ADARRÓ / Adarró - Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Descripció: Es tracta d’una vil·la que es troba al costat del torrent de Sant Gervasi, al costat de la platja, a prop d’on havia hagut anteriorment un poblat ibèric (VI-VI i I aC). La vil·la té un sector residencial ben conservat i una zona productiva (pars rústica) a on hi ha una sèrie d’espais pel premsat de vi que es poden datar entre els segles IV-VI dC. La terrisseria que es situa en la part sud documenta dos forns de planta rectangular, una zona comuna de treball i un dipòsit de decantació d’argiles. Els dos forns són de la tipologia Cuomo di Caprio II/c. El període d’activitat es situa des del 30 aC fins a finals del segle I dC (López i Ferrer, 1982; López i Fierro, 1989; López, 1989).
Producció: Àmfores (Pascual 1, Dressel 2-4, Dressel 7-11, àmfora de base plana)
Més informació:

 

López Mullor, A.

“Nota preliminar sobre la producción anfórica de Darró, Vilanova i la Geltrú (Barcelona)”. dins SFECAG Actes du Congrés de Lezoux, ,

Lezoux: , 1989. 109-121

- - Darro.pdf

López Mullor, A.; Fierro, X.

“Darreres intervencions a l’assentament ibèric i la vil·la romana de darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)”. dins Tribuna d’Arqueologia 1987-8, ,

: , 1988. 53-68

- - Mullor_1987_8.pdf

López Mullor, A.; Ferrer,X.

“Hallazgos anfóricos del yacimiento ibérico y romano de Darró, Vilanova i la Geltrú (Garraf)”. dins Informació Arqueològica , 39,

: , 1982. 82-89

- - Darro_2.pdf

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.