Liliana Godia Guardiola

15/7/2021

Barcelona  4/1/1970  - 

Des del naixement va viure rodejada de la important col·lecció d’art que havia reunit el seu pare, Francisco Godia, en el que va ser el domicili familiar, el Conventet de Pedralbes. En totes les estances d’aquest edifici històric del nucli gòtic es desplegaven les col·leccions medievals i del primer Renaixement de talla i pintura, la ceràmica de les principals manufactures hispàniques, l’art del segle xx en totes les seves disciplines i un destacat conjunt de peces d’arts decoratives i de mobiliari. El gruix principal de la col·lecció s’havia anat formant durant la seva infantesa, però més endavant també va poder viure en primera persona l’evolució d’una col·lecció que mai no va parar de créixer. El 1990 va heretar part d’aquest important conjunt artístic amb la corresponent responsabilitat de buscar la millor manera de mantenir aquest preuat llegat.

Liliana Godia exemplifica una nova generació col·leccionista amb una aportació molt personal, com és el fet d’haver dotat la col·lecció d’una dimensió pública. L’any 1998 va crear la fundació que duu el nom del seu pare per a honorar la seva memòria amb la voluntat de mostrar la col·lecció completa, sense distincions entre les obres procedents del llegat patern i les que ella mateixa hi ha anat incorporant, i amb l’objectiu de garantir la correcta conservació de les obres i continuar el seu estudi individual i del context en el qual van sorgir. Aquestes línies fundacionals es van materialitzar en una primera etapa amb l’exhibició permanent dels diversos fons artístics, en una programació de conferències i cicles d’art i en les publica cions i exposicions temporals dirigides al descobriment d’altres col·leccions privades. La seva iniciativa al capdavant de la Fundació durant aquests vint anys, pràcticament pionera a Barcelona en el moment de la seva creació, s’ha vist reconeguda amb diverses distincions nacionals i internacionals com la Clau de Barcelona i el Premi Internacional de Cultura de la Fundación Montblanc l’any 2009, la Medalla Sorolla de la Hispanic Society of America de Nova York el 2011 i el nomenament d’Acadèmica d’Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona el 2012.

La primera seu de la Fundació era un espai d’uns quatre-cents metres quadrats situat en un primer pis al carrer de València, núm. 284, de Barcelona. L’exposició inaugural del 1999 va mostrar durant tot un any prop d’un centenar d’obres mestres des del segle xii fins al xx que recollien l’esperit de la col·lecció. La globalitat va donar pas a una nova presentació amb una selecció únicament dels fons de pintura i talla medieval per a mostrar-los més àmpliament. Tot seguit, l’espai destinat a la pròpia col·lecció es va reduir a la meitat per donar cabuda a exposicions temporals dedicades a donar a conèixer la riquesa artística d’altres col·leccions privades. El fet de tenir la major part de la col·lecció disponible va permetre la realització de projectes expositius per a diversos museus i institucions culturals d’àmbit nacional. La línia d’exposicions temporals es va iniciar amb la mostra de la col·lecció de dibuixos de Joan Antoni Samaranch i l’edició del catàleg corresponent (figura 2). La gran acollida de l’exposició va afavorir la confiança dels col·leccionistes privats, que van obrir les portes de les seves cases per cedir de manera altruista les seves peces. Es van dur a terme un total de quinze exposicions en aquesta seu.

A partir de 2006, Liliana Godia va començar a buscar un espai més ampli on continuar els projectes expositius de la Fundació sense que restessin lloc a les col·leccions pròpies. Així, l’any 2008, després d’una reforma integral per adaptar l’edifici històric a les necessitats de conservació de les obres d’art, la Fundació va inaugurar la mostra més completa dels seus fons a la Casa Garriga Nogués, obra de l’arquitecte Enric Sagnier, situada al carrer de la Diputació, núm. 250 (figura 3). Aquell mateix any va veure la llum el catàleg científic amb l’estudi individual de les obres que van exhibir-se. Un any més tard, la col·lecció permanent va passar a ocupar la planta noble en un perfecte diàleg amb l’arquitectura del 1900 i les exposicions temporals es van realitzar a la planta baixa, més funcional i amb visibilitat a peu de carrer. En aquest espai es van dur a terme un total de catorze exposicions, sis de les quals van ser de videoart (figura 4).

Durant els primers quinze anys, la Fundació va centrar les activitats principals a Barcelona, tot realitzant des de l’àmbit privat una àmplia labor artística i cultural. En l’actualitat, la Fundació ha obert una nova via per a dur la col·lecció a d’altres ciutats amb l’objectiu de continuar la difusió i l’estudi dels seus fons en diàleg amb altres institucions. Fruit d’aquests nous compromisos han estat les darreres exposicions al Museo de Bellas Artes de Sevilla l’any 2014 i al Palacio Episcopal de Màlaga l’any 2017.

La vida de les col·leccions va estretament lligada a l’evolució de les persones que els donen forma i, per tant, també estan sotmeses a canvis. Liliana Godia ha sumat al llegat que va rebre del seu pare la seva pròpia manera d’entendre el col·leccionisme. En aquest sentit, d’acord amb una sèrie de premisses, la profusa col·lecció històrica s’ha anat reduint progressivament, però també ha anat incorporant d’una manera molt puntual peces que abans no eren en el focus d’interès com, per exemple, les obres de les avantguardes o que s’allunyessin de la figuració. La predilecció de Liliana Godia per l’art modern i contemporani, tant d’artistes nacionals com internacionals, ha afavorit l’ingrés de peces d’aquests períodes. Val a dir, però, que això no ha estat cap obstacle a l’hora d’incorporar algunes obres d’art antic que, per la seva qualitat i significació, aportessin valor al conjunt. És el cas de la tela de l’última i personal etapa de Francisco de Zurbarán Sant Josep amb el Nen, de c. 1660, o de la taula de Pedro Berruguete Sagrada Família, de c. 1500, que és un valuós exemple del millor primer Renaixement fet a la Península (figura 5).

Pel que fa a l’art modern, podríem destacar les obres de Juli González en les diferents disciplines en què va treballar: l’oli Maternitat, de c. 1912-1914; el dibuix Visage au trois (Rostre del tres), de c. 1929, o l’escultura en bronze Grand profil de paysanne (Gran perfil de pagesa), de c. 1934-1936. O també les natures mortes dels anys cubistes més purs de María Blanchard, Composició, de 1916-1917, i de Juan Gris, Verre et carafe, de 1918. O els personalíssims constructius de Joaquim Torres-García representats en un oli sobre taula de 1936, en el qual fa un homenatge a l’obra de Piet Mondrian, i dos dibuixos, un dels quals un Projecte de vitrall de 1946. O l’obra d’un dels nostres artistes més importants, Joan Miró, amb la peça Femme et oiseau devant la lune (Dona i ocell davant la lluna), datada el 1962.

El canvi generacional en la col·lecció també s’aprecia en la diversificació de les vies de compra de les obres, ja que moltes provenen del mercat internacional. És el cas d’artistes escassament representats en les col·leccions privades i en els museus nacionals, com ara René Magritte amb una composició a partir del retrat de la seva esposa Georgette, de 1957; Achrome (Acrom), de 1959, de Piero Manzoni, o el monocrom blau Concetto spaziale, atesse (Concepte espacial, esperes), de c. 1965, de Lucio Fontana. En relació amb l’art de la seva època, també ha incorporat diverses obres d’Eduardo Chillida, com una Gravitació de 1989 i l’escultura de terracota Lurra de 1992. Així com dues pintures molt significatives d’Antoni Tàpies: Figura-paisatge en vermell, de 1956, i Blanc quadrat, de 1964, amb les petjades de l’artista. Però també hi ha sumat l’obra de les generacions d’artistes espanyols més joves, com Jaume Plensa amb Shadows III (Ombres III), de 2008, o una Natura morta de 1985 de Miquel Barceló. Del panorama internacional en podríem destacar la gran tela feta amb cendres i pigments de l’artista xinès Zhang Huan, Free Tiger Returns to Mountains Nº 4 (El tigre lliure torna a les muntanyes núm. 4), de 2009, i dues obres representatives de les produccions d’Anish Kapoor. Es tracta d’una escultura en pedra de granit negre en la qual es combina un acabat porós, pla i opac, amb un d’extremament polit en forma de semiesfera buida lluent. L’altra, Random Triangle Mirror (Mirall de triangle aleatori), de 2015, destaca per la lluminositat de la infinitat de reflexos de l’efecte mirall. Aquesta ha estat la darrera peça adquirida i, en certa manera, ens serveix com a exemple metafòric de la multiplicitat de perspectives de la col·lecció.

Bibliografia i fonts

V Exposición Aproarte. Madrid: Asociación de Profesionales en Arte Antiguo y Moderno, 1994.

AD, núm. 1 (octubre 1987).

Arte en El Conventet. Barcelona: Editora Nacional, 1973.

Barrachina Navarro, Jaume. La col·lecció somiada: Escultura medieval a les col·leccions catalanes. Barcelona: Museu Frederic Marès, 2002.

Blasco, Selina. «Fundació Francisco Godia 2009», A: Diversos autors. Museografías. Madrid: Empty, 2015.

Borràs, Maria Lluïsa. Col·leccionistes d’art a Catalunya. Barcelona: Fundación Conde de Barcelona, 1987.

Casamartina i Parassols, Josep. «La casa Garriga Nogués. Un emblema de l’Eixample». A: Quadern: Fundación MAPFRE. Madrid: Área de Cultura Fundación MAPFRE, 2017.

Casanovas, M. Antonia. El esplendor de la cerámica española: Colección de la Fundación Francisco Godia. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2002.

Casanovas, M. Antonia. El esplendor de la cerámica española: Colección de la Fundación Francisco Godia. Saragossa: Taller Escuela de Cerámica de Muel. Diputación Provincial de Zaragoza, 2003.

Casanovas, M. Antonia. El esplendor de la cerámica española: Colección de la Fundación Francisco Godia. Barcelona: Centro Municipal de las Artes de Alicante; Fundación Abertis, 2004.

Casanovas, M. Antonia. L’esplendor de la ceràmica espanyola: Col·lecció de la Fundació Francisco Godia. Girona: Centre Cultural Caixa de Girona; Fontana d’Or; Fundació Caixa de Girona, 2004.

Fontbona, Francesc; Puig, Sara. De Fortuny a Barceló: Coleccionismo generación Francisco Godia. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2007.

Garabito Gregorio, Godofredo. «Escultura castellano-leonesa en la colección Godia». Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de la Purísima Concepción de Valladolid, núm. 26 (1992).

González, Jordi. Del Modernismo a las vanguardias: Dibujos de la colección de la Fundación Francisco Godia. Barcelona: Fundación «la Caixa», 2003.

Hernández, Nadia; Obón, Mercè. «La Fundación Francisco Godia. Un edificio para una colección». Revista de Museología, núm. 58 (2013).

Jiménez-Blanco, María Dolores. El coleccionismo de arte en España: Una aproximación desde su historia y su contexto. Barcelona: Fundación Arte y Mecenazgo de «La Caixa», 2013.

Massip, Margarita. «El Conventet». Arte-Hogar, núm. 316 (febrer-març 1972).

Massip, Margarita. «El Conventet (ii parte)». Arte-Hogar, núm. 317 (abril 1972).

Monreal Agustí, Lluís. El Conventet: Colección de cerámica. Ed. a cura de Francisco Godia. Barcelona, 1974.

Monreal Agustí, Lluís. El Conventet: Colección de escultura. Ed. a cura de Francisco Godia. Barcelona, 1972.

Monreal Agustí, Lluís. El Conventet: Historia de una casa en Pedralbes. Ed. a cura de Francisco Godia, Barcelona, 1971.

Monreal Agustí, Luis; Peña, Maria. El Conventet: Colección de pintura antigua. Ed. a cura de Francisco Godia. Barcelona, 1978.

Monreal y Tejada, Luis. Imaginería medieval en la colección de escultura Ricart. Ed. a cura de Narcís Ricart. Barcelona, 1955.

Obón, Mercè. Coleccionar arte. Sevilla: Museo de Bellas Artes de Sevilla. Junta de Andalucía, 2014.

Obón, Mercè. «La col·lecció de col·leccions. Narcís Ricart i el col·leccionisme de talles». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (ed.). Agents del mercat artístic i col·leccionistes: Nous estudis sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles xix i xx. Barcelona et al.: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona et al., 2017.

Obón, Mercè. La esencia de la belleza. Màlaga: Palacio Episcopal de Málaga; Ayuntamiento de Málaga, Màlaga, 2017.

Obón, Mercè; Puig, Sara. Románico y Gótico de la colección Francisco Godia. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2001.

Obón, Mercè; Puig, Sara (ed.). La colección. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2008.

Obón, Mercè; Puig, Sara (ed.). La col·lecció. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2008.

Puig, Arnau, Las raíces del arte contemporáneo en la Fundación Francisco Godia. Barcelona: Museo Pablo Gargallo; Fundación Abertis, 2006.

Puig, Sara. Una mirada al segle xx: Col·lecció de la Fundació Francisco Godia. Girona: Museu d’Art de Girona, 2002.

Puig, Sara. Una mirada al segle xx: Col·lecció de la Fundació Francisco Godia. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2003.

Soler, M. Paz. Obras maestras de cerámica española en la Fundación Francisco Godia. València: Fundación Abertis; Museo Nacional de Cerámica González Martí, 2007.

Catàlegs sobre col·leccionisme editats per la Fundació Francisco Godia

Badia, Montse. Iceberg: La realidad invisible. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2013.

Calvo Serraller, Francisco. El Museo del Prado y los artistas contemporáneos. Madrid: Fundación Amigos del Museo del Prado; Fundación Francisco Godia, 2013.

Carreras, Jordi. Vidrio de artista: Art Noveau y Art Déco. Colección Salvador Riera. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2004.

Casanovas, M. Antonia. El descobriment de la ceràmica catalana a les col·leccions privades: Segles xiv-xviii. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2005.

Fanzhi, Zeng; Puig, Sara. Zeng Fanzhi. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2009.

Feuerle, Désiré. El arte del mueble en la China Imperial. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2006.

Feuerle, Désiré. Khmer. Esculturas de la antigua Camboya: Siglos vi-xiii. Colección Feuerle. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2002.

Fontbona, Francesc. Pintores y escultores amigos de Gaudí. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2002.

Juncosa, Enrique. Barceló en las colecciones privadas de Barcelona. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2007.

Maderuelo, Javier. Palazuelo: Línea y plano en el espacio. Palma: Banca March; Fundación Francisco Godia, 2012.

Milicua, José; Obón, Mercè. De Luca Giordano a Goya: Pintura del siglo xviii en España. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2010.

Miralles, Francesc. Colección Samaranch: Dibujos de Tàpies a Nonell. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2001

Panyella, Vinyet; Hernández, Nadia. El Greco: La mirada de Rusiñol. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2014.

Prats, Ramon. Grandes Lamas del Tibet: El arte del retrato en bronce. Siglos xiii-xix. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2004.

Puig, Sara. Barcelona colecciona. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2011.

Puig, Sara. Colecciona. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2012.

Pujol, Fernando. África: Colecciones privadas de Barcelona. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2003.

Ramon, Artur. Manolo Esencial: Escultura, pintura, dibujo. Barcelona: Fundación Francisco Godia, 2003.

Mercè Obón Mateos