Col·leccionista, llibreter antiquari i editor. Ja d’infant, a Ponts, col·leccionava cromos, capses buides, tapes de les begudes, botons, llaunes, pedres, etc. Amb els anys, el seu col·leccionisme espontani prengué motivacions ideològiques i polítiques, i més endavant, lleugerament científiques; aquella passió el convertia en un veritable coneixedor dels temes col·leccionats, i així, tot i que havia començat en la ignorància, la coneixença del que col·leccionava venia de la formació de les col·leccions mateixes.
En la seva joventut marxà a França on s’instal·là molts anys. Primer a la Catalunya Nord, i passant per Molitg, Prada —on tractà Pau Casals—, Perpinyà i Holanda, acabà establint-se a París, vers 1960. Hi estudià Sociologia a l’ICP (Institute Catholique de París), i Psicologia a la Sorbona. Gràcies a la seva professió de courtier, especialment de llibres, va conèixer grans col·leccionistes a qui ajudava a fer la col·lecció. De nou instal·lat a Barcelona, esdevindria el puntal de la nova llibreria antiquària Delstres, fundada el 1987.
La primera col·lecció que va fer —que ell considera menor— fou de danses de la Mort o danses macabres, obres amb text i gravats, que iniciades el segle xv les feia arribar als mexicans Joaquín Bolaños (1792) i José Guadalupe Posada (ja al segle xix). El conjunt anà a parar a un museu suís de titularitat privada.
La primera gran col·lecció que va fer fou sobre la Revolució Francesa i la Declaració dels Drets de l’Home. La inicià pocs anys abans del bicentenari de la Revolució (1789), i era integrada a part de llibres, sovint per opuscles de vida efímera i per tant, a la llarga, molt rars. Per iniciativa del Parlament de Catalunya —aleshores presidit per Joaquim Xicoy— la col·lecció fou exposada allà mateix per commemorar l’esmentat bicentenari, i després d’itinerar per Girona, Lleida i Manresa, ingressà a la Biblioteca de Catalunya.
Una altra col·lecció important va ser la de la Bíblia, que encara que sembli estrany, va ser un dels principals llibres clandestins, en reservar-se l’Església catòlica la seva difusió i interpretació. Tota mena d’altres llibres censurats també va ser objecte de l’interès de Soley.
La Cartografia de Catalunya i de Barcelona també deuen molt a la tasca recopiladora de Ramon Soley. Un exemplar del mapa d’Alexis-H. Jaillot (segle xvii), trobat a París, fou la peça germinal d’aquesta col·lecció, el motor de la qual era el sentiment catalanista del col·leccionista, que seguia la pauta marcada pel gran especialista mossèn Colomer. De tot aquest conjunt, Soley es concentrà encara més en la cartografia de Barcelona, fins el punt de publicar-ne el catàleg pulcrament il·lustrat en dos grans volums, sota el títol d’Atles de Barcelona (Barcelona, 1998), que conté, a part dels mapes i plànols ja coneguts i existents en tota mena de cartoteques publiques i privades, més d’un centenar de peces fins aleshores desconegudes. Especialment, al segon volum, Soley reconeix l’aportació fonamental d’un altre gran col·leccionista, Ramon Borràs.
L’Esclavatge dels Negres i la seva derivació de la Musica Negra, és una altra de les col·leccions de llibres, documents manuscrits o gràfics reunides per Soley. A l’entorn d’aquesta temàtica, Soley va fer coneixença i sovint amistat, a París, amb personalitats com Charles Delaunay, Hugues Panassié, James Baldwin, Louis Armstrong...
Els quàquers, el llibre infantil, les ciències ocultes, el feminisme —col·lecció venuda a Bèlgica—, una col·lecció llibertina,que incloïa l’extraordinari original Los Borbones en pelota que adquirí la Biblioteca Nacional de Madrid, dibuixos d’infants, la geologia, etc. han estat altres interessos del col·leccionisme de Ramon Soley.
Al marge dels conjunts, una de les seves principals adquisicions va ser el manuscrit de Ferias, una suite de poemes inèdits de Federico García Lorca, amb dibuixos del mateix poeta, que Soley editaria en paper de fil, a Capellades (1997), i anys després tornaria a publicar traduït al danès, amb il·lustracions del seu amic pintor Lars Physant.
Moltes són les peces soltes que, al marge del col·leccionisme, han passat per les mans de Soley, i algunes, de gran valor, vaig poder adquirir-les per a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, com l’exemplar fora de numeració i amb les il·lustracions originals a l’oli de Pau Roig, relligades, de La Femme et le Pantin de Pierre Louÿs (París 1903), o la col·lecció completa de la revista L’Art, révue hebdomadaire illustrée (1875-93), gran recull del gravat vuitcentista, amb presència també d’estampes catalanes.
Aquesta és només un síntesi de la ingent activitat de Ramon Soley. Ell mateix ha escrit una llarga reflexió memorialística sobre les seves activitats, que per la seva longitud hem preferit presentar com a document.
