Joan Pau Bosch i Tintorer era el primogènit d’Eduard Bosch i Barrau i Dolors Tintorer i Giberga, els quals van tenir dos fills més: Eduard (1885-1891), que va morir quan tot just era un infant, i Maria Teresa (1879-1921), a la plenitud de la joventut. Bosch i Tintorer va deixar com a hereus dels seus béns els seus fills, Xavier (1907-1982) i Eduard de Salas i Bosch (1910-2005).
Joan Pau Bosch va fer la carrera d’Enginyeria Industrial a Barcelona, sojornant, entre altres llocs, Liverpool (Anglaterra). A Barcelona va viure a diferents indrets i un d’ells va ser al carrer València, 300, molt a prop d’on vivien els seus pares al carrer Mallorca, 270, lloc on tenien instal·lada una fabulosa col·lecció d’art. Joan Pau, solter empedreït, segons las seves pròpies paraules, va treballar a la Maquinista Terrestre i Marítima de la Ciutat Comtal i al Banc de Barcelona, essent també membre de la Diputació barcelonina. De 1933 a 1936 Joan Pau va formar part de la Junta Directiva de la revista Los Amigos de los Museos, actuant com a secretari.
Durant els terrribles anys de la Guerra Civil (1936-1939) Joan Pau passava temporades a la casa d’estiueig que la seva família tenia a la Guingueta d'Ix. Des d’aquest lloc es va assabentar que la col·lecció dels seus pares, i també la d’altres col·leccionistes de Barcelona, havia estat saquejada per la FAI l’estiu de 1936. Per altra banda, cal assenyalar que, quan Agustí Duran i Sanpere retornava de París, Pau va passar uns dies a la casa de Bourg-Madame on es va assabentar del saqueig de les col·leccions a Barcelona. Aleshores, va avisar la Generalitat, la qual va actuar immediatament i va recuperar, excepte el mobiliari, moltes peces de la col·lecció Bosch com ara joies, argenteria, roba, pintura, gravats, plaquetes, bronces, etc.
Des del punt de vista polític, cal dir que Joan Pau va confraternitzar amb els cercles franquistes, primer a San Sebastià i després a Barcelona. Tenia el carnet de Falange Española i de la Junta de Ofensiva Nacionalista Sindicalista (FE-JONS), fet a Barcelona el 26 de novembre de 1940. Una prova de les seves simpaties ideològiques es la descripció que va fer d’una pintura, Cabeza de cura, atribuïda a Goya, dient que aquest artista va ser desterrat per roig. L’any 1940 Joan Pau va llogar a Barcelona un pis amb la finalitat d’emmagatzemar els objectes d’art que s’anaven recuperant. Sembla que ell mateix es va implicar en la construcció d’estanteries, tot dient: «ha sido obra de romanos, he trabajado todas las tardes durante siete meses y aún no está todo listo».
Joan Pau Bosch i Tintorer, com el seu pare i el seu besoncle, va ser també un col·leccionista d’art. Una particularitat molt interessant, i que és convenient esmentar, és el seu manuscrit o dietari on es reflecteixen els seus pensaments i la seva activitat diària. Però potser l’aspecte més fascinant siguin els minuciosos dibuixos que fa sobre la decoració i organització de les diverses i espaioses sales del pis del carrer Mallorca, 267, així com dels valuosos objectes en els quals fa constar el nom de l’artista, el títol, i les mides, els quals formaven part de la col·lecció del seu pare, del seu besoncle, Pau Bosch Barrau, molts dels quals passarien a formar part de la seva col·lecció.
Col·lecció de Joan Pau Bosch i Tintorer
La part més important de la col·lecció de Joan Pau provenia de l’herència dels seus antecessors, però també hi havia objectes que ell havia comprat. En aquesta col·lecció destacava sobretot la pintura flamenca, hispana, italiana, francesa; també hi havia talles, vidres, ceràmica, etc. Cal ressenyar també la presència d’una gran col·lecció de pintura contemporània (annex).
En 1941 Joan Pau va projectar repartir la col·lecció familiar tenint en compte les directrius testamentàries del seu pare, Eduard Bosch i Barrau. Segons aquestes disposicions paternes, la meitat de la seva col·lecció era per ell, mentre que l’altra, era per als seus dos nebots, Xavier i Eduard de Salas Bosch, fills de la seva germana Maria Teresa. En aquest primer document també els deixava la col·lecció de ceràmica i alguns quadres, i afegia, a més, que després de la seva mort rebrien tots els quadres; els heretats i els adquirits per ell mateix. Tanmateix, advertia que en cas que ells no hi estigueren d’acord, faria com el seu besoncle, Pau Bosch i Barrau, i deixaria la col·lecció a un museu, donant 25.000 pessetes per acomodar adequadament les peces.
Tres anys abans de la seva mort, Joan Pau va fer l’any 1943 un segon testament. Seguia els mateixos criteris que en el cas anterior, però ara incloïa la resta de la col·lecció: vidres, esmalts, marfils, bronzes, miniatures. Orfebreria, medalles i monedes, gravats, rellotges, reliquiaris, ventalls, porcellanes, brodats i teles, ceràmica i pintures. A més, i seguint les taxacions efectuades pel marxant Valenciano, donava als seus nebots milers de pessetes.
A més, afegia que ell es quedava amb totes les teles falses, les còpies i els objectes dubtosos, com ara: la porta italiana del sagrari, la còpia de Mierebelt; la còpia de la Santa Pastora de Zurbano (sic); la còpia de Murillo Santa Justa: las falses sanguines o còpies de Goya: el fals Ribera, apòstol amb acòlit; el fals Goya dels Desastres de la Guerra: el fals Fortuny, els Dos Mosqueters, que és un Sans, potser Francesc Sans y Cabot (1828-1881), etc., concretant-ho de la següent manera (transcripció literal):
- Vidrios todos. Sin gastos. Cerámica toda.
- Retratos sobre metal. Pinturas todas.
- Esmaltes todos. Miniaturas todas.
- Díptico, fragmento oval. Díptico cuadrado.
- Marfiles, todos. Pinjantes y hierros.
- Cruz marfil. Hierro calado. Espejo.
- Figuritas bronce y otros. Plaquetas.
- Bronces y medallones. Relicarios.
- Orfebrería religiosa. Viril. Cruz caída ángeles infierno.
- Ceras. Cruces grandes.
- Medallas religiosas. Tabaqueras.
- Monedas.
- Sonajeros. Bordados y telas (poco hay).
- Grabados. Dibujos (lo que haya).
- Relojes.
- Azulejos. Abanicos.
Tanmateix, Joan Pau també feia constar l’absència de les següents peces:
- Hostiero descrito y estudiado por Mosén Gudiol.
- Los Rutilio Gazzi (sic), medallas y cajitas.
- Crucifijo de marfil, atribuido a Miguel Ángel.
- El Delacroix.
- Las medallas alemanas.
- Las Tanagras.
- Álbum de dibujos de grandes firmas.
- Las porcelanas del Buen Retiro.
- Dos figuras biscuit, Moros.
- Busto de Talavera del conde de Aranda.
- Las joyitas del XV y XVI.
- Busto de Robespierre.
Així mateix, en el testament constaven les nombroses propietats de la família que passarien als seus nebots, els principals eren: els terrenys i les cases de Cornellà; la casa d’estiueig de la Guingueta d'Ix; el terreny d’Esplugues; la casa-torre i sorrals en Badalona, etc., a més dels nombrosos comptes, dipòsits , accions i valors col·locats en diversos bancs.
Joan Pau Bosch i Tintorer, solter i sense fills, va morir a Barcelona l’any 1946.
Al llarg del temps, la col·lecció d’art va anar disminuint a mans de la tercera i quarta generació, ja sigui per vendes o donacions a altres familiars o amics. Ja Xavier de Salas Bosch se’n feia ressò:
A la muerte de tío Juan Pablo entregué un cuadro a cada una de las primas segundas siguientes: Isabel y Carmen, la mujer de Pedro Comas y Mª Remígia. También di algo como recuerdo a la señorita Ana y en aquellos días no sé por qué, no lo hice con Carmen Zulueta, esperando siempre encontrar algo que mereciera la pena. Recuerda que en los legados testamentarios de la abuela era la única de todas ellas a quien se encargaba se le diese una joya de las de su uso, cosa que no ha podido hacerse por haber desaparecido todas las joyas en las aventuras del 36.
Arxiu Familiar Juan de Salas Williams.
