Derelicte: ANSE DE MONTFORT (Narbonne, França).
ANSE DE MONTFORT (Narbonne, França). - - (-)
|
Bibliografia:
Antéas
|
Segells:
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
HPSC?(H( ) PS( ) C( )) | Veure fitxa sencera |
PTPL(P( ) T( ) PL( )) | Veure fitxa sencera |
PR(PR( )) | Veure fitxa sencera |
PTPL(P( ) T( ) PL( )) | Veure fitxa sencera |
C(C( )) | Veure fitxa sencera |
COR(COR( )) | Veure fitxa sencera |
PL?(P( ) L( )) | Veure fitxa sencera |
PL?(P( ) L( )) | Veure fitxa sencera |
A...(A[...]) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
EVO(EVO( )) | Veure fitxa sencera |
Formes:
Veure fitxa sencera | |
PASCUAL 1 Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres. |
Veure fitxa sencera | |
PASCUAL 1 Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
|