Josep M. Puchades i Benito va ser un enginyer que va desenvolupar diverses facetes com a cartògraf, editor, mecenes i col·leccionista. L’any 1943 obtingué el títol d’enginyer industrial a l’Escola d’Enginyers de Barcelona. Abans d’acabar la carrera (l’any 1936, en plena Segona República), entrà a treballar a la Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, sota les ordres de Pau Vila i Dinarès (1881-1980). Amb Pau Vila establí una gran amistat per a tota la vida, que seria clau en la vessant col·leccionista de Puchades (figura 1).
Una part important de la seva vida professional la desenvolupà a la Diputació de Barcelona, institució en la qual exercí diversos càrrecs relacionats amb la cartografia i el planejament. L’any 1958 va esdevenir director del Servei Cartogràfic d’aquesta institució, càrrec que exercí fins a la mort. Sota el seu comandament —a més de modernitzar el servei—, es creà la Cartoteca Eduard Brossa, centrada sobretot en mapes municipals de Catalunya, que el 1983 fou traspassada a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). També cal esmentar que, des de l’any 1940, fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials, on impartí classes de topografia i cartografia durant gairebé trenta anys.
Al marge de la faceta d’enginyer, Puchades va dur a terme una altra activitat que seria clau en la formació de la seva col·lecció particular. Es tracta de la faceta d’editor que inicià tot just l’any 1946, quan juntament amb Salvador Llobet, Xavier Coll i Noel Llopis fundà l’editorial Alpina, dedicada a publicar mapes excursionistes. Ben aviat, però, Puchades abandonà aquest projecte i l’any 1960 fundà l’editorial Montblanc, que s’especialitzà en la publicació de monografies locals i de mapes excursionistes, que foren molt populars sobretot per les edicions especials que es van fer per a multitud de marxes organitzades per les entitats excursionistes del país. L’any 1965 comprà els fons de l’editorial barcelonina Alberto Martín, una empresa creada a finals del segle xix que s’havia especialitzat en la publicació d’obres geogràfiques il·lustrades de gran format (figura 2).
La intensa activitat desenvolupada per Puchades en relació amb la cartografia, la geografia i l’enginyeria va fer que aplegués un munt de publicacions relacionades amb aquests camps, una part destacada de les quals era de caràcter històric. Sobretot a partir de la dècada del 1960, va reunir una biblioteca i una cartoteca de temes locals molt rellevant. Pel que fa als llibres, podem destacar la col·lecció de monografies locals, les topografies mèdiques de Catalunya o el conjunt de llibres històrics de temàtica hidràulica, que a la dècada del 1970 era considerada una de les més interessants d’Espanya. Quant als mapes, va reunir una bona col·lecció de cartografia de Catalunya de finals del segle xix i principis del segle xx (figura 3).
A més de mapes i llibres, Puchades anà organitzant un arxiu de documentació relacionat amb les seves recerques. En destaquem un voluminós fitxer de toponímia, així com un gran nombre de retalls de diaris que anava classificant geogràficament per municipis. També confeccionà un extens fitxer de referències bibliogràfiques de Catalunya i, parcialment, dels Països Catalans que utilitzà, entre d’altres, per a la redacció de les cròniques bibliogràfiques que publicà a la Revista Catalana de Geografia.
Va ser, però, l’amistat amb Pau Vila el que donà un impuls al seu arxiu i biblioteca. Quan Vila tornà de l’exili (principis de la dècada del 1960), es retrobaren a la Societat Catalana de Geografia i reiniciaren una estreta relació. Fou així com Pau Vila anà dipositant part de la seva biblioteca i del seu arxiu —incloent-hi la correspondència anterior a la Guerra Civil— a casa de Josep M. Puchades. Això va fer que es pogués preservar i mantenir unida una part del llegat de Pau Vila, ja que, dissortadament, bona part dels materials del geògraf es van dispersar després de la seva mort, amb l’excepció d’un petit conjunt que va anar a parar a la Fundació Bosch i Cardellach. Tot i que el fons de Pau Vila quedà dissolt en el Fons Puchades formant un tot, es pot distingir la procedència dels materials que el formen gràcies al fet que moltes publicacions —sobretot, separates— li són dedicades i tots els llibres del geògraf porten un exlibris propi (figura 4).
Pel que fa a la cartografia, Pau Vila aportà a la cartoteca de Puchades mapes molt destacats relacionats amb la seva activitat professional a Catalunya fins al final de la Guerra Civil. Així, hi trobem els mapes fets pels seus alumnes en l’etapa de professor a l’Escola Normal o els mapes d’estudi de l’elaboració del Regional Planning del 1932, fets pels germans Rubió i Tudurí (figura 5).
A la biblioteca i cartoteca aplegada per Josep M. Puchades, cal sumar-hi el fons format per la documentació generada pel mateix enginyer, així com la documentació de Pau Vila i la provinent de l’editorial Montblanc-Martín. També s’hi afegí un fons d’un miler de fotografies de procedències diverses reunides per Pau Vila, entre les quals destaquen sobretot les fotografies de les experiències pedagògiques en geografia dutes a terme des de principis del segle xx i fins a la Guerra Civil (figura 6). Tot plegat fa que aquest sigui un fons de consulta obligada per a l’estudi de la geografia catalana del segle passat.
L’any 1983, pocs mesos després de la mort de Josep M. Puchades, la família diposità els més de sis mil llibres, el miler de mapes i el fons documental a l’ICC. L’any 2004, la filla de Puchades tancà l’editorial Montblanc-Martín i va donar a la mateixa institució tota la documentació que encara es conservava a la seu de l’editorial. Així, tot el fons és de consulta pública a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), organisme creat el 2014 com a fusió de l’ICC i l’Institut Geològic de Catalunya.
