Llista de fitxesCol·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

Eduard Bosch i Barrau

15/7/2021

Barcelona  1844  - la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya) 1925

 

Figura 1. Eduard Bosch i Barrau.

Figura 2. Asseguts, d’esquerra a dreta: Javier de Salas Milans, Dolors Tintorer i Giberga, Teresa Bosch i Tintorer. Drets, al darrere, els dos nois: Xavier i Eduard de Salas i Bosch.

Figura 3. Frontal de Sant Martí d’Ix (Alta Cerdanya). (MNAC.)

Figura 4. A l’esquerra, Javier de Salas Milans; el pintor Laureà Barrau i Buñol; Teresa Bosch i Tintorer; Berta Vallier, la dona del pintor; a la dreta, Joan Pau Bosch i Tintorer, fill d’Eduard Bosch i Barrau. Els dos nens: Xavier i Eduard de Salas i Bosch, a Caldes d’Estrac.

Eduard Bosch i Barrau (figura 1) va ser el segon fill de Pau Bosch i Moré (Cervià de Ter, 1790-1849) i de Teresa Barrau i Esplugas (Barcelona, 1816-1899), la qual es va casar en segones núpcies amb el polític i ministre d’Hisenda espanyol, Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, 1816-1903). Eduard era el germà petit del polític, financer i magnífic col·leccionista d’art Pau Bosch i Barrau (Barcelona, 1842 - Caldes d’Estrac, 1915).

Eduard Bosch es va casar amb Dolors (familiarment coneguda com a Lolita) Tintorer i Giberga (1856-1937) i van tenir tres fills: Joan Pau (1878-1946), Teresa (1879-1921) i Eduard (1885-1891). Per la seva part, l’única filla del matrimoni, Teresa Bosch Tintorer, es va casar amb Javier de Salas Milans (1874-1957) i van tenir a Xavier de Salas i Bosch (1907-1982) —que seria un historiador de l’art destacat— i Eduard de Salas i Bosch (1910-2005), els quals heretarien les restes de la col·lecció d’art dels Bosch-Barrau (figura 2).

A diferència de Pau Bosch, que es va dedicar al món dels negocis i les finances, Eduard va exercir com a diplomàtic i, entre altres càrrecs, va ser ministre plenipotenciari d’Espanya al Marroc i al Brasil. Però cal remarcar que també va ser un notable col·leccionista d’art, encara que no de la talla del seu germà Pau. Tanmateix, i com els seus avantpassats, Eduard també va sentir una gran afecció pel món de la numismàtica i també va col·leccionar importants peces de ceràmica, algunes de les quals va deixar perquè figuressin a l’«Exposició Universal de Barcelona de 1888». A més, quan Eduard va saber que es venia el frontal o antependi romànic de l’església de Sant Martí d’Ix (Alta Cerdanya), lloc on precisament tenia la seva casa d’estiueig, el va adquirir per a la seva col·lecció. Tanmateix, aquest frontal, datat el segon quart del segle xii, Eduard el va vendre l’any 1889 al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, i fou una de les primeres pintures romàniques que van ingressar en aquesta institució museística. D’altra banda, cal esmentar que la relació d’aquest frontal romànic amb el nom d’Eduard Bosch i Barrau es va esbrinar l’any 1944 gràcies a les recerques de Xavier de Salas Bosch, nebot seu, i aleshores comissari-director dels Museus d’Art de Barcelona (figura 3).

L’any 1915, i després de la mort del seu germà, Eduard, com a hereu universal es va encarregar d’entregar el llegat de la col·lecció de Pau Bosch al Museu del Prado i també a altres institucions com, per exemple, la Hispanic Society of America, la Real Academia de la Historia o a la Sociedad Española de los Amigos del Arte. Tanmateix, la resta de la col·lecció de Pau Bosch, que encara era molt nombrosa, va anar a parar a les mans d’Eduard i després a les dels seus futurs successors (figura 4).

Tanmateix, altres canvis importants i profunds es produirien després de la mort de Pau Bosch. Pocs anys després, l’Eduard va vendre la residència o hotelet del carrer de Serrano, 61 i va traslladar la seva col·lecció —la seva i l’heretada del seu germà— a Barcelona, a l’espaiós apartament del carrer de Mallorca, 267, cantonada amb el passeig de Gràcia. Eduard, amb vuitanta-un anys, moria l’any 1925, al cap de deu anys de la mort de Pau Bosch.

Si bé la col·lecció de Pau Bosch és coneguda, què se’n sap de la d’Eduard? (Annex 1) Afortunadament, una gran part d’aquesta es coneix gràcies a l’existència del dietari del seu fill Joan Pau Bosch i Tintorer (1878-1946), qui va il·lustrar els seus escrits amb uns minuciosos dibuixos fets a llapis, els quals reflecteixen detalladament les pintures i els rics objectes existents a les diverses estances de l’apartament del carrer de Mallorca. En general, i a sota de cada quadre dibuixat, hi consta el nom de mestres del segle xvii, com Jacob Jordaens, Juan Pantoja de la Cruz, Anton van Dyck; del segle xviii, com Giovanni Battista Tiepolo, Francisco Goya. François Boucher; o artistes contemporanis com Antonio María Esquivel Suárez de Urbina, Carlos de Haes, Eduardo Rosales, Fernando Alvárez de Sotomayor, Eugenio Lucas Velázquez, Modest Urgell, així com el seu cosí, Laureà Barrau i Buñol. Joan Pau Bosch explicitava a l’esmentat dietari que a l’apartament del carrer de Mallorca es custodiaven molts objectes de valor que procedien de les col·leccions del seu oncle, Pau Bosch i Barrau i del seu pare, Eduard Bosch i Barrau, i que les pintures estaven complementades per luxosos mobles, reliquiaris, miniatures, miralls, peces d’argenteria, marfils i ceràmica de diversos tipus.

Bibliografia

Arxiu familiar de Joan de Salas i Williams.

 

Ainaud de Lasarte, Joan. «Les col·leccions de pintura romànica del Museu Nacional d’Art de Catalunya». Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, núm. 1 (1993), p. 57-70.

Amigos de los Museos. Exposición veinticinco años de actuación [catàleg d’exposició]. Barcelona: Palau de la Virreina, 1958.

Bofarull i Sans, Carles de. Inventario general razonado de la sección arqueológica de la Exposición Universal de Barcelona. Barcelona: Impremta Luís Tasso, 1890.

Cook, Walter W. S. «The earliest painted panels of Catalonia (II). The two panels in the Barcelona Museum and the iconography of the Globe-Mandorla». The Art Bulletin [Nova York], vol. 6, núm. 2 (1923).

Folch i Torres, Joaquim. La pintura romànica sobre fusta. Barcelona: Alpha, 1956. (Monumenta Cataloniae; ix)

Martínez Plaza, Pedro J. «“The only delight of my life”: The collection of Pablo Bosch (1841-1915) and its bequest to the Museo del Prado». Journal of the History of Collections, 2020.

Museu d’Arqueologia de Catalunya: 75 anys: 1935-2010: Miscel·lània commemorativa. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2010.

Pérez Carrasco, Yolanda. Patrimonio confiscado: La incautacion y el éxodo de colecciones de arte privadas en Barcelona durante la Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Base, 2018.

Immaculada Socias Batet

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal