la mateixa manera, hi ingressaren altres petites aquarel·les i dibuixos de Francesc Torrescassana, Carles Morales, Josep M. Marquès, Camil Congost i Lluís Medir, la majoria de les quals postals dibuixades i acolorides a mà. Juntament amb aquesta donació també hi arribà una creu d’ermità tallada en fusta (N. R. 100072), actualment conservada a les dependències privades del monestir.

Prèviament, la col·lecció de Carme Carreras-Candi ja era coneguda en certs cercles intel·lectuals i fins i tot havia protagonitzat articles extensos publicats a la premsa barcelonina. Arturo Llopis, per exemple, li dedica un article a la revista Destino il·lustrat íntegrament amb peces de la seva col·lecció. Les postals, més enllà del seu interès artístic i de les qualitats dels il·lustradors que les van idear, són el reflex d’una època, d’una manera d’entendre el món. A través d’aquestes postals es poden resseguir els successius corrents artístics des de mitjan segle xix fins ben entrat el xx, però també els principals canvis polítics i socials. Així ens ho explica Arturo Llopis referint-se a les postals com a testimoni de la Barcelona del Vuit-cents: «Las felicitaciones de Torner y los Noguera, que tenían el taller en un tercer piso de la calle de la Cera, constituían un testimonio gráfico de primera mano que nos permitía conocer cómo vivían los barceloneses de la clase media o la pequeña burguesía. Torner o Noguera, tanto da, nos presentaban los muebles, los cuadros, los adornos de los pisos. La manera cómo vestían y se arropaban esos castizos barceloneses del ochocientos.»

Però també són testimoni d’estils artístics i són molts els artistes —d’aquí i de fora— que posaren el seu art al servei d’aquest tipus de suport: Ramon Casas, Cornet, Junceda, Camps, Costa, Dionís Renart, Opisso, Cusachs… I també Angel Kietszkow o Alphonse Mucha, les postals del qual que es van poder veure a l’exposició «Alphonse Mucha (1860-1939). Seducción, Modernidad, Utopía», inaugurada al CaixaForum de Madrid l’any 2008. Algunes d’aquestes postals ens ajuden a entendre millor les relacions humanes d’altres èpoques i ens aproximen a la biografia d’alguns artistes destacats. És el cas de Xavier Gosé i Laura Albéniz, amb qui Carme Carreras mantenia una estreta amistat.

A aquest conjunt —per bé que en desconeixem el parador actual— cal afegir-hi una col·lecció adquirida per Carme Carreras-Candi consistent en una àmplia selecció d’estampes, reproduccions i retalls de premsa vinculats a la figura i la iconografia de Sant Jordi, que regalà al seu germà, Jordi Carreras-Candi. I no és l’única part de la col·lecció que es dispersà. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, des de 1970, algunes obres que en provenen, com ara els dibuixos de Lluís Bagaria titulats Dides i nens en un parc i Caricatura de Planàs i una safata modernista d’antimoni platejat.

També trobem peces de la col·lecció Carreras-Candi en algun dels museus i arxius municipals de la ciutat de Barcelona. A l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona s’hi conserva un fons important de correspondència postal i algunes fotografies procedents de la família Carreras Candi i al Museu del Disseny hi ha també una cadira de braços entapissada amb seda i unes cortines del mateix conjunt decoratiu, així com una corbata teixida amb punta de Brussel·les, tot datat del segle xix.

Carme Carreras-Candi es convertí en una figura destacada del col·leccionisme barceloní i això la portà a participar activament en la vida cultural de la ciutat. Des de l’any 1956 fins a la seva mort formà part de l’Associació de Bibliòfils de Catalunya i durant dècades organitzà al seu domicili particular tertúlies de col·leccionistes. Així ens ho explica la seva cosina, Glòria Bulbena, a les seves memòries: «Alguns dissabtes es reuneixen a casa seva tots els col·leccionistes i amics, formant el que se’n pot dir, ben bé, un “niu” de savis, artistes i intel·lectuals. […] [Entre els assistents s’hi comptaven] Domènec Ràfols, Delmir de Caralt, Gustau Gili, els esmentats Rocamora i Marès, en Santiago Valls, Martí Torrent, Adriana Matons de Malagrida, Lluís i Enriqueta Tusquets, Eduard Julià, Josep Maria Salduga, Pilar Serrano-Súñer, Núria Soldevila (filla de l’escriptor Carles i neboda de l’historiador Ferran), Pepita Pallé, Montserrat S. de Sandoval, l’advocat Antoni Farré, l’Antoni Bergós, tan vinculat a la nostra fundació Salvador Vives i Casajuana, i tots els que senten l’art i la bellesa i per als quals la Carme no té mai una negativa.»

Arribada a la vellesa, dedicà els seus darrers anys a buscar destins dignes a la seva col·lecció que, més enllà de nodrir els museus ja esmentats, es complementà amb algunes vendes, com la que dugué a terme l’any 1981 a l’Ajuntament de Granollers d’un llibre d’actes que havia format part de la col·lecció del seu pare i que comprenia l’activitat del consistori municipal durant els anys 1436 i 1443.

Carme Carreras-Candi, que morí l’any 1985, és probablement una de les dones col·leccionistes més importants del segle xx i, per la temàtica de les seves col·leccions, de les més singulars. Més enllà de ser custòdia de les col·leccions familiars, va saber omplir un buit en el col·leccionisme català i ser una de les primeres a donar valor al material d’ephemera, fins llavors poc valorat.

Bibliografia

Bulbena, Glòria. Barcelona: Trossos de vida i records de l’ahir. Barcelona: Pòrtic, 1976.

Capellà Simó, Pere. «El col·leccionisme de joguines en temps de Lola Anglada». A: Bassegoda, Bonavenura; Domènech, Ignasi (ed.). Antics i nous col·leccionistes: Materials per a la història del patrimoni artístic de Catalunya. Barcelona, 2015, p. 22. (Memoria Artium; 19)

Cortés, J. «Las felicitaciones navideñas. La colección de Carmen Carreras-Candi, acervo inagotable», La Vanguardia Española, 22 de desembre de 1967, Suplement, p. 8.

Duran, A. «Christmas», La Vanguardia Española, 22 de desembre de 1967, Suplement, p. 4.

«El tema de los “Christmas”». La Vanguardia Española, 1 de desembre de 1955, p. 18.

«Ephemera». El Propileu [Montserrat], núm. 22 (juny 2018), p. 30.

«Ephemera». El Propileu [Montserrat], núm. 23 (desembre 2018), p. 28.

Guerrero Martín, J. «Barcelona, adelantada a la felicitación navideña». La Vanguardia Española, 12 de desembre de 1975, Suplement, p. 17-23.

La Vanguardia Española, 22 de desembre de 1967, Suplement, p. 1.

«Llibre d’Actes de l’Ajuntament dels anys 1436-1443». Plaça Gran [Granollers], 7 de febrer de 1981, p. 6.

Llopis, Arturo. «Coleccionistas de felicidad: Barcelona, creadora de “christmas”». Destino, núm. 1324 (22 desembre 1962), p. 53-57.

Llopis, Arturo. «El “christmas” nació en Barcelona». La Vanguardia Española, 21 de desembre de 1967, p. 40.

Llopis, Arturo.  «El “hobby” de los barceloneses: Coleccionistas de “San Jorges”». La Vanguardia Española, 23 d’abril de 1964, p. 24.

Maigí, Raül. «El web del Museu continua creixent». El Propileu [Montserrat], núm. 19 (desembre 2016), p. 29.

Mitrani, Àlex. «Les postals de la col·lecció Carme Carreras-Candi a l’exposició d’Alphonse Mucha a Caixaforum Madrid». El Propileu [Montserrat], núm. 2 (maig 2008), p. 5.

«Plaquetes i cartells de Ricard Giralt-Miracle». El Propileu [Montserrat], núm. 22 (juny 2018), p. 15.

Primer centenario de la muerte de Fortuny. Barcelona: Museu d’Art Modern, novembre de 1974.

«Recuperat el “Llibre d’actes”». Comarca al Dia [Granollers], 6 de febrer de 1981, p. 8.

Ruiz, Montserrat (coord.). Barcelona fotografiada: Guia dels fons i les col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de la Ciutat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007, p. 169.

Velasco, Alberto. «Las colecciones de la familia Carreras. Pintura gótica y maestros antiguos en la Barcelona de los siglos xix y xx», Goya. Revista de Arte [Madrid], núm. 359 (2017), p. 114-137.

«Selecció de dibuixos II». El Propileu [Montserrat], núm. 10 (juny 2012), p. 5.

«Vitrina d’Ephemera». El Propileu [Montserrat], núm. 18 (juny 2016), p. 25.

«Vitrina d’Ephemera», El Propileu [Montserrat], núm. 20 (juny 2017), p. 24-25.

Bernat Puigdollers