Origen i desenvolupament del Banc Sabadell. A mode d’apunt.
L’extraordinari desenvolupament de la indústria tèxtil de la ciutat de Sabadell propicià el bressol idoni perquè l’any 1881 un grup de 127 empresaris i comerciants locals fundessin, impulsats pel Gremi de Fabricants de la ciutat, el que avui en dia es coneix com a Banc Sabadell. Aquesta entitat bancària donaria resposta a les necessitats econòmiques sorgides de la «Manchester catalana» tal i com era coneguda en l’època, tot ajudant al progrés de la ciutat. La primera oficina s’obrí als baixos de l’edifici del Gremi de Fabricants però no va ser fins l’any 1954 que no es va inaugurar la primera oficina de propietat del banc, ubicada a la plaça Sant Roc de Sabadell al costat de l’Ajuntament, l’església de Sant Fèlix i l’antic ateneu «dels senyors». A partir de l’any 1960 es du a terme l’expansió territorial del banc, tot obrint oficines en les poblacions veïnes fins arribar, l’any 1970, a inaugurar-ne una a Barcelona i als anys 1977, 1978 i 1987 a Madrid, Londres i París, respectivament. L’any 2006, coincidint amb el 125è aniversari de l’entitat, el banc tenia un total de 1200 sucursals i estava present en una vintena de països. Això és degut al gran desenvolupament que durant les últimes dècades li ha permès adquirir i integrar diferents corporacions bancàries. Segons dades de l’any 2021, Banc Sabadell se situa com la quarta entitat bancària d’Espanya.
Tot i tenir els seus orígens i desenvolupament en la ciutat de Sabadell, l’entitat presidida per Josep Oliu i Creus té actualment les seves seus centrals repartides entre les ciutats d’Alacant, Sant Cugat del Vallès i Barcelona.
Del fons d’art a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell
El fons artístic d’aquesta entitat s’originà conjuntament i de manera paral·lela amb l’obertura de noves oficines bancàries. Així, amb caràcter plenament decoratiu, cada sucursal s’abillava amb obres d’art. L’any 1976 el president del banc, Joan Llonch i Salas, important mecenes i conegut col·leccionista sabadellenc, dictaminà que «la decoració dels espais de relació diària amb els clients del Banc s’havia de dur a terme, també, com una activitat regular de mecenatge, de difusió i d’estímul de la creació local» és a dir, s’apostava clarament per una dignificació i humanització dels espais i es creava gairebé un lligam de mecenatge amb l’art sabadellenc, reafirmant així la identitat del banc pel seu lloc de procedència. Aquell mateix any, Tomàs Casañas i Guri, conseller de l’entitat i persona molt lligada a la cultura i a l’art sabadellenc, es posà al capdavant del fons d’art tot cuidant-se de les adquisicions.
L’any 1981 el llavors president del banc, Joan Corominas i Vila, continuà les disposicions artístiques del seu predecessor, fet que veiem clarament reflectit en el pròleg del primer catàleg del fons d’art on exposa que la raó de les pintures no és altre que «decorar les parets de les dependències i oficines de l’entitat, les quals són marc quotidià d’unes relacions que si bé tenen un origen mercantil i financer, poden i deuen ser a la vegada humanes i cordials». Aquest mateix any el fons era constituït per gairebé 500 obres repartides en 150 oficines mentre que set anys després, amb l’obertura d’un centenar més d’oficines, la suma d’obres d’art arribaria a les 1700 repartides en 412 autors diferents, el que lògicament resultava un fons d’art cada vegada més complet i variat.
Podríem dir que la col·lecció pren consciència en ella mateixa durant els primers anys del 2000, amb l’entrada de Miquel Molins i Nubiola com a director de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell. És a partir de llavors quan les adquisicions no estan tan orientades a criteris decoratius sinó més aviat a la qualitat per se de l’obra d’art i al seu valor antològic. També és en aquestes dates quan, conscients de la gestió i el treball que comporta, es contracten persones que tinguin cura de la col·lecció, com ara Montserrat Corominas Humbert, qui a partir de l’any 2010 en serà la directora adjunta.
Aquest fons d’art també creix exponencialment amb les diverses absorcions que el Banc Sabadell ha anat realitzant al llarg dels últims anys, ja que moltes d’elles tenien d’antuvi una col·lecció d’art. En són bons exemples les antigues col·leccions del Banco Herrero, la Caja de Ahorros del Mediterráneo o el Banco Guipuzcoano, absorbides l’any 2000, 2012 i 2010 respectivament. Aquestes absorcions comporten un important ingrés d’obres d’autors espanyols al fons de l’entitat.
Tot i que el fons d’art del banc és més nombrós, avui dia són unes dues mil les peces que s’engloben dins la Col·lecció d’Art Banc Sabadell. Aquesta gran quantitat d’obres fa que sigui possible desenvolupar amb certa gràcia un discurs sobre l’art català dels segles xix, xx i xxi així com també de les figures clau de l’art contemporani espanyol. A part, evidentment, de l’acurada selecció d’autors sabadellencs que s’estenen des de finals del 1800 fins als nostres dies. Si bé també hi podem trobar alguna representació d’artistes estrangers com ara Hannah Collins, que ha desenvolupat la seva carrera en el nostre país, o l’artista indi-britànic Anish Kapoor, incorporat expressament per decorar l’oficina del banc a Londres.
A partir dels 2000 s’aposta clarament per l’art espanyol contemporani amb la generació dels cinquanta (abstracció i informalisme), i la generació dels setanta i vuitanta, sense oblidar mai la producció sabadellenca. També cal remarcar que dins la col·lecció podem trobar dues subcol·leccions més dedicades als llibres d’artista i a la fotografia documental. De manera paral·lela el propi banc també entra en la modernitat i la innovació financera: art d’avui per a un banc d’avui.
Per concloure aquest apartat convé destacar que l’any 2016 la Col·lecció d’Art Banc Sabadell va ser distingida amb el «Premio “A” al Coleccionismo Corporativo» que atorga la Fundación ARCO. Aquest premi es concedí atenent a la cura en la selecció dels artistes i de les obres i per la instal·lació de les peces en un entorn empresarial que permet l’accés tant als empleats com als visitants.
Adquisicions: a mode de mecenatge
Un dels punts clau a l’hora de formar la col·lecció és que gairebé sempre l’adquisició es du a terme dins del mercat d’art espanyol, a través de fires (principalment Arco) i galeries de tot l’estat, esdevenint, en tant que entitat, un dels compradors més notoris. Aquest fet suposa una clara ajuda al minvat mercat del nostre país, prou afectat per les diverses crisis econòmiques.
En l’apartat d’adquisicions pren un caràcter rellevant la línia d’obres site specific, és a dir, encarregades i concebudes pels artistes per espais concrets, principalment pel centre corporatiu de Sant Cugat. Hi trobem creacions de José Pedro Croft (2007), Sixeart (Sergio Hidalgo) (2012), Cristina Iglesias (2014), Mar Arza (2018), Sergi Aguilar (2005-2019), o una de ben representativa per l’entitat: «Inventari» (2014) d’Ignasi Aballí (figura 1). El fet que siguin creacions ex professo fan d’aquestes obres una de les peces més estimades per la Col·lecció, si bé juntament amb d’altres més icòniques com ara «Retrat de Ramon Casas en bicicleta» (1889) de Santiago Rusiñol (figura 2).
Més enllà del Banc. La difusió de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell
Sota el títol de Pintures al Banc de Sabadell (1981), i fent-ho coincidir amb el centenari de l’entitat, es donà a conèixer el fons d’art a través d’una publicació destinada als seus accionistes com a obsequi de Nadal. Sense saber-ho, aquest va ser el primer de quatre llibres que, sota el mateix títol: Pintures al Banc de Sabadell (1981, 1988, 1996 i 2001), mostraven a grans trets una selecció d’obres adquirides recentment. L’any 2007 i emmarcat dins dels actes commemoratius del 125è aniversari del banc s’edità un nou llibre que marcarà un punt d’inflexió respecte a la presentació del fons d’art a través de les seves pròpies publicacions. Ja el títol és força suggeridor tot abandonant el Pintures al Banc per Col·lecció d’Art Banc Sabadell, reafirmant-se així en el caràcter del que volen ser i donant cos i ànima al fons artístic, a les pintures, per esdevenir una col·lecció. Seguint aquest catàleg es publicà Col·lecció d’Art Banc Sabadell. Artistes contemporanis II (2012) i, recentment, Col·lecció d’Art Banc Sabadell. Artistes contemporanis III (2020).
Una segona manera de difondre el fons vingué donada a través de la modernització creixent de l’entitat, i és que l’any 1996 es creà una mostra virtual d’una selecció d’obres a través de la pàgina web del banc, tot esdevenint una de les primeres pinacoteques virtuals del nostre país. Actualment la web continua sent un dels punts de difusió de la col·lecció.
Una tercera via per difondre el fons la trobem en el fet que la col·lecció té interès a donar-se a conèixer i desplegar-se més enllà dels propis edificis bancaris (actualment disposa de gairebé 2800 oficines i sucursals). Així, amb el fons d’obres s’organitzen anualment entre dues i tres exposicions en les dues sales amb què compta actualment el Banc: la Sala de Exposiciones Banco Herrero d’Oviedo i l’Auditorio Banco Sabadell d’Alacant. A part, també realitza exposicions en altres centres artístics del país. Per posar-ne algun exemple citarem l’exposició itinerant titulada «Del Realisme al Noucentisme. Col·lecció Banc Sabadell» (figura 3) que l’any 2012 comissarià Josep Casamartina, «Salto de páxina. O libro de artista no século xxi» (figura 4) a Santiago de Compostela amb el fons de la col·lecció Arts Libris del Banc Sabadell o, més recentment, «5 fotógrafas en la Colección Banco Sabadell» que l’any 2021 ha ajudat a difondre el fons fotogràfic a la ciutat d’Alacant amb obres de Hannah Collins, Cristina de Middel, Isabel Muñoz, Montserrat Soto i Mayte Vieta (figura 5).
La quarta via, i potser la més destacable, es deu a la labor que des de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell es realitza en diversos museus. Conscients que algunes de les seves obres poden esdevenir peces clau en exposicions permanents de centres museístics, aposten per constituir diversos dipòsits i, d’aquesta manera, s’ajuda a completar i enriquir el discurs expositiu alhora que dona visibilitat a la Col·lecció i esdevé un retorn cultural a la societat. Un bon exemple el trobem al Museu d’Art de Cerdanyola, on el préstec de dues teles de Josep de Togores inserides dins l’exposició permanent ajuden amb escreix a completar la visió d’aquest artista cerdanyolenc de gran renom; un segon exemple seria la cessió d’obra de l’artista sabadellenc Oriol Vilapuig al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Paral·lelament també es realitzen nombrosos préstecs temporals en diferents museus o institucions tan nacionals com internacionals, com són: el Museo Reina Sofía, l’Institut Valencià d’Art Modern, el Museu Picasso, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Chillida Leku, la Fundació Joan Miró, el Guggenheim de Bilbao o el Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida, Estats Units).
Una col·lecció oberta, moderna i amb ganes de créixer que sens dubte s’ha sabut fer un lloc, i un nom, dins del món del col·leccionisme del país i, per extensió, el de l’art. De Sabadell al món.
Patxi Ocio Casamartina
El banc va tenir durant molt de temps una relació molt intensa amb l’escultor Josep Maria Subirachs, fruit de la qual varen ser diverses peces importants, posteriorment disperses. S’inicià l’any 1971, quan l’escultor realitzà la façana de l’edifici de l’entitat bancària a la cantonada Rambla de Catalunya / carrer del Rosselló de Barcelona. Subirachs també fou l’autor dels relleus Ariadna i Hermes emplaçats el 1985 a l'atri de l'oficina del Passeig de Gràcia de Barcelona. Vint-i-vuit anys més tard, el juny de 2013, l'entitat va fer donació d’aquestes dues obres a l’Abadia de Montserrat.
Amb motiu de l’Exposició Universal de Sevilla del 1992, el banc organitzà una exposició amb una cinquantena d’obres de Subirachs a la seva seu d’aquella ciutat andalusa. El mateix any l’entitat havia enriquit la seva col·lecció d’art adquirint l’escultura titulada Catalunya (1967) obra que va pertànyer al col·leccionista Fèlix Estrada Saladich, per situar-la davant la seu de la plaça de Catalunya de Sabadell. El 1993 el Banc Sabadell va fer donació a la ciutat de Madrid del relleu de travertí Iris que s’inaugurà davant la seu que l’entitat tenia a la plaça Colón. I, finalment, el 1998 el mateix escultor modelà per encàrrec del banc el bust retrat, fos en bronze, del que havia estat durant tretze anys director general, Joan Oliu Pich, mort aquell mateix any.
Francesc Fontbona
