Malauradament, són molt poques les notícies i dades documentals que ens permeten dibuixar el perfil biogràfic d’una personalitat no gaire coneguda i sobre la qual encara graviten un bon grapat d’incògnites.
Fill primogènit del fabricant, banquer i col·leccionista de monedes i medalles Francesc Esteve i Sans (1806-1884), Jaume també va desenvolupar la pràctica del conreu del col·leccionisme, en el seu cas de pintura i de dibuix (fig. 1). Més concretament, pel que fa a la segona de totes dues disciplines, l’afició la documenta l’existència, al Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un conjunt molt significatiu de treballs sobre paper del pintor provençal Josep Flaugier (1757-1813) i també, en una quantitat molt més important, de l’activitat primerenca —la que va correspondre als anys de joventut— del reusenc Marià Fortuny i Marsal (1838-1874). Malgrat que la forma d’ingrés d’aquest grup, l’any 1907, sempre ha estat vinculada a la figura paterna i al compliment per part del fill de les voluntats testamentàries del seu progenitor, l’existència en moltes d’aquestes obres d’un segell imprès a tinta, format per la inicial del nom i els dos cognoms acompanyats del topònim Barcelona, fa pensar en una voluntat, per part de Jaume Esteve, d’aplegar composicions de tots dos autors, formades per un grup de 59 i 149 produccions, respectivament.
A més de la coneguda afició a la numismàtica, també cal esmentar el gust que va tenir Francesc Esteve per aplegar llibrets d’òpera i que va derivar en una important col·lecció, formada per més de 400 obres, que va ingressar a la Biblioteca Nacional de Catalunya (fig. 2) formant part del mateix llegat i que va ser ressenyada pel músic i musicòleg Felip Pedrell (1841-1922) en un manuscrit que, com tota la col·lecció, es conserva en caixes identificades amb el nom del col·leccionista a la secció de música de la Biblioteca. Com en el cas dels dibuixos, alguns d’aquests llibrets també duen la marca creada per Jaume Esteve amb l’objectiu d’identificar la propietat del patrimoni cultural familiar (fig. 3).
Pel que fa a les mencionades obres sobre paper, entre les que han estat atribuïdes a Flaugier i en les quals es distingeix el segell, destaquen el repertori de dibuixos preparatoris del cicle pictòric sobre la vida de santa Eulàlia (MNAC/GDG 6869 D) i que actualment formen part de la col·lecció del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona; les produccions emmarcades en l’interès que va tenir el pintor per representar episodis de la Guerra del Francès i entre les quals sobresurt el dibuix Miquelets escorcollant un grup de dones (MNAC/GDG 6843 D) (fig. 4) o el seu acostament a les escenes costumistes de l’època, com per exemple Estudis de majos ballant (MNAC/GDG 26048 D). No obstant això, el que predomina són les composicions de temàtica religiosa, i en particular una primera idea o esbós (MNAC/GDG 6873 D) de la pintura L’adoració dels pastors que es conserva a la pinacoteca de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Molt més ric, en termes quantitatius i qualitatius, és el conjunt de composicions de Fortuny, la majoria de les quals formen part dels inicis de la seva trajectòria i presenten un caire formatiu, palesen les pràctiques acadèmiques apreses a l’Escola de Llotja i reflecteixen el mestratge exercit per Claudi Lorenzale (1816-1889). Tot i que es tracta de treballs primerencs, alguns han esdevingut molt icònics, com és el cas de L’entrada del comte d’Urgell a Balaguer (MNAC/GDG 27397 D), un dibuix que documenta el conreu de la temàtica historicista catalana i l’assimilació, per influència del seu mestre, del llenguatge dels natzarens romàntics. Igualment, sobresurten els dibuixos preparatoris per a la realització d’una de les seves primeres aquarel·les, Sant Pau predicant davant de l’Areòpag (MNAC/GDG 27482 D), o l’estudi per al quadre El doctor Alberich visitant un malalt de còlera (MNAC/GDG 27433 D) (fig. 5) i que forma part de la col·lecció d’art de Crèdit Andorrà.
Desconeixem la història del procés de formació d’aquesta col·lecció i el motiu del seu interès per les obres d’aquests dos artistes. Tanmateix, els orígens reusencs de la família Esteve i el fet que el Museu Nacional d’Art de Catalunya conservi els retrats pictòrics de tres fills de la família Esteve (Laureà, Flora i Jaume) pintats per Fortuny i datats, tots tres, l’any 1856, en un moment molt primerenc de la seva carrera artística i amb l’ús d’un llenguatge de característiques no gaire refinades, fan pensar en l’existència d’una familiaritat del pintor amb la nissaga i una més que probable relació d’amistat amb Jaume, atès que va ser aquest qui va reunir dibuixos pertanyents al període de formació artística, i sembla una hipòtesi plausible pensar que va ser Fortuny mateix qui va obsequiar el seu amic amb tot aquest material. D’altra banda, sabem, sense que n’hi hagi constància documental, que durant un temps el pintor va exercir la tasca de formació artística dels fills de Francesc Esteve, donant-los uns rudiments i introduint-los en l’exercici del dibuix, a la casa familiar de Barcelona.
A diferència del cas anterior, no hi ha dubte sobre la procedència i la propietat d’un grup de cinc pintures que la seva esposa, Margarida Comas i Botta, traspassada l’any 1903, havia decidit donar al Museu d’Art de Barcelona, després de la defunció del marit, esdevinguda el 1909, quan tenia 72 anys (La Veu de Catalunya, 15/3/1909, p. 1) en compliment de la voluntat testamentària manifestada per Jaume a través dels marmessors testamentaris, Josep Gatell i Josep Maria Baltà (ANC, Acta de la sessió de la Junta de Museus, 15/5/1909, p. 6 i 7. 1-715-T-400). Actualment, aquestes realitzacions, obra de Ramon Martí i Alsina (1826-1894) i Ramon Tusquets (1838-1904), respectivament, formen part de la col·lecció de pintura, Secció d’Art Modern, i del Gabinet de Dibuixos i Gravats, del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Encara que no es tracta d’un conjunt d’una gran rellevància artística, sí que podem esmentar l’existència de sengles retrats de Jaume Esteve (MNAC 11358) i de la seva muller, Margarida Comas (MNAC 11326) (fig. 6), que van ser pintats per Martí i Alsina l’any 1870; un pendant probablement encarregat amb motiu del seu matrimoni, quan en Jaume tenia 33 anys.
En el cas de les obres de Tusquets, es tracta de dues realitzacions romanes del pintor que palesen tant el conreu de la temàtica costumista, vinculada a la ciutat de Roma i tan estimada pels artistes de l’època, com l’estreta relació i la familiaritat que va existir amb el matrimoni format per Jaume i Margarida, atès que, com a prova d’aquest vincle, Tusquets no va dubtar a dedicar-los una aquarel·la amb la representació d’una popular Ciocciara (MNAC/GDG 6679 D) (fig. 7), pintada i datada a Roma l’any 1878. Curiosament, a diferència de l’altra obra —una pintura amb la representació d’un camperol romà (MNAC 10724), datada l’any 1887—, desconeixem la seva forma d’ingrés. Tanmateix, la presència de la dedicatòria apunta que devia formar part del mateix llegat i, per tant, la forma d’ingrés degué ser la mateixa.
