Helena Folch-Rusiñol Corachán

16/9/2022

Barcelona  1949  - Barcelona 2016

L’interès pel col·leccionisme s’ha transmès a la família Folch-Rusiñol al llarg de quatre generacions. El primer col·leccionista conegut va ser el pintor català Santiago Rusiñol (1861-1931), que a final del segle xix, com feien molts altres artistes des de la segona meitat del segle xix, va reunir un conjunt d’antiguitats amb les quals va omplir el seu habitatge i l’estudi. El seu germà, Albert Rusiñol (1862-1928), es dedicà plenament als negocis i també a la política, però la seva filla, Rita Rusiñol i el seu marit, l’enginyer Joaquim Folch Girona (1892-1984), van crear la col·lecció de minerals més important del món en mans privades, que comptava amb quinze mil exemplars. El seu fill primogènit, Albert Folch-Rusiñol (1922-1988), desenvolupà paral·lelament les dues facetes; la de l’home de negocis i la de col·leccionista. Va reunir dos col·leccions importants: una d’etnologia, que avui dia es troba al Museu de les Cultures del Món de Barcelona i la de ceràmica espanyola, que va heretar la seva filla Helena el 1988. En aquella data, ella i el seu marit, Alejandro Maluquer, ja portaven setze anys col·leccionant instruments etnomusicals.

La col·lecció d’etnomusicologia

Folch i Maluquer van començar la col·lecció d’etnomusicologia el 1972 i avui dia consta de 1750 exemplars procedents de cultures «exòtiques», es a dir, no occidentals. És una col·lecció única a  Espanya i és altament ressenyable per la qualitat de les obres reunides i per la seva varietat i qualitat estètica. Durant 26 anys, des del 1972 fins el 1998 van viatjar una o dues vegades a l’any per adquirir instruments in situ, directament als músics dels poblats. Viatjaven en solitari, sense guies i per tant, pot considerar-se com un col·leccionisme d’aventura. Cada cultura i cada adquisició suposava una experiència nova, diferent i extraordinària, sobretot en una època enquè introduir-se en països com Xina, Butà o Birmània no era gens fàcil.

A partir de 1998 va començar a ser difícil trobar obres als països d’origen i van haver d’anar a les subhastes internacionals i col·leccionistes privats per ampliar la col·lecció. La peça més antiga es un tambor de bronze amb decoració cisellada  del segle iv aC- iii dC procedent del Vietnam, en perfecte estat de conservació, que destaca pel seu disseny elegant i contemporani. Entre altres, destaca un arpa xinesa datada del segle x, dels darrers anys de la dinastia Tang (618-907) que curiosament és idèntica a un exemplar realitzat al llarg de la dinastia Ming  (segle xiv-xvii). Tot i que entre la fabricació d’una i l’altra hi ha uns 200 anys, no es pot apreciar cap evolució tipològica entre ambdues. També cal mencionar les zampoñas, instruments musicals de vent prehispànics, datats entre el segle xiv i xv, procedents de Bolívia, així com les produccions africanes dels segles xix i xx que són, alhora, instruments musicals i escultures. 

A través de la gran varietat d’instruments de cultures diferents de la Col·lecció Folch i Maluquer, que abasta Àfrica, Oceania, Àsia i Amèrica, es pot estudiar i comparar les característiques de cada grup cultural i també, les relacions, vincles i influències existents entre elles, sense oblidar l’aspecte essencial: com cada poble afronta i soluciona el tema del so, la seva pròpia música.

La col·lecció de ceràmica 

El 1988, l’Helena Folch-Rusiñol va rebre en herència del seu pare, una important col·lecció de ceràmica espanyola dels segles xiv a xix, creada entre 1958 i 1978. Aquest havia començat adquirint obres per antiquaris de tota Espanya i posteriorment, va comprar importants col·leccions privades que va instal·lar a Can Costa, un museu privat no gaire lluny de Barcelona que es podia visitar amb cita prèvia. Folch i Maluquer, atrets  per la carismàtica bellesa popular de la ceràmica, per l’atractiva policromia i la varietat de tècniques ornamentals, van decidir mantenir viva la col·lecció i van continuar adquirint peces a antiquaris espanyols i estrangers i a altres col·leccionistes, per completar els diferents conjunts i les sèries, i augmentar la qualitat de la col·lecció. Avui dia, consta de casi nou mil obres  i és, sense cap dubte, la millor en mans privades.

Entre les peces més antigues sobresurten les gerres hispanomusulmanes i les produccions valencianes del segle xv. D’època moderna despunten les sèries catalanes, les més destacades de tota la col·lecció de ceràmica, amb peces úniques conservades extraordinàriament, moltes d’elles procedents d’una col·lecció privada barcelonina de més de cent peces, que Folch i Maluquer van adquirir el 2014. També cal mencionar la important col·lecció de ceràmica aragonesa, la significativa pisa sevillana, producció valenciana de rajoles, las refinades obres de la manufactura de l’Alcora, i, la interessant i variada terrissa espanyola destinada a la cuina i a l’emmagatzematge i transport d’aliments interessant per les seves formes rudimentàries, belles i pràctiques, que tot just no han evolucionat al llarg dels anys. Aquest grup de peces donen fe dels costums de les diverses cultures espanyoles i per tant, forma part de l’etnologia del nostre país.

A més a més d’incrementar la col·lecció d’Albert Folch-Rusiñol, els nous propietaris van anar adquirint coneixements sobre la història dels objectes tot viatjant per visitar les col·leccions d’altres museus i institucions privades i formant una biblioteca especialitzada en temes ceràmics.

La Fundació La Fontana

Com dipositaris d’un important patrimoni artístic, Folch i Maluquer van assumir la responsabilitat d’organitzar les col·leccions i donar-los visibilitat. El 1992 van prendre la decisió de crear una fundació i un any més tard, el 1993 la van dotar d’un edifici de nova planta, d’uns 4.000 m2 ubicat a la finca La Fontana de Rupit.

L’actual seu de les col·leccions es podria definir com un museu de sales d’estudi, on totes les peces es troben exposades i no hi ha reserves. Així mateix, han comptat amb experts nacionals i estrangers que han contribuït a la classificació i catalogació de les obres. A partir de l’any 2008 van sentir la necessitat de compartir i divulgar les col·leccions i van començar amb la seva pròpia línia editorial: els primers llibres es van dedicar als instruments etnològics (2008, 2011 i 2013) i els tres últims a la ceràmica (2017, 2018 i 2022). Actualment s’està treballant en dos altres volums; un dedicat als instruments i l’altre, a la terrissa. Paral·lelament, la fundació difon el seu patrimoni amb préstecs temporals a exposicions organitzades per institucions públiques i privades. La Fontana està sempre oberta a visites de col·leccionistes, amics dels museus espanyols i estrangers, institucions culturals i organitza concerts de música.

Bibliografia i fonts

Álvaro Zamora, M.; Isabel i Cerdà, J.A.; Sánchez Cabezudo, A. Tradición y renovación. Cerámica aragonesa en la Fundación La Fontana. Fundación La Fontana. Barcelona, 2022.

Casanovas, M. A. «Fundació La Fontana. Col·lecció d’instruments etnomusicals i de ceràmica espanyola» Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. 2018. Bellaterra-Sitges, 2019. Pàgs. 155-170.

Cerdà, J. A.; Casanovas M. A.; Escalas R.; Herradón M. A. Brillo y color. Ceràmica catalana en la Fundación La Fontana. Fundació La Fontana. Barcelona, 2018.

Gironés, I. La teuleria valenciana dels segles xvii, xviii i xix a la col·lecció de la Fundació La Fontana. Tesi Doctoral. Universitat de València, Institut Alfons el Magnànim i Fundació La Fontana. València, 2017.

Martínez-Jacquet, E. Invocando a los espíritus. Fundación La Fontana, Barcelona, 2011.

Martínez-Jacquet, E. Escultures musicals. Instruments d’Àfrica, Àsia i Oceania. Fundación La Fontana. Barcelona, 2013.

Serra Ester, D.; Martínez-Jacquet, E. África, música y arte. Fundación La Fontana. Barcelona, 2008.

Maria Antònia Casanovas