Antonio Rocamora Vidal

20/7/2021

Barcelona  3/8/1888  - Barcelona 16/7/1964

Antonio Rocamora Vidal (figura 1) fou germà gran del famós col·leccionista Manuel Rocamora Vidal (1892-1976), especialitzat en indumentària antiga i els seus accessoris. Antonio, que també va col·leccionar però en menor mesura que el seu germà, va tenir una implicació destacada en l’empresa familiar, una fàbrica de sabó i espelmes de seu, en la qual exercí la gerència conjuntament amb el seu pare, Marcos Rocamora Pujolà. El 26 d’abril de 1913 va contraure matrimoni amb Maria Catalina Nieto Casas, filla d’Eduardo José Nieto Algora i Maria Montserrat Casas i Carbó, aquesta última germana gran del cèlebre pintor Ramon Casas i Carbó. El matrimoni Rocamora-Nieto va residir a l’edifici construït per la família Casas i Carbó, al passeig de Gràcia, número 96, i va tenir dos fills, Eduardo i María de los Ángeles. Catalina Nieto era marquesa de Villamizar, títol que a la seva mort prematura l’any 1923 va heretar el seu vidu, que es convertí en el cinquè marquès de Villamizar. A part, fou gentilhome de cambra del rei Alfons XIII.

Les col·leccions d’Antonio Rocamora Vidal estaven formades essencialment per vidre, orfebreria i pintura, encara que també hi són presents altres objectes. Eren preservades al seu habitatge del passeig de Gràcia, número 96 —on residí al primer pis i posteriorment al segon primera— i al monestir de Sant Benet de Bages, propietat de la família de la seva dona. Durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la Generalitat de Catalunya va procedir a confiscar-les per salvaguardar-les, la qual cosa s’esdevingué a l’agost i a l’octubre de 1936. Les peces varen ser traslladades al Palau Nacional de Montjuïc i després una selecció d’aquestes fou enviada al dipòsit de l’església de Sant Esteve d’Olot. Finalitzat el conflicte es retornaren al seu propietari. Gràcies als documents dels dies 10 i 12 d’agost de 1936, signats per Jeroni Martorell i Terrats (responsable de la Secció de Monuments del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic) i a les fitxes de catalogació de les peces emeses per la Generalitat, es pot determinar en bona part el contingut i el gruix de la col·lecció de Rocamora per aquelles dates. La comptabilització que n’oferim és aproximativa i es basa en els documents esmentats; no obstant això, és de suposar que podria ser superior, ja que molt probablement Antonio Rocamora va seguir recopilant nous ítems fins a la seva mort.

Així doncs, les seves diverses col·leccions van arribar a integrar prop de 800 objectes artístics. Al voltant de tres quartes parts eren vidres, els quals originalment estaven continguts en cinc vitrines diferents. Es tracta majoritàriament de vidre popular català i valencià del segle xviii, encara que en menys proporció hi ha presència de manufactura de La Granja del mateix segle. Pel que fa al vidre català, es troben en abundància peces amb base transparent decorades amb estries, lacticinis i altres motius. Hi ha una gran diversitat de tipologies, com ara gots, copes, ampolles, aiguabeneiteres, compoteres, bibelots zoomorfs i també exemplars característics de la producció local, és a dir, càntirs, almorratxes i porrons. Quant al vidre valencià, es tracta de flascons i gots incolors ornats amb esmalt policrom amb temes foliacis, heràldics o antropomorfs, alguns d’ells amb inscripcions en castellà i de clara inspiració germànica (figura 2). Com que segueixen models populars bohemis molt estesos a tot Europa, resulta complicat determinar exactament si varen ser produïts al País Valencià o bé són fruit de l’exportació a Espanya.

Un altre conjunt a destacar és l’orfebreria religiosa catalana i espanyola, conformat per poc més d’una cinquantena d’exemplars que comprenen essencialment els segles xvii i xviii, encara que amb algunes peces anteriors i posteriors. En gran part es tracta d’una col·lecció de medallons de metalls variats (especialment plata) dels segles xvii i xviii, alguns dels quals contenen miniatures i esmalts. Tenim, per citar tan sols un parell d’exemples, un medalló el·líptic de bronze daurat contenint una miniatura que representa Jesús al pretori (segles xvii-xviii); o bé un medalló circular amb aureola de fullatge i rocalla d’argent cisellat, contenint dos esmalts: un amb la Mare de Déu de Montserrat i al revers sant Benet (Catalunya, segles xvii-xviii). També hi són presents penjolls de plata estampada i calada, així com reliquiaris de diferents tipus: un medalló de sor Maria de Jesús d’Àgreda, amb petits fragments de les seves vestimentes i dels llençols del seu llit (segle xvii) o una creu de fusta de l’hort de Getsemaní recoberta de nacre i tallada (segles xviii-xix). Altres peces a ressaltar són crucifixos de coure dels segles xiv-xv, portapaus de bronze en forma de capelleta del segle xvi i plaques de confraria de bronze dels segles xvi i xvii, una d’elles amb la figuració de la custòdia i de factura barcelonina.

Pel que fa a la pintura, és un conjunt de poc més d’una trentena d’exemplars. Bona part d’aquests s’han d’entendre en relació amb el lligam de parentesc que unia el col·leccionista amb Ramon Casas. De fet, la gran majoria de les obres són de la seva autoria i corresponen a retrats familiars realitzats en oli sobre tela. Per exemple, tenim diverses representacions dels sogres, Montserrat Casas i Eduardo Nieto, tant per separat com conjuntament. Un magnífic exemple d’una escena quotidiana de la parella el trobem a Interior a l’aire lliure (1892), actualment a la col·lecció de Carmen Thyssen-Bornemisza (figura 3). Casas també va pintar la seva neboda Catalina, esposa d’Antonio, a la qual tenia molta estima. Destaquem Catalineta (1898), a la col·lecció Masaveu, on apareix de nena vestida de blanc i recolzada en un sofà del mateix color (figura 4). També és remarcable l’autoretrat del pintor a Llotja del Liceu (c. 1902) (figura 5), en una col·lecció privada. Antonio Rocamora també tenia obra de Santiago Rusiñol, concretament tres exemplars, i d’Anglada Camarasa, entreparent seu, de la primera època. D’altra banda posseïa un petit grup de pintures de temàtica religiosa datades entre els segles xvi i xvii.

Altres peces a considerar són, en un nombre més petit, vint-i-set estoigs, vint-i-cinc ventalls dels segles xviii i xix (figura 6), una dotzena de bomboneres i quatre talles daurades i policromades d’escola espanyola dels segles xvii i xviii, amb representació de diversos sants, com sant Joan Baptista, sant Pau, sant Antoni de Pàdua i un sant bisbe.

Que es tingui coneixença, les col·leccions d’Antonio Rocamora varen ser exposades al públic almenys en tres ocasions. La primera, en l’«Exposición del Arte del Vestir» (Palau de Montjuïc, del 30 de març al 14 d’abril de 1935), on deixà ventalls i joies dels segles xviii i xix; la segona, a la mostra «Els Quatre Gats - I Salón Revista» (Sala Parés, del 15 de maig al 3 de juny de 1954), en què prestà set pintures a l’oli i tres dibuixos de Ramon Casas; i, finalment, a l’«Exposición Ramon Casas. Conmemorativa del XXV aniversario de la muerte del artista» (Palau de la Virreina, del 14 de febrer al 6 d’abril de 1958), on aportà onze olis i sis dibuixos de l’artista.

Actualment, el grup de peces d’Antonio Rocamora s’ha dispersat. Algunes de les obres resten en mans dels descendents, mentre que d’altres han sigut venudes i circulen pel mercat de l’art o bé han estat integrades en altres col·leccions.

Bibliografia i fonts

Arxiu de la Fundación Cultural Privada Rocamora.

Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). ANC1-1-T-7617, ANC1-1-T-7624 i ANC1-1-T-7628.

Coll Mirabent, Isabel. Ramón Casas: el modernismo pintado [catàleg d’exposició]. Vigo: Centro Cultural Caixavigo, 1999.

Domènech i Vives, Ignasi. «El vidrio». A: Bartolomé Arraiza, Alberto (coord.). Summa Artis: Historia General del Arte. Vol. XLV: Las artes decorativas en España, tom i. Madrid: Espasa-Calpe, 1999, p. 489-540.

Mendoza, Cristina; Doñate, Mercè. Ramon Casas: El pintor del Modernisme [catàleg d’exposició]. Madrid: Fundación Mapfre Vida; Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2001.

Pérez Carrasco, Yolanda. Per camí de cendres: La confiscació i l’èxode de les col·leccions d’art privades de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939): trajectòries de les col·leccions Muntadas i Rocamora. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015.

Pérez Carrasco, Yolanda. «Confiscació i èxode de les col·leccions privades d’art de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)». Temps i Espais de Memòria [en línia]: Revista Digital del Memorial Democràtic, núm. 4 (gener 2017), p. 11-18. <http://memoria.gencat.cat/web/.content/00_publicacions/MD/revista_temps_i_espais_de_memoria/numero_04/TEM_num_04_env.pdf> [Consulta: 31 agost 2020].

Pérez Carrasco, Yolanda. Patrimonio confiscado: La incautación y el éxodo de colecciones de arte privadas en Barcelona durante la Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Base, 2018.

Soler Moreno, Laia. Manuel Rocamora Vidal (1892-1976): col·leccionista i pintor. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.

Laia Soler Moreno