Llista de fitxesCol·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

Alberto Oller Garriga

14/7/2021

Barcelona  24/6/1923  - Barcelona 14/2/2014

 

Figura 6. Alberto Oller Garriga.

Figura 1. Gerres d’Els Quatre Gats, ceràmica, 13  9 cm. (Reproduït al catàleg 4 Gats, de Casas a Picasso, p. 187.)

Figura 2. Santiago Rusiñol, Carrer de Montmartre, oli sobre tela, 29  38 cm. (Reproduït al catàleg 4 Gats, de Casas a Picasso, p. 115.)

Figura 3. Adrià Gual, Cosmopolis Cycles (original per a cartell), tinta, guaix i aquarel·la sobre paper (1898), 83  58 cm. (Reproduït al catàleg 4 Gats, de Casas a Picasso, p. 117.)

Figura 4. Isidre Nonell, Demanant caritat, carbonet sobre paper, 30  21 cm. Publicat a la coberta de la revista Quatre Gats (núm. 4, març 1899). (Reproduït al catàleg 4 Gats, de Casas a Picasso, p. 154.)

Figura 5. Tres obres d’Eveli Torent del 1909 penjades al pis d’Alberto Oller Garriga. Fotografia: Eduard Vallès.

Alberto Oller Garriga, de professió advocat, segons el seu testimoni heretà la passió pel col·leccionisme del seu oncle i gran col·leccionista Lluís Garriga Roig, a qui sempre reivindicava com a gran mecenes dels museus barcelonins injustament oblidat. Oller Garriga va néixer al carrer de València, núm. 266, en un dormitori que els seus pares havien encarregat a la Casa Busquets. Era fill de Rosario Garriga Roig, germana de Lluís Garriga Roig, i de Francisco Oller i Padrol, baró d’Oller i advocat vinculat al món de les companyies d’assegurances. Oller Garriga va ser el petit, i únic nen, dels cinc fills que va tenir el matrimoni: Rosa María, María Teresa, María del Carmen —que va morir als tres anys— i María del Carmen, nascuda dos anys després de la mort de la seva germana i a qui li van posar el mateix nom. Oller Garriga va estudiar als Jesuïtes del carrer del Rosselló cantonada amb el carrer de Balmes fins al 1932, quan els religiosos van ser expulsats d’Espanya amb l’arribada de la república. Va continuar els seus estudis en diferents acadèmies fins al batxillerat, que va cursar una vegada acabada la Guerra Civil, concretament als Jesuïtes del carrer de Casp. Tot seguint les passes del seu pare, va esdevenir advocat i va treballar com a conseller i secretari d’Unión Salinera de España i altres societats del grup fins a la seva jubilació, el 1988. La seva professió li va donar prou solvència econòmica per gaudir de les seves tres grans passions: el col·leccionisme, el circ i viatjar. Va començar a col·leccionar, abans que art, papers assecants, i la primera obra que adquirí, a finals dels anys quaranta, fou un oli de Francesc Gimeno. Tenia com a rutina, quan acabava la jornada de feina, passejar per botigues i galeries de la ciutat, on acostumava a adquirir peces per a la seva col·lecció. Sempre evocava amb respecte els seus encontres amb col·leccionistes a qui admirava, com Albert Folch, Manuel Rocamora o Josep Sala, entre altres. Pel que fa al seu contacte amb el món del circ, fou transversal en la seva vida, i la relació es va iniciar durant la infància, quan el seu pare el portava al circ Olympia, a Barcelona. Anys més tard va començar a fotografiar tot aquest univers, i en les seves estones lliures alternava amb les troupes i alguns dels pallassos i vedettes més importants del seu temps com, per exemple, Pinito del Oro, Charlie Rivel o Mary Sampere.

La col·lecció d’Oller Garriga era d’allò més heterogènia, resultat d’una personalitat extraordinàriament curiosa i vital. Aquesta anàlisi és només una aproximació a la part més coneguda de la col·lecció, en diverses ocasions promocionada per ell mateix en entrevistes i catàlegs d’exposicions. Però, en realitat, mai no fou ni exposada ni publicada totalment, motiu pel qual la seva valoració no pot ser exhaustiva ni, per tant, exacta. A causa de la ingent acumulació d’obres, ni tan sols per als visitants habituals era fàcil fer-se a la idea de la seva dimensió. Malgrat que la col·lecció tenia diversos grups prou definits, en realitat es tractava d’un conjunt molt divers, fins al punt que tenia tot sovint tocs excèntrics, des d’una armadura completa samurai fins a un orinal ornat amb l’escut de l’efímer rei d’Espanya i germà de Napoleó, Josep I, conegut popularment com a Pepe Botella. Aquestes adquisicions semblaven atorgar un contrapunt pintoresc —que ell mostrava amb sornegueria als visitants— a una personalitat més aviat racional i molt ordenada mentalment.

En general, la col·lecció es podria dividir en tres grans grups, amb lleugeres excepcions: la pintura catalana —amb predomini d’obra modernista—, els manuscrits autògrafs i la fotografia circense. Dintre del Modernisme, potser el subgrup més sòlid és el que dedicà a un espai mític de l’art barceloní del canvi de segle, Els Quatre Gats. Oller Garriga col·leccionà cartells (originals i tiratges), revistes, fotografies i documentació diversa sobre aquest local. Destaquen, per exemple, alguns cartells publicitaris del local realitzats per Ramon Casas, alguns d’ells molt difícils de trobar avui dia. També conservava una de les poquíssimes edicions completes de la revista que s’edità des del local, de títol homònim, Quatre Gats. D’aquesta revista, predecessora de la mítica Pèl & Ploma, només se n’editaren quinze números i se’n feu un tiratge més aviat reduït, fet que la converteix en una raresa. En el vessant més anecdòtic destaca la presència d’un parell de gerres de cervesa originals d’Els Quatre Gats, amb la cèlebre sanefa blava representant un seguit de caps de gat (figura 1). Oller Garriga s’interessà especialment pel bàrman d’Els Quatre Gats, Pere Romeu, de qui arribà a tenir diverses fotografies molt poc divulgades. Part d’aquest material fou degudament publicat amb motiu de l’exposició «4 Gats, de Casas a Picasso», que tingué lloc l’any 2004 al Museu Diocesà de Barcelona, i que viatjà posteriorment al Museu d’Art Modern de Tarragona.

El Modernisme català estava prou ben representat a la col·lecció, per exemple, amb un parell d’obres del Rusiñol parisenc, concretament un oli i un dibuix. L’oli és una imatge d’un carrer del barri de Montmartre que es perd en un dels seus típics punts de fuga (figura 2). Entre les peces més destacades tenia alguns cartells originals de Ramon Casas (per a Pèl & Ploma i Forma) i d’Adrià Gual (Cosmopolis Cycles, figura 3), si bé en un moment determinat va decidir vendre la seva notable col·lecció de cartells. La col·lecció també estava integrada per escultures d’artistes com Ismael Smith, Josep Clarà o Josep Llimona, entre d’altres. Oller Garriga també tenia un dels dibuixos més cèlebres d’Isidre Nonell, el carbonet original del pidolaire cec que va il·lustrar l’única portada que protagonitzà Nonell a la revista Quatre Gats (figura 4). Vinculades a Els Quatre Gats, també tenia tres obres de l’artista badaloní Eveli Torent, d’intens cromatisme i originals marcs (figura 5). I dintre d’aquest grup d’artistes que visqueren gairebé tota la seva carrera fora de Catalunya, com ara Smith o Torent, destaca la presència d’un modernista que evolucionà cap a posicions noucentistes, Pere Torné Esquius. Oller Garriga compartia l’estima de tants col·leccionistes per l’obra intimista de Torné Esquius i en va adquirir diversos olis i dibuixos, de manera que en tenia bona part de l’espectre temàtic; per exemple, un parell de pastels de parcs parisencs, dibuixos d’infants i un dels millors interiors realitzats per aquest artista, la temàtica en què més reeixí i que fou la més valorada pel mercat i els col·leccionistes. D’època més tardana, la col·lecció tenia una notable representació d’olis de Josep Mompou, un interior domèstic de Torres-García; El camí del Calvari, de Joaquim Sunyer, i una vista d’Amat del carrilet de Montserrat, entre molts altres.

Un altre conjunt homogeni, que suposa una notable singularitat, era una gran col·lecció de manuscrits autògrafs de personalitats importants de la història. Durant molts anys Oller Garriga es va dedicar a adquirir signatures, dedicatòries i manuscrits diversos de personatges il·lustres i, segons el seu testimoni, en tenia uns vint mil. Arribà a tenir, per exemple, un dibuix de Hitler signat o uns dibuixos d’El petit príncep, de Saint-Exupéry. I el darrer grup sistemàtic de la seva col·lecció prové de la ja citada passió pel món del circ, una passió que el portà a immortalitzar tot aquest univers amb la seva càmera fotogràfica. El nombre de fotografies que realitzà és extraordinari i estem davant de documents valuosos per al món del circ, en la mesura que documenta de primera mà i sovint en espais poc accessibles al gran públic les interioritats de la professió en uns anys en què no hi havia gaires fotògrafs que se n’ocupessin. Aquest fons fotogràfic ha estat donat recentment a la Circus Arts Foundation, que publicà el 2013 el primer volum de la col·lecció FotoCirco, amb una mostra del treball d’Oller Garriga com a fotògraf del món del circ.

Els darrers anys de la seva vida, amb una salut delicada, ja no adquiria obres, o bé ho feia molt excepcionalment. Amb la seva col·lecció havia emplenat un parell de pisos amb una gran quantitat d’obres que no cabien a les parets i estaven amuntegades per terra. Oller Garriga fou un col·leccionista molt gelós de la seva col·lecció, però alhora molt generós amb els visitants al seu domicili, així com amb els préstecs per a exposicions. Algunes experiències desagradables per mala praxi del prestatari —per motius expositius, però també editorials— provocà que no se sentís correspost en la seva generositat i va reduir els préstecs. Aquesta generositat, resultat del seu profund sentit cívic de donar a conèixer el patrimoni d’una època, ha quedat fixada en tots aquells historiadors, comissaris i amics que van tenir la sort de tractar-lo. Una de les seves darreres obsessions fou reivindicar la figura del seu oncle Lluís Garriga Roig, i aconseguí que finalment sortís a la llum un article sobre la seva persona i la seva col·lecció. El descobriment de la figura del seu oncle col·leccionista hauria estat del tot impossible sense la seva entusiasta col·laboració, oral, fotogràfica i documental. Enmig del seguit de reunions que ell mateix organitzava al seu pis per a enllestir aquell article, el febrer del 2014, Alberto Oller Garriga va morir als noranta anys d’edat. El seu enterrament va tenir lloc al Tanatori de Les Corts el 16 de febrer de 2014.

Bibliografia i fonts

Domènech, Ignasi. «Albert Oller i Garriga, un col·leccionista singular». L’Amic de les Arts [Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges], any III, 2a època, núm. 3 (setembre 2012), p. 32-34.

Oller Garriga, Albert. Antecedentes de la familia Garriga sobre Lluís Garriga Roig, 2010. [Document inèdit]

Oller Garriga, Alberto. Alberto Oller Garriga. Barcelona: Circus Arts Foundation, 2014. 120 p. (FotoCirco; 1).

Sanjuán, Charo (dir. i coord.). 4 Gats, de Casas a Picasso [catàleg d’exposició]. Barcelona: Museu Diocesà de Barcelona; Tarragona: Museu d’Art Modern de Tarragona, 2005.

Eduard Vallès

 

Isabel Cendoya

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal