Jaume Ripoll i Vilamajor

4/6/2024

Preixana (Urgell) 24/2/1775  - Vic (Osona) 15/11/1843

Jaume Ripoll i Vilamajor fou eclesiàstic, arxiver, historiador, epigrafista i col·leccionista de monedes. Era el fill primogènit del segon matrimoni de Llorens Ripoll, de Preixana, amb Llúcia Vilamajor, de Bellpuig. Pertanyia a una família de pagesos benestants. Va tenir com a germanes Magdalena i Teresa i com a germanastres Ramona i Antoni.

Va estudiar a les Escoles Pies de Solsona i, posteriorment, filosofia i dret —lleis i cànons— a la Universitat de Cervera. En aquesta última es va llicenciar i doctorar en dret canònic el 1800. El mateix any va guanyar una canongia a la seu de Vic i, un any després, va ser ordenat prevere pel bisbe de Vic. L’any 1802 va ser nomenat arxiver auxiliar del capítol de canonges de la seu de Vic. Coincidí en aquests anys amb la fundació de la Biblioteca Pública (1806) que impulsà l’il·lustrat prelat Francisco de Veyán y Mola (1734-1815), a partir de la seva biblioteca particular i de les dels jesuïtes exclaustrats de la diòcesi, amb la direcció del bibliotecari pare jesuïta Llucià Gallissà (1731-1810), antic prefecte de la Biblioteca de la Universitat de Ferrara (Itàlia).

El terrabastall de la Guerra del Francès també l’afectà i, com a membre de la Junta Militar de Vic, el 1808 fou nomenat comandant de les forces armades del corregiment de Vic. Davant l’ocupació de Vic pels francesos cercà refugi a Sora, la Portella i Berga i, el 1810, casa seva va ser saquejada. En el seu nomenament com a cap militar hi va influir el fet que ja el 1795, quan era estudiant a Cervera, va lluitar com a oficial en una de les companyies del Terç de Lleida en l’anomenada Guerra Gran (1793-1795).

El 1825, després d’ocupar diverses dignitats canonicals a la mateixa catedral, esdevingué degà del capítol. Ocupà el càrrec fins a la seva jubilació el 1835. D’aleshores ençà va residir molt de temps a la col·legiata de Santa Anna o del Sant Sepulcre de Barcelona fins que el 1842, malalt, retornà a Vic. Va morir el 15 de novembre a la capital d’Osona i fou enterrat a la propera localitat de Santa Eugènia de Berga.

El 26 de juny de 1844, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual era membre, li dedicà una sessió literària a càrrec de Pròsper de Bofarull i de Joaquim Roca i Cornet, que l’havien tractat, i una altra de posterior, el 17 d’abril de 1880, a càrrec d’Andreu Balaguer i Merino. El 1916, en un darrer homenatge pòstum, les seves despulles es van traslladar al claustre gòtic de la catedral de Vic, on van ser col·locades en un sarcòfag ubicat dins d’un arcosoli modernista (figura 1), amb l’epitafi «SEPULCHRUM PERILLVSTRIS / JACOBI RIPOLL ET VILAMAJOR / CANON. S. E. CATH. VICENSIS / OPT. SACERD. IN SCIENT. HIST. PERITISS. / QUI IN PACE OBIIT XV NOV. MDCCCXLIII».

El seu pas per l’arxiu capitular de Vic va donar nombrosos fruits, entre els quals destaquen la publicació de 64 opuscles impresos entre el 1814 i el 1843, de tema miscel·lani, que va escriure en castellà, català i llatí. Aquests opuscles han estat reeditats en un facsímil el 2016. En paraules de mossèn Josep Gudiol (1872-1931), pronunciades en l’homenatge del 1916, se’l considera «l’iniciador del moviment histórich y arqueológich vigatá», que tants de fruits hauria de donar al llarg del segle xix i que culminaria amb la fundació del Museu Episcopal de Vic (1891).

Els seus estudis li van valdre el reconeixement d’acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia el 26 de setembre de 1817 (figura 2), el de membre de número de la de Bones Lletres de Barcelona el 15 de setembre de 1835 i la condició de soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València el 26 de maig de l’any en què va morir. Col·laborà activament amb les dues acadèmies. A la primera es conserven un parell de volums amb els seus opuscles i correspondència i consta que va donar-hi dues monedes visigodes a més de suggerir, en una pràctica usual a l’època, l’intercanvi de peces duplicades. A la segona va llegir diverses dissertacions, el 1840 va regalar-li l’exemplar imprès únic de l’obra Pro condendiis orationibus, de Bartomeu Mates, i, a la seva mort, va llegar-hi, en condicions molt favorables, el seu ric monetari.

Ja en vida havia parlat amb Pròsper de Bofarull de la seva intenció que el monetari passés a l’Acadèmia de Bones Lletres i, en morir, Bofarull, en qualitat de president de la reial corporació, va escriure a Josep Miró i Vilamajor, cosí i marmessors del canonge juntament amb Joan Castelló, un altre cosí i també eclesiàstic, per preguntar per les darreres voluntats del finat. Entre els papers testamentaris que es conserven a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic n’hi ha un de dirigit als marmessors amb instruccions testamentàries en el qual escriu clarament que llegava les monedes de coure i de plata a l’Acadèmia, mentre que, pel que feia a les d’or, disposava un dret d’adquisició preferent amb les condicions favorables de pagar-ne tan sols el seu valor metàl·lic i no l’arqueològic o històric. Deixava, però, llibertat als marmessors en l’exercici de les seves responsabilitats. A la pràctica, en les cartes creuades que es conserven entre els marmessors i Bofarull es conclou que van pactar el lliurament gratuït de les de coure i la compra onerosa de les d’or i de plata pel seu valor metàl·lic intrínsec, amb una valoració prèvia feta per pèrits d’ambdues parts.

L’argenter de Vic Guillem Constans va valorar les peces. És plausible que les monedes de plata ratllades que es conserven al monetari fossin ratllades per aquest argenter, que era poc considerat amb el valor numismàtic i només estava preocupat per comprovar la virtut del metall amonedat. Aquest valor és el que l’Acadèmia va pagar.

A l’Arxiu Capitular de Vic es conserva el detallat peritatge o valoració econòmica de les peces d’or i de plata del monetari, que, a més, ens permet reconstruir la disposició original de la col·lecció en tres calaixos, que acollien un total de trenta cartrons. El primer calaix contenia tretze cartrons; el segon, deu, i el tercer, set. Per una carta d’un dels marmessors —el canonge Miró— sabem que la col·lecció de monedes es guardava al seu escriptori, per la qual cosa podem imaginar els tres calaixos ubicats a l’interior d’un escriptori, escrivania o bureau. Això ens ajuda a reconstruir-ne la ubicació i la distribució perquè, com veurem més endavant, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona s’han conservat uns cartrons (figures 3 i 4) que creiem que es poden identificar amb seguretat amb els originals del canonge.

L’inventari esmentat és merament quantitatiu del nombre i metall de les peces de la col·lecció i del seu valor econòmic, però, també, aporta alguns detalls suplementaris sobre l’organització del monetari de l’insigne historiador. Aquest inventari detalla cartró a cartró el nombre de peces d’or, de plata i de coure que hi ha dins de cada un dels tres calaixos i ens dona el nombre precís de peces (en total hi ha 45 peces d’or, 443 de plata i 437 de coure o bronze). També s’hi sumaven una peça d’or, 28 de plata i 24 de coure que estaven soltes i que es devien agregar en un altre cartró suplementari del segon calaix amb un total de 46 monedes d’or, 471 de plata i 461 de coure. La suma de tot plegat ens dona el volum de la col·lecció original tancada a la mort del canonge i efectivament ingressada al monetari de l’Acadèmia de Bones Lletres: 978 monedes, que, si considerem que el monetari de la reial corporació conté unes 1225 peces, vol dir que gran part de la col·lecció prové de la del canonge Ripoll. No en va, el mateix Pròsper de Bofarull el 1844 es referia, en l’esmentada necrològica, a l’adquisició de la seva col·lecció que «ha de dar principio al de esta respetable Academia».

L’Acadèmia va adquirir totes les monedes pel preu de 523 lliures i 7 sous, tal com consta en l’àpoca signada pel canonge Josep Miró, en qualitat de marmessor, a Vic el 12 de setembre de 1844. Per tant, la integritat de la col·lecció es va mantenir inserida al monetari de l’Acadèmia. El pagament de la quantitat, tot i les facilitats donades, va ser un esforç gran per les migrades possibilitats econòmiques de la corporació i una mostra inequívoca del seu compromís per complementar el museu que impulsava i que destacava pel seu lapidari. Dins d’aquest pla, l’Acadèmia encarregaria, en una data encara indeterminada de la segona meitat del segle xix, l’elegant monetari de fusta de noguera amb les armes de Barcelona i el nom de la corporació en fina marqueteria (figura 5), en el qual es van acabar diluint les peces amb les ja preexistents i les que anirien incorporant-se dins de nous cartrons o safates de pell vermella gofrada i daurada al foc (figura 6).

Hem pogut localitzar a l’arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres el catàleg inèdit de la col·lecció (figura 7), que era esmentat al final de l’inventari o «estado» de tot el que s’havia de lliurar a Pròsper de Bofarull. Recordem que l’inventari era un document breu, signat per Guillem Constans, a Vic, amb data 7 de juny de 1844, en el qual després de quantificar les monedes a lliurar esmenta «Un libro titulado, medallas del Museo de D. Jayme Ripoll y su esplicación», juntament amb «Tres ejemplares de la colección de papeluchos de D. Jayme Ripoll». El retrobament del catàleg permetrà poder reconstruir, encara que sigui en part, el monetari del canonge Ripoll dins del monetari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

L’esmentat catàleg és una llibreta de paper d’unes cent pàgines foliades a mà, moltes en blanc, en format quart, enquadernada en pergamí. El títol manuscrit a l’interior és idèntic al que constava a la ja citada àpoca o rebut i ens permet identificar-lo sense cap dubte. A sota del títol, amb la mateixa lletra, s’hi pot llegir «Borrador empezado en 1831». En unes «Advertencias preliminares», a manera de prefaci autògraf, s’explica en primera persona que «Todas las medallas de este museo se han recogido desde el año 1815 y todas, a excepción de pocas modernas y estrangeras, se han encontrado en esta plana de Vich o en sus inmediaciones». Aquestes dues notes són importants per tal d’esclarir que la col·lecció de monedes del canonge Ripoll, conservada a l’Acadèmia de les Bones Lletres, es va fer entre el 1815 i el 1843 i que el que havia de ser l’esborrany del catàleg es va començar a redactar el 1831 i es devia continuar fins que va morir (1843). La disposició del catàleg segueix un ordre cronològic i per sèries que, com s’explicarà més endavant, coincideix i es pot acarar amb la distribució de les monedes en els cartrons. No és exhaustiva ni numerada i, fins i tot, assenyala alguna peça regalada —com sabem per altres fonts— a la Real Academia de la Historia. En altres ocasions, dona detalls importants, com ara assenyalar que dues dobles d’or musulmanes procedeixen d’una troballa feta a Barcelona. Tota aquesta informació està en curs de treball dins del projecte de catalogació del monetari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Les monedes de la col·lecció de Ripoll van ser traslladades de Vic a Barcelona per ser lliurades a Pròsper de Bofarull carregades en una mula i conduïdes per un traginer, segons consta en l’àpoca signada per Guillem Constans, a Vic, el 20 de juny de 1844. Pel que fa al transport, només es té constància de les despeses de cartró per embolicar les peces que es treien de l’escriptori. Entre els fons de l’Acadèmia hi ha una caixa de fusta amb dos panys i claus de la mida dels cartrons (figura 3). L’existència de dos panys i claus és una mesura de seguretat d’arrels medievals per a una caixa amb continguts de valors o documents. Només a tall d’hipòtesi podem plantejar que s’hi van guardar les peces amb els cartrons apilats fins que la corporació va encarregar el moble on es conserven al que ens referíem amb anterioritat (figura 5), així com l’evidència comprovada que la caixa és de la mateixa mida i que hi caben la trentena de cartrons.

En canvi, sí que creiem haver identificat sense cap dubte els 31 cartons o monetaris en els quals el canonge Ripoll tenia disposada la seva col·lecció. La raó és que els monetaris —cartons amb forats o safates— són els típics per acollir monedes i duen algunes inscripcions manuscrites que permeten saber les monedes que hi havia dipositades. Algunes de les safates o cartrons van ser fets expressament per acollir la col·lecció. Ho podem deduir en casar, per esmentar-ne només un exemple, la peça vuitavada dels 30 sous a nom de Ferran VII de Mallorca del 1808 i el corresponent forat d’una de les safates (figura 4). Aquest detall també ens aporta una cronologia post quem dels cartrons. Una vegada a l’Acadèmia, les peces van acabar reubicades al nou monetari que ja hem descrit (figura 5) després d’estar, possiblement, en l’esmentada capsa de fusta.

Una altra nota conservada a l’Arxiu Capitular de Vic detalla el contingut genèric dels cartrons del monetari. Qui aixeca l’inventari ho fa sense tenir coneixements numismàtics, copiant només les inscripcions manuscrites que hi havia enganxades als cartrons i que reprodueix amb escrupolosa fidelitat. Això és: «Calaix I. [sense retolar]; 10 1641 a 1652; 26 1800; 31 1700; 30 1600; 24 [sense retolar]; 35 [sense retolar]; 6 [sense retolar]; 50 romanes consulars; 19 romanes consulars; 33 septentrionals; Calaix II. Catalanes anteriors a 1500: 16 [sense retolar]; 17 [sense retolar]; 32 aragoneses (figura 3); 30 franceses; 19 celtibèriques; 15 mallorquines (figura 4); 13 navarreses (figura 4); 15 franceses i espanyoles; 28 italianes; 22 romanes imperials; 15 portugueses; 26 americanes. Calaix III [sense retolar]: 37 catalanes 1500; 25 medalles; 23 catalanes 1800; 13 [sense retolar]; 18 castellanes posteriors a 1500; 34 valencianes.» De la comparació entre els descriptors, el nombre de peces i els cartrons es pot deduir que alguns dels cartrons conservats a l’Acadèmia provenen del monetari del canonge Ripoll si bé l’inventari no és sempre per cartrons sinó per sèries, com en el cas de les mallorquines i navarreses que ocupen un únic cartró (figura 4). Doncs bé, la coincidència entre els títols de les sèries anunciades a l’inventari de l’Arxiu de Vic coincideix amb els rètols enganxats als cartrons i en les sèries que agrupen la col·lecció al manuscrit de Medallas del museo de Dn. Jaime Ripoll Vilamajor, conservat a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

La resta de documentació manuscrita i la vintena de volums de «varios papeles» (figura 8) i els seus treballs impresos —62 opuscles en quart i 2 en foli (figura 9)— van passar a la Biblioteca Episcopal de Vic, on es guarden des d’aleshores. Al llarg de la seva vida, Jaume Ripoll va mantenir correspondència amb els principals erudits del Principat, especialment amb altres numismàtics i col·leccionistes de moneda coetanis, com Francesc Xavier de Bolòs, Anastasi de Pinós i Francesc Mirambell, amb els quals intercanviava notícies, opinions, calcs de peces i, fins i tot, monedes. També va tenir accés a la documentació de Josep Salat com es dedueix de la consulta dels seus documents a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Des de la seva talaia privilegiada de l’arxiu vigatà també col·laborà amb Pròsper de Bofarull en la seva coneguda obra Los condes de Barcelona vindicados i amb el bisbe Torres i Amat en el seu Diccionario crítico de escritores catalanes, així com amb el pare Jaime Villanueva i el seu Viage literario o amb fra José de la Canal i la seva España Sagrada.

La seva biblioteca passà al seu cosí i marmessor, el també canonge vigatà Miró, i a la seva mort els llibres d’ambdós van ser venuts, de manera que es dispersaren les 256 obres —algunes de diversos volums— que la formaven. Ja s’ha esmentat que algun llibre especialment valuós l’havia regalat prèviament a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, mentre que d’altres els havia venut o regalat.

Pel que fa al contingut del monetari del canonge Ripoll, es pot dir que es tracta d’una col·lecció centrada i molt representativa del que ha estat la història monetària als territoris del Principat i, en especial, al territori central de Catalunya. En definitiva, hi ha una selecció de moneda grega emporitana, ibèrica i romana. Queda una única peça visigoda a la col·lecció, però dues més foren regalades al monetari de la Real Academia de la Historia. També conté algunes peces altmedievals molt destacades de les sèries episcopal vigatana i comtal barcelonina. Quant a la Corona d’Aragó baixmedieval i moderna, hi ha una representació de monedes aragoneses, valencianes i mallorquines, a més de les corresponents a Catalunya. Les darreres emissions aplegades corresponen a la Guerra del Francès. Ara bé, al costat d’aquestes peces també hi havia una representació de monedes franceses, italianes, castellanes peninsulars i americanes. També tingué alguna medalla commemorativa, alguna de devoció i alguna creu pectoral. Aquestes darreres peces les podem conèixer pel catàleg i per la forma d’un dels cartons o monetaris, ja que no es conserven a la col·lecció de l’Acadèmia. Com que no apareixen en els inventaris, cal pensar que els marmessors les van retirar com a peces de devoció que eren.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres té en curs la catalogació del monetari corporatiu i, entre els objectius fixats en el projecte, hi ha el d’intentar identificar el nombre més gran possible de les monedes procedents del monetari del canonge Ripoll (figura 10). No consta ni hi ha indicis que Ripoll col·leccionés altres peces d’origen arqueològic com bronzes, terracotes o peces de glíptica (com entalles o camafeus). Altrament, haguessin estat esmentades en les seves voluntats testamentàries.

Bibliografia i fonts

Arxiu de la Real Academia de la Historia (Madrid).

Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona).

Arxiu i Biblioteca Episcopals (Vic).

Balaguer i Merino, Andreu. «Noticia bibliográfica de sus opúsculos históricos del Dr. D. Jaime Ripoll y Vilamajor que han visto la luz pública». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 3 (1880), p. 617-638.

Balaguer i Merino, Andreu. Lo canonge Ripoll, ses obres y sa influència en los estudis històrics de la comarca de Vich. Vic, 1882.

Baró i Queralt, Xavier. «Ripoll i Vilamajor, Jaume». A: Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 1012.

Bofarull Mascaró, Próspero de; Roca y Cornet, Joaquín; Balaguer y Merino, Andreu. «Necrología del Dr. D. Jaime Ripoll y Vilamajor; y noticia bibliográfica de sus opúsculos históricos que han visto la luz pública». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 3 (1880), p. 605-616.

Canto, Alberto [et al.]. Monedas visigodas: Catálogo del Gabinete de Antigüedades. Madrid: Real Academia de la Historia, 2002.

Casanovas, Jordi. «El monetari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona dins de les col·leccions numismàtiques del segle xix». A: Campo, Marta; Estrada-Rius, Albert (ed.). Cinc segles de numismàtica catalana. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2007, p. 77-81.

Elias de Molins, Antonio. «Ripoll y Vilamejor (D. Jaime)». A: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo xix (apuntes y datos). Tom II. Barcelona: Fidel Giró, 1895, p. 451-456.

Estrada-Rius, Albert. «Monetaris i col·leccionistes eclesiàstics catalans a l’entorn del 1800». A: Campo, Marta; Estrada-Rius, Albert (ed.). Cinc segles de numismàtica catalana. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2007, p. 52-56.

Gudiol, Josep. El canonge Ripoll: treball llegit en la sessió commemorativa del insigne investigador Dr. Ripoll, celebrada en la Casa de la Ciutat de Vich, el dia 10 de juliol de 1916. Vic, 1916.

Miró, Ramon. «Acompliment de voluntats del canonge Ripoll i Vilamajor, vist a través de l’epistolari». Miscel·lània d’Estudis: Quaderns d’El Pregoner d’Urgell [Bellpuig], núm. 20 (2007), p. 15-66.

Miró, Ramon. «Nou generacions d’ascendents Vilamajor de Jaume Ripoll i Vilamajor». Miscel·lània d’Estudis: Quaderns d’El Pregoner d’Urgell [Bellpuig], núm. 22 (2009), p. 21-36.

Molas, Pere; Duran, Eulàlia; Massot, Josep. «Ripoll i Vilamajor, Jaume». A: Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres i Fundació Noguera, 2012.

Ordeig, Ramon. «Jaume Ripoll i Vilamajor (Preixana, 1775 - Vic, 1843)». Ausa [Vic], vol. 27, núm. 177 (2016), p. 563-592.

Ripoll, Jaume. Opuscles litúrgics i històrics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Vic: Biblioteca Episcopal de Vic, 2016. [Edició facsimilar]

Serra i Campdelacreu, Josep. Lo canonge Ripoll, ses obres y sa influencia en los estudis histórichs de la comarca de Vich. Nota extesa ab motiu del catàleg bibliográfich que de sos opúscols publicà D. Andreu Balaguer y Merino. Vic, 1882.

Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836.

Albert Estrada-Rius