Cronologia: -40/70

Pel que fa a la cronologia, l’inici de la producció es situa cap al 40 aC, i arriba al moment de màxima producció coincidint amb el canvi d’Era (10 aC – 10 dC). Durant el regnat de Tiberi, l’àmfora Pascual 1 es substituïda paulatinament per la Dressel 2-4 com a principal àmfora vinària tarraconense, com es fa evident en el jaciments del Limes germànic com Neuss o Kops Plateau (Carreras, 2017). Sembla que encara s’anirà produint en alguns tallers de la Tarraconense fins al 50-70 dC (López Mullor i Martin, 2008, 63). En aquesta darrera fase, un de les poques terrisseries que la produirà serà la de El Roser (Calella).

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

ADARRÓ - Adarró

Es tracta d’una vil·la que es troba al costat del torrent de Sant Gervasi, al costat de la platja, a prop d’on havia hagut anteriorment un poblat ibèric (VI-VI i I aC). La vil·la té un sector residencial ben conservat i una zona productiva (pars rústica) a on hi ha una sèrie d’espais pel premsat de vi que es poden datar entre els segles IV-VI dC. La terrisseria que es situa en la part sud documenta dos forns de planta rectangular, una zona comuna de treball i un dipòsit de decantació d’argiles. Els dos forns són de la tipologia Cuomo di Caprio II/c. El període d’activitat es situa des del 30 aC fins a finals del segle I dC (López i Ferrer, 1982; López i Fierro, 1989; López, 1989).

ALELLA-AUTOPISTA - Alella-Autopista

En una àmplia zona al costat dels torrents de Sistres i Vallcirera, es van localitzar restes de murs i instal•lacions productives d’una possible vil•la. Malauradament la construcció de l’Autopista en els anys 60 va destruir una part del jaciment. Pels seus materials, l’ocupació aniria des d’època republicana fins a la tardoantiguitat. Dins del catàleg de jaciments de Prevosti (1981, nº 84 i 85), les restes estarien en dos jaciments que per la seva proximitat s’han de considerar un sòl, Miró (1988, nº 20 i 21) també assenyala 2 indrets diferents.

ANSE DE MONTFORT (Narbonne, França). -

BARRI ANTIC DE SANT BOI - Barri Antic o Vila Vella

És un moment totalment romà a on es van documentar tres forns (López et alii, 2002), un construït cap al 30 aC i en funcionament fins al 20/30 dC de tipologia II/c Cuomo di Caprio, que és el que estaria en relació amb el segell IVLI ANICETI. Els altres dos es construeixen quan deixa de funcionar l’anterior, cap el 20/30 dC fins a finals del segle I dC, relacionats amb els segells: QVA, FELI, SOS, ...... El final del seu funcionament es data cap a finals del segle I dC (López et alii, 2002, 47). Al costat dels forns s’ha trobat una basa de decantació, possiblement d’argiles. L’escombrera dels forns estava situada a Can Diví, a una fondària d’uns 7 metres sota el nivell de l’actual carrer, i que en època romana hi tocava l’aigua del riu o del mar (Barreda, 2001 i Barreda et alii , 2001). D’altra banda s’ha documentat gran quantitat de cultura material d’aquesta època, entre les quals destaca una antefixa acompanya de restes constructius, que ens indica un edifici proper totalment romà. Potser per l’acció constructiva que hem documentat cap a la segona meitat del segle I dC han desaparegut els edificis contemporanis als forns.

CA L'ARNAU - Ca L’Arnau – Can Pau Ferrer

Es tracta d’un jaciment itàlic amb una cronologia de mitjans del segle II aC, que urbanitza l’actual centre urbà del municipi de Cabrera, en què destaquen unes termes republicanes, una sèrie de tallers, unes domus i també un centre terrisser. Aquest centre terrisser sembla que comença a funcionar a finals del segle I aC, i conserva un forn de planta rectangular amb graella i mur central. Al seu voltant es troben escombreres que encara estan en fase d’excavació i en les que destaquen les àmfores, moltes d’ells passades de cocció (Martin, 2002)

CAL ROS DE LES CABRES - Cal Ros de les Cabres

En un petit turó a prop del torrent de l’Ase, i proper a la platja es troben les restes d’un vil•la. S’han fet diverses intervencions per aficionats identificant restes arquitectòniques, pictòriques, restes de mosaics i murs. A partir del material es pot datar entre la segona meitat del II dC fins a la primera meitat del segle IV dC. Hi ha una part rustica en la què s’han documentat 6 dolia, un parell de dipòsits amb revestiment d’opus signinum i un espai d’una possible premsa. Al Nord de les estructures, s’han reconegut dos possibles forns: un quadrangular de petites dimensions i un de planta circular d’un diàmetre de 4,60 metres (Revilla, 1995, 239). Al costat del forn s’ha trobat una escombrera plena de restes d’àmfora Pascual 1.

CALDES DE MONTBUI - : C/ Balmes, C/Espartero, Antic Institut Manuel Huguet

Tot una sèrie d’excavacions de l’actual centre urbà de Caldes de Montbui han proporcionat una gran quantitat de ceràmica i restes d’àmfores passades de cocció. Sembla que tota aquesta concentració respondria a l’existència d’una terrisseria especialitzada en àmfores, i que segurament està en relació amb una troballa d’un mosaic a una distància propera

CAMP D'EN VENTURA DE L'OLLER - Camp d’en Ventura de l’Oller

Entre els anys 1985-7 es va excavar el jaciment identificant una vil3la romana amb diverses dependències, fins i tot una part rústica en la qual destacava la presència d’un forn molt malmès. En el 1991 es va fer una nova intervenció que va reconèixer un segon for amb una planta rectangular (3,5 x 2,5 metres) que corresponia a la tipologia II/b de Cuomo di Caprio, que sembla amortitzar-se en època de Claudi-Neró (García i Barrasetas, 1991).

CAN CABOT - Can Cabot

R.Pascual parla de l’existència de restes de construccions que s’estenien per una zona àmplia, que segurament corresponen a una vil•la. Al costat es van localitzar dos forns dels quals no tenim la seva tipologia i una gran escombrera. També aquest centre es troba proper a Can Vendrell i Sant Miquel de Martres

CAN COLLET - Can Collet

Es coneixen restes constructives que ocupen una extensió de prop de 100 x 80 x 25 metres prop de l’autopista AP-2, i que pel material suggeririen l’existència d’una vil•la ocupada des de finals II- principis I aC fins al segle V dC. S’ha trobat restes d’un forn i un abocador amb abundant presència d’àmfores.

CAN FEU - Can Feu

Un plegat d’intervencions d’urgència entre 1987 i 1989 van permetre identificar les restes d’una vil•la romana. Des de l’any 1978 ja es coneixia la presència d’un paviment d’opus signinum i en l’any 2004-5 es va fer una intervenció a la parcel•la veïna de Can Gambú a on hi havia un cuniculus que potser abastia d’aigua a la vil•la de Can Feu. Sembla que el jaciment romà fou fundat cap al canvi d’Era i perdurarà fins a finals del segle II dC. Dins de l’edifici s’ha documentat un espai de premsat, segurament per dues bigues, i també hi ha restes antracològiques que identifiquen el conreu de la vinya. També es va localitzar tot un camp de dolia a on s’emmagatzeria el vi abans de traspassar-lo a les àmfores. A uns 35 metres de l’edifici es van localitzar 3 forns en bateria de planta rectangular de tipologia II/c de Cuomo di Caprio de 5,35 metres de càmera i un gran abocador d’àmfores al seu costat. Davant hi ha una gran habitació – segurament l’àrea de treball dels terrissers. En aquest mateix sector a una certa distància es va trobar un quart forn de petites dimensions i de tipologia II/b Cuomo di Caprio

CAN JORDÀ - Can Jordà

Producte d’una prospecció i un parell de sondeigs es va documentar gran quantitat de ceràmica. Algunes àmfores passades de cocció que s’interpretaria com la presència propera d’una terrisseria (Coll, 2016).

CAN MANYOSES - Can Manyoses

Es va trobar inicialment una estructura circular de tegulae a on també apareixen materials d’època republicana fins als juli-claudis. Degut a la gran quantitat de material ceràmic, estava al costat d’un abocador de forn (Huélamo i Solias, 2013).

CAN PEDREROL DE BAIX - Can Pedrerol de Baix

Al voltant de la masia de Can Pedrerol de Baix es coneixien restes arqueològiques romanes descobertes pels col•laboradors del museu de Rubí. Es parlava de gran quantitat de restes d’àmfora Dressel 2-4, moltes d’elles passades de cocció, i fins i tot una terrisseria entre l’actual masia i l’ermita de Sant Quintí. Amb motiu de les obres de construcció del TAV, part de la zona propera a la masia es va trobar afectada, i es va fer una intervenció en la qual es van poder identificar les àrees de premsat i magatzem. Del segle I dC, es va reconèixer una sèrie de murs i paviments, juntament amb un lacus, unes fosses quadrangulars que segurament servien per fixar els contrapesos de la premsa vinària. També hi ha un camp de dolia destinat a contenir els vins produïts a la instal•lació

CAN PEIXAU - Can Peixau

Es un jaciment conegut des del 1928 en el barri de Llefià a 1 Km de Baetulo i que documenta restes d’estructures muraries, canalitzacions i paviments de tot tipus. Amb motiu d’unes excavacions a l’any 1996 es va identificar restes d’un edifici funerari i restes d’activitat artesanal. S’han trobat gran quantitat d’àmfores i dolia, fins i tot filades amb alineacions d’àmfores que corresponen a divisions de l’espai i abocaments. També s’ha trobat un pou d’aigua (Padrós, 1998). Tot apunta a l’existència d’una terrisseria en les seves proximitats, si bé no s’han documentat els forns en una zona que ja té una alta densitat de població actualment

CAN PORTELL - Can Portell

Terrisseria que es troba al marge dret de la riera d’Argentona de la qual es coneixen dos forns de petites dimensions i planta circular. A uns 100 metres dels mateixos, en el 1989 es va documentar una gran abocador amb moltes ceràmiques passades de cocció amb restes constructives de forn i potents estrats de cendres. La seva cronologia s’inicia en el canvi d’August a Tiberi. S’ha documentat una gran presencia d’àmfores (Aguilera i Revilla, 1994).

CAN ROIG - Can Roig

Restes d'una possible vil·la amb zona residencial amb presència de mosaics i possible zona rústica amb lacus.

CAN TINTORER - Can Tintorer

Situat a la riera de Rubí en la seva confluència amb el Llobregat, a on ja en el 1926 es van trobar restes romanes prop de la masia de Can Tintorer. A l’any 1975 es va veure afectada per la construcció de l’autopista B-30, i es va fer una sèrie d’excavacions d’urgència a on es van documentar un dipòsit hidràulic i dues habitacions amb decoracions arquitectòniques. També es va identificar una canalització amb llosses de pedra. Es van trobar gran quantitat d’àmfores, sobretot Dressel 2-4, moltes d’elles passades de cocció

CAN VENDRELL - Can Vendrell

Tan sòls esconeixen l’existència de restes d’un forn – tipologia desconeguda – i una escombrera amb materials passats de cocció. Aquest forn està només a 300 metres de Sant Miquel de Martres.

CAN VIADER - Can Viader – Mas Rufó

Unes excavacions d’urgència de l’any 1982 van permetre identificar una sèrie d’estances i abundants restes d’àmfores Dressel 2-4. Una de les habitacions és 7 x 8 metres, que després es va convertir en l’abocador de la terrisseria. A nivell de cronologia, sembla que va funcionar des del 10 aC fins al 70-80 dC (Járrega i Berni, 2014)

CAP BÉAR 3 (Cap Béar, França). -

CLUB DE TENNIS BARCELONA - Club de Tennis Barcelona

Només es coneix l’existència d’una vil•la amb una cronologia que va des de l’Alt Imperi fins al segle III dC (Prevosti, 1981). Al costat es trobava un forn destruït durant la construcció de l’Autopista

EL MORELL - El Morell

En la vessant dreta del Torrent de les Bruixes, prop del mar, es troben les restes d’una vil•la, ja coneguda per Ribas (1952). Ell va reconèixer dues habitacions d’opus signinum amb una cronologia altimperial. A l’altra banda del torrent es va localitzar un forn de planta circular (3-3,25 metres de diàmetre) amb un praefurnium de 2 metres de llargada. Als voltants es van localitzar una sèrie d’escombreres amb material de la terrisseria.

EL ROSER - El Roser/El Mujal

Establiment rural que es troba a la part inferior de la vessant meridional del turó de El Roser o El Mujal. Les intervencions del 1982 van posar al descobert un lacus, un dolia i una habitació que correspondrien a la zona rústica. La zona residencial es troba a la part dalt del turó, a on s’han localitzat tesseles i materials decoratius. Les cronologies del conjunt es situen entre finals del segle I aC i època flavia (López, 1985). En el 1988 es va localitzar una gran escombrera de materials ceràmics, sobretot àmfores, així com habitacions, un possible magatzem i àrees de treball de la terrisseria (Defaus, Martin i Rigo, 1988)

EL SOT DEL CAMP - El Sot del Camp

Establiment rural, segurament una vil•la amb una sèrie d’habitacions pavimentades amb opus signinum. Les prospeccions de Prevosti (1981) assenyalen que hi ha construccions a uns 300 metres prop d’un torrent i el mar. A l’altre banda es troba una necròpolis. Tot el conjunt es dataria entre el segle I i II dC. Es parla de l’existència d’un forn a l’Oest de la zona amb les habitacions pavimentades, una conducció d’aigua i una escombrera

EL VILARENC - El Vilarenc

Es tracta d’una vil•la situada al costat de dues rieres en què s’ha documentat un hipocaust i termes, que per la seva cronologia es situaria en la segona meitat del segle I dC fins al III dC. A uns 150 metres NE es troba un segon edifici també amb unes termes amb una cronologia una mica anterior que es situa en el segle I aC amb un abandonament en època flàvia. Associat a aquest segon edifici, es troben una sèrie d’estructures com un pou, drenatges i nombroses escombreres d’àmfora, tegulae – algunes passades de cocció - revestiments de parts d’un possible forn ceràmic.

EPAVE DU GRAND BASSIN B (Gruissan, França). -

FENALS - Fenals

A prop de la platja de Fenals s’ha trobat una sèrie d’instal•lacions que pertanyen a una terrisseria que ocupava uns 2000 m2, amb diverses naus organitzades a partir d’un espai central, que funcionaria com un assecador de la ceràmica. També s’ha trobat un espai segurament d’obrador i un altre de zona de forns. Tot el complex sembla que té una cronologia que va des del darrer quart del segle I aC fins a finals del segle I dC

GRAN VIA - CAN FERRERONS - Gran Via – Can Ferrerons

Des dels anys 60 es coneix una vil•la romana a la zona de Gran Via – Can Ferrerons de Premià de Mar, que és d’una gran extensió (5,5 ha) i luxe – edifici octogonal que possiblement serviria com a gran menjador. La cronologia del jaciment va des d’època d’August a la tardonantiguitat. La terrisseria sembla funciona en una segona fase en la qual es documenta un gran edifici organitzat a partir d’un pati central, amb una ala de diverses habitacions i altre porticada. Hi ha diverses subfases que aniria des de la primera construcció de canvi d’Era fins l’abandonament a finals del I o principis del II dC. Hi ha un gran nombre d’àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, fins i tot una alineació d’àmfores

GRAND RIBAUD D (Hyères, Var) -

Vaixell cisterna amb la part central de la bodega ocupada per onze dolia, i els espais de popa i proa amb àmfores Dressel 2-4 itàliques (d'origen pompeià) amb altres d'origen diferent. La data del naufragi està indicada per la ceràmica aretina i l'epigrafia associada (ca. 7 aC a 9 dC), així com pel segell de L. Eumachius en àmfora pompeiana que compta amb la datació del primer mur d'àmfora de Cartago (ca. 15 aC). Una de les àmfores Dressel 2-4 laietanes porta sobre el pivot (de curta alçada) la parella de segells QVA + SOS de la terrisseria de Sant Boi de Llobregat. (Hesnard et al. 1988).

HORTA NOVA - Horta Nova

Jaciment conegut per prospecció per una notícia de 1938 en què s’indica la presència de tegulae, ceràmica i àmfora en superfície. En els treballs de l’Inventari del Patrimoni es va confirmar la seva localització, i més concretament d’un abocador d’una terrisseria. Entre els materials apareixen maons recremats que segurament eren parts de les parets del forn

L´AUMEDINA - L´Aumedina

Ja es coneixia l’existència d’un centre terrisser i marques des del segle XIX, fins que es localitza el centre de producció cap al 1920. Es troba un assentament agrícola amb restes de premses i dos grans dipòsits de fermentació de vi. Els materials recuperats a la vil·la indiquen una continuïtat des del segle I aC fins al IV dC. A uns 50 metres de l’establiment es va localitzar l’estructura d’una terrisseria de planta circular amb pilar central (tipus I/a Nuomo di Caprio). Es documenta el praefurnium davant i una àrea de treball excavada en roca. A uns metres de distància es troba un abocador d’àmfora, tegulae i ceràmica comuna, que serien les produccions del forn. Més al Nord es troba un segon forn de planta rectangular del qual es conserva un mur central i la graella de forma tipus II/a II/c Nuomo di Caprio). Hi ha una estructura de planta trapezoïdal davant que hauria de ser una zona de treball.

LA CANALETA - La Canaleta - El Roquís

De les diverses campanyes d’excavacions s’han documentat un total de 6 restes de forns ceràmics, una estructura de rubefacció circular que s’ha interpretat com un forn de calç i nombroses escombreres. Dins d’aquests abocadors, la principal àmfora documentada és l’Oberaden 74. Dos dels forns són de planta rectangular de la forma Cuomo di Caprio II C i altres quatre de planta circular de tipologia Cuomo di Caprio Ib (Gebellí, 2007)

LA SALUT - La Salut

Jaciment excavat a principis del segle XX (1912-6, 1931-5, 1948-9) que han identificat estructures d’una antiga vil•la i zones productives. Es va documentar un gran espai que segurament identifica un magatzem, en el qual es documentaven un total de 68 dolia. Al nord es van trobar una sèrie de pilastres que semblen ser contrapesos d’una zona de premsat de vi. Més al Nord hi havia un lacus. Més a l’Est es va identificar una zona termal amb mosaics molt deteriorats de temàtica marina, que identificaria la zona residencial de la vil•la. La seva cronologia aniria del segle I aC fins al III dC. Entre les dependències rústiques i la zona termal es van localitzar un total de 4 forns, una de planta quasi quadrada (4,6 x 4,5 metres – tipologia Cuomo di Caprio II/d. Altres dos de forma quadrangular i de tipologia Cuomo di Caprio II/b, i un darrer de planta circular amb pilar central (tipologia I/a).

LLAFRANC - Llafranc

En el nucli urbà i prop de l’església sobre un turó al costat del mar es van localitzar restes de paviments musivaris i d’opus signinum, també restes d’una necròpolis tardana. La cronologia del jaciment és molt ampla ja que va des del segle II aC fins al V-VI dC. En les seves proximitats es va fer una intervenció en el 1981 a on es va localitzar un abocador d’àmfores Pascual 1, a un lloc que ja antigament es parlava de l’existència d’un forn. Es va trobar un assecador de tegulae, i posteriorment un conjunt de forns de planta rectangular d’uns 7,8 x 1,95 metres. Aquesta zona productiva té datacions des del segle I aC fins a la segona meitat del II dC.

MAS CARBOTÍ - Mas Carbotí

Petit hàbitat rural interpretat com a vil•la, amb un edifici rectangular amb un conjunt de dependències organitzades a partir d’un corredor central. Destaca una paviment de lateres que podia haver acollit un torcularium. La cronologia de l’edifici està entre finals del segle I aC i època flàvia.

MAS D'ANTONI CORTS - Mas d’Antoni Corts o Del Roquis

Es tracta d’un gran establiment rural excavat en extensió en els darrers anys (Gebellí, 2007) que presenta una extensió aproximada de 2.200 m2 amb cap vinculació en una estructura residencial de vil·la (Cabrelles i Gebelli, 2011). Té dues fases d’ocupació: una primera de finals del segle I aC fins a mitjans del segle I dC i una segona des del 60 dC fins al 180 dC. En les estructures del segle I dC s’han localitzat els forns, un d’ells de forma IV/b de Cuomo di Caprio (Járrega i Prevosti, 2011). S’han documentat bases per pastar el fang, zones de magatzems, canalitzacions, bases de decantació de líquids i per suposat forns. Tot fa indicar que es produiria vi a la pròpia instal·lació i es farien produccions ceràmiques de tot tipus, juntament amb àmfores. S’han documentat moltes marques d’àmfora, però en alguns casos sabem per les pastes ceràmiques i per l’epigrafia que alguns dels segells procedeixen d’altres terrisseries de la Tarraconense, més concretament de la Laietània.

MAS DEL CATXORRO - Mas del Catxorro

Es coneix des d’antic la presència d’una vil·la i necròpolis en un turó al costat del riu Ebre, fins i tot es va trobar una inscripció funerària romana (CIL II.4070). Les intervencions del 1987 a 1990 han documentat la presència d’una zona de producció de vi amb canalitzacions i un lacus, datats en època tardoantiga. En la part baixa a prop del riu hi ha restes de 3 contrapesos de premsa – 1 d’ells in situ – associats amb una escombrera i restes de materials passats de cocció. Sembla que comença a produir en època augustea per continuar en el segle I dC.

MAS MANOLO - Mas Manolo

Una excavació d’urgència realitzada a les afores de Caldes a la zona nord va proporcionar una sèrie d’estructures d’una vil•la rústica amb una cronologia del segle I fins al VI dC. De la primera fase es van documentar 3 forns dels quals es coneix un primer de planta rectangular i unes mesures de 3 x 1,20 metres. El segon era la tipologia I/b Cuomo di Caprio d’un diàmetre de 1,24 metres. En la segona fase a finals del segle I dC fins mitjans II, s’amortitzen els forns i es construeix un gran magatzem de dolia. L’edifici tenia unes dimensions de 16 x 15 metres, i s’ha calculat que contenia unes 165 dolia. En la tercera fase (mitjans II-III dC) es reorganitza el magatzem per contenir només unes 90 dolia. També en aquest moment es construeix un nou forn rectangular del tipus II/c que produirà imitació de ceràmica comuna africana, material constructiu. De les darreres fases es documenten restes d’instal•lacions de producció de vi (dipòsits i canalitzacions).

Nª SENYORA DEL PORT - Nª Sra. del Port

En la vessant de la muntanya de Montjuïc en el punt de contacte amb la plana del Delta del Llobregat es trobaven restes arrasats d’unes termes dotades d’hipocaust i altres dependències d’una vil·la. Prop es troba una escombrera de materials ceràmics. Les cronologies del jaciment es situarien a finals del segle II aC fins a principis d’època altimperial

POMPEU FABRA - Pompeu Fabra – Illa Fradera

Es localitza en l’actual estació de metro de Pompeu Fabra a Badalona, en la qual es va fer una intervenció d’urgència en els anys 2008 i 2009 que va proporcionar restes d’un suburbium de Baetulo. El jaciment té diferents fases, però serà la fase II la que correspon al complex terrisser de grans dimensions que aniria des del 50-40 aC fins a mitjans del segle II dC. En el moment de màxima expansió el complex terrissers’organitza a partir d’un eix central amb dues grans naus i dos bateries de 3 forns amb les àrees de treball contigües (Padrós et alii, 2013), amb basses de decantació d’argiles i d’altres instal•lacions. Tots els 6 forns són de la tipologia II/c de Cuomo di Caprio. Juntament amb els forns es van trobar alineacions de fileres d’àmfores clavades a terra, delimitant espais i dipòsits d’opus signinum potser per contenir vi.

PRINCESA-BARCELONA - C/Princesa - Montcada

Dins del suburbium que es troba al NE de la colònia romana de Barcino, apareix aquest centre terrisser al C/Princesa, prop del C/Montcada a on ja s’havien trobat nombroses restes ceràmiques que indicaven un possible abocador. Durant els anys 2002-3 es va intervenir al carrer Princesa, 21-Boquer 8-12 (Casas, 2009) amb material que datava en el segle I dC i II dC. Es va localitzar un forn de planta circular i una bassa de decantació d’argiles delimitada per tegulae. En un àmbit 2 es trobar un abocament d’àmfores Pascual 1, que sembla seria una de les àmfores produïdes al taller.

RECTA DE L'ESTADI DE MONTJUÏC - Recta de l’Estadi de Montjuïc

Conjunt de 16 fosses i sitges que es van trobar a l’antic Estadi de Montjuïc en el 1929, a mitja alçada de la muntanya. Totes les sitges es van fer servir com a escombreres de material amfòric i d’altres ceràmiques. Precisament una de les sitges documenta un dipòsit pavimentat amb opus signinum.

RIERA DE TEIÀ - Riera de Teià

Al costat de la riera de Teià a prop del camí del mig es van trobar restes de necròpolis, i materials ornamentals de tot tipus que indicaria la proximitat d’una vil•la. Encara que no s’han trobat restes de forns, hi ha nombrosos fragments ceràmics passats de cocció i escòria de forn, que indicarien la proximitat d’una terrisseria

SANT MIQUEL DE MARTRES - Sant Miquel de Martres

Una sèrie d’intervencions al voltant de l’ermita de Sant Miquel de Martres van proporcionar una sèrie d’estructures, entre elles un forn. No tenim cap descripció de les seves característiques ni forma, però si tenim els materials d’un abocador proper. Segurament tot el conjunt és la pars rustica d’una vil•la romana dels segles I-II dC

SANT VICENÇ DELS HORTS - Sant Vicenç dels Horts (Can Reverter, Can Perals, El Mercat)

Es tracta d’una sèrie de troballes d’abocadors, restes d’àmfores i material constructiu passat de cocció i estructures de forns que s’han trobat al subsòl del nucli antic de Sant Vicenç dels Horts. La primera terrisseria documentada va ser Can Reverter-Can Perals (Molist, 1989; Barreda, 1994), a on es va documentar un dipòsit de 4 x 20 metres amb una cubeta de 2,20 metres d’ample. En les proximitats es van trobar restes de dolia, tegulae i àmfores passades de cocció amb molta epigrafia. Al llarg dels darrers anys s’han trobat d’altres concentracions de materials en el casc antic de Sant Vicenç dels Horts , que proporcionen tot tipus de material ceràmic, alguns dels quals estan passats de cocció.Tot aquest conjunt de troballes iniciades amb les restes de Can Reverter, avui creiem que es tracta d’una sola zona industrial organitzada a partir d’una riera que acabaria el riu Llobregat. Amb motiu de la construcció de la biblioteca municipal es va excavar l’antic mercat de la vil·la, a on s’ha trobat restes d’estructures de forns, premses i tot tipus de material ceràmic. Avui en dia sota la biblioteca o antic Mercat es troben in situ les restes de la graella del forn terrisser (Miquel i Morera, 2013). Val a dir que d’altres intervencions preventives del nucli urbà com la de Francesc Moragues (CODEX) han produït un nombre ingent d’àmfores i segells.

SANTA CATERINA - Avda.Cambó – Santa Caterina

Des dels anys 1999 fins al 2003 es van fer una sèrie d’intervencions sota el mercat de Santa Caterina en les quals es van trobar restes d’una possible terrisseria romana, que ja s’esperava en unes excavacions anteriors a l’Avda. Cambó a on s’havien trobat restes d’un possible abocador. Les restes romanes trobades a Santa Caterina estan molt destruïdes i presenten una sèrie de murs delimitant possibles habitacions amb gran quantitat d’escòries ceràmiques i argila cremada. També es troba una zona d’extracció d’argiles que va ser reblida amb restes d’àmfores. Dels materials recollits, moltes de les àmfores presenten signes d’estar passades de cocció la qual cosa confirmaria la presència d’un forn en les proximitats. La zona és especialment rica en argiles i també té proximitat d’aigua, que es estreta a partir de pous.

SUD-LAVEZZI 3 (Bonifacio, Corse du Sud) -

S'han recuperat més de 200 àmfores Dressel 2-4, d’aquestes 37 senceres, en general d’aspecte anàleg al material descobert en Chrétienne H. Fins i tot hi ha coincidència de marques derivades d’una mateixa matriu, el que confirma que els dos naufragis són contemporanis. Els pivots de les àmfores Dressel 2-4 tenen poca alçada. Es distingeixen dues variacions en la pasta ceràmica que guarden relació amb la morfologia de dos grups d’àmfores: els envasos de pasta vermellosa amb desgreixant blanc abundant són de menor diàmetre i més fins en els acabats superiors de coll i nanses; els altres de pasta blanc-groguenc amb un desgreixant de petits grans blancs, grisos i negres, tenen aquestes parts més grans i robustes. Al voltant de la meitat de les àmfores porten una o dues marques sobre el pivot, en tres casos el segell de la punta s'associa a un altre segell al coll. Tots els segells semblen venir de les terrisseries del Baix Llobregat: Sant Boi (ANT), Sant Vicenç dels Horts (PR), Can Pedrerol (ANDO); altres variants són inédites en el lloc d'origen (ALBA, CELSI, T); també hi ha sèries noves (A, AC, AD, ALEX, AM, ATT, L, LYA, PHIL, POT, QVAD, S, SC, VIC). L'origen incert d'algunes marques es pot deduir per l'associació a un altre segell conegut al Llobregat: Sant Boi (AM + ANT, VIC + ANT, ATT + VIC, POT + VIC, LYA + VIC), Sant Vicenç dels Horts (M + PR), Can Pedrerol ([---]INICI + ANDO). La datació del naufragi al voltant de l’any 15 d.C. s'ha establert tenint en compte les coincidències tipològiques i epigràfiques amb Chrétienne H, a més de la presència d’una sola Pascual 1 (en aquells temps en desaparició) i una variant arcaica de Dressel 14 sudhispana (Sciallano, Liou 1985: 130-144).

TORRE LLAUDER - Torre Llauder

Vil•la que es troba al sud de Mataró, quasi a 1 Km, en el traçat de la via Augusta i no gaire lluny de la platja. La vil•la ja es coneix des del segle XIX, i s’ha vingut excavant de forma continuada fins a l’actualitat. Es coneix sobretot el nucli central de la vil•la, amb una sèrie d’àmbits al voltant d’un peristil, i la presència també d’una zona de termes en la part nord. Sembla que la primera vil•la es dataria cap al segle I aC, i hi ha diferents fases constructives fins l’abandonament en el segle IV dC. La part Est de la vil•la és a on es troba la part industrial, i segurament en altres edificis propers a la platja (C/Miquel Biada). En la part Est es van documentar 4 forns que semblen dedicar-se a la producció de vidre, i un edifici de planta rectangular que segurament faria la funció de magatzem. Les instal•lacions de la terrisseria corresponen a la primera fase de la vil•la, i de les quals s’han reconegut l’existència de 3 forns. Un d’ells té una forma rectangular de tipologia Cuomo di Caprio II/c. La cronologia de la bòbila es situaria a finals del segle I aC. En l’any 1989 es va fer una excavació que va identificar la presència d’un abocador d’àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4.

TORRE MARTINA - Torre Martina – El Farell

S’ha documentat un lloc amb diferents habitacions, una estructura circular interpretada com una torre, paviments i sitges. Hi ha també dolia i pedres de molí en una cronologia de segles I i II dC (Pera i Soler, 1982-3).

VEINAT DE SANT CRIST - Veïnat de Sant Crist

Una important vil•la que es trobava entre dos torrenteres i que les obres de l’autopista A-19 van destruir. Algunes intervencions parcial de Ribas (1975) van poder identificar diverses habitacions al voltant de dos patis, també una gran àrea termal amb una cronologia que va des del segle I ac fins III dC. En la zona NE es va localitzar un forn parcialment destruït de planta rectangular de la tipologia II/c de Cuomo di Caprio

C(aii)MVSSIDI NEP(otis) - CMVSSININEP

Q( ) F( ) S( ) - QFS

...]SSI - ...]SSI

A( ) - A

A( ) - A

A( ) - A

A( ) - A

A( ) - A

C( ) - C

C( ) ANTESTI - CANTESTI

C( ) ANTESTI - CANTESTI

CN(eus) FVL(vius) SE( ) - CNFVLSE

CN(eus) FVL(vius) SE( ) - CNFVLSE

CN(eus) FVL(vius) SE( ) - CNFVLSE

D( ) - D

EGN(ATI) - EGNATI

FVL(vius) SE( ) - FVLSE

H( ) - H

H( ) - H

H( ) - H

H( ) - H

H( ) - H

L( ) - L

MEVI - MEVI

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORC(i) - MPORC

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

M(arci) PORCI - MPORCI

Q( ) F( ) S( ) - QFS

T( ) HIL( ) - THIL

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

V( ) A( ) S( ) ó VAS( ) - VAS

- CREU GREGA i QUATRE PUNTS

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

IVLI ANICETI - IVLIANICETI

CAT(ullus) - CAT

CAT(ullus) - CAT

CAT(ullus) - CAT

COR( ) - COR

- Il·legible

M( ) PORCI - MPORCI

EVO( ) - EVO

EVO( ) - EVO

EVO( ) - EVO

EVO( ) - EVO

EVO( ) - EVO

EVO( ) - EVO

EVO( ) - EVO

EVO( ) - EVO

H( ) PS( ) C( ) - HPSC?

P( ) T( ) PL( ) - PTPL

PR( ) - PR

PR( ) - PR

P( ) T( ) PL( ) - PTPL

P( ) T( ) PL( ) - PTPL

C( ) - C

C( ) - C

COR( ) - COR

P( ) L( ) - PL?

P( ) L( ) - PL?

P( ) L( ) - PL?

A[...] - A...

A[...] - A...

EVO( ) - EVO

EVO( ) - EVO

BL( ) - BL

BL( ) - BL

D( ) - D

P( ) MEVI( ) - PMEVI

P( ) MEVI( ) - PMEVI

[S]EMPR( ) - SEMPR

[S]EMPR( ) - SEMPR

[...]LICIV[...] - ...LICIN... & ...LICIV...

[...]LICIV[...] - ...LICIN... & ...LICIV...

...MEVI - ...MEVI

MVR(rani) - MVR

TIV-60-074

AUM_006_p1

AUM_007_p1

AUM_011_p1

AUM_010_p1

MUSEU d'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - MAC

Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038 - Barcelona

WebMAPA