Cronologia: -10/160

Camulodunum 182; Camulodunum 183; Koan Amphora; Peacock & Williams 10

Les primeres datacions de la Dressel 2-4 apareixen cap a la darrera dècada del segle I aC (Can Feu, Emporion, Caesaragusuta, Lyon) (López Mullor i Martin, 2008), i la forma tradicional es mantindrà fins mitjans del segle II dC (120-160 a Ostia, Meta Sudans i Settefinestre)(Panella i Rizzo, 2014, 199-200). A partir d’època de Tiberi, esdevé la principal àmfora vinària de les terrisseries de la Tarraconense.

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

ADARRÓ - Adarró

Es tracta d’una vil·la que es troba al costat del torrent de Sant Gervasi, al costat de la platja, a prop d’on havia hagut anteriorment un poblat ibèric (VI-VI i I aC). La vil·la té un sector residencial ben conservat i una zona productiva (pars rústica) a on hi ha una sèrie d’espais pel premsat de vi que es poden datar entre els segles IV-VI dC. La terrisseria que es situa en la part sud documenta dos forns de planta rectangular, una zona comuna de treball i un dipòsit de decantació d’argiles. Els dos forns són de la tipologia Cuomo di Caprio II/c. El període d’activitat es situa des del 30 aC fins a finals del segle I dC (López i Ferrer, 1982; López i Fierro, 1989; López, 1989).

BARRI ANTIC DE SANT BOI - Barri Antic o Vila Vella

És un moment totalment romà a on es van documentar tres forns (López et alii, 2002), un construït cap al 30 aC i en funcionament fins al 20/30 dC de tipologia II/c Cuomo di Caprio, que és el que estaria en relació amb el segell IVLI ANICETI. Els altres dos es construeixen quan deixa de funcionar l’anterior, cap el 20/30 dC fins a finals del segle I dC, relacionats amb els segells: QVA, FELI, SOS, ...... El final del seu funcionament es data cap a finals del segle I dC (López et alii, 2002, 47). Al costat dels forns s’ha trobat una basa de decantació, possiblement d’argiles. L’escombrera dels forns estava situada a Can Diví, a una fondària d’uns 7 metres sota el nivell de l’actual carrer, i que en època romana hi tocava l’aigua del riu o del mar (Barreda, 2001 i Barreda et alii , 2001). D’altra banda s’ha documentat gran quantitat de cultura material d’aquesta època, entre les quals destaca una antefixa acompanya de restes constructius, que ens indica un edifici proper totalment romà. Potser per l’acció constructiva que hem documentat cap a la segona meitat del segle I dC han desaparegut els edificis contemporanis als forns.

CA L'ARNAU - Ca L’Arnau – Can Pau Ferrer

Es tracta d’un jaciment itàlic amb una cronologia de mitjans del segle II aC, que urbanitza l’actual centre urbà del municipi de Cabrera, en què destaquen unes termes republicanes, una sèrie de tallers, unes domus i també un centre terrisser. Aquest centre terrisser sembla que comença a funcionar a finals del segle I aC, i conserva un forn de planta rectangular amb graella i mur central. Al seu voltant es troben escombreres que encara estan en fase d’excavació i en les que destaquen les àmfores, moltes d’ells passades de cocció (Martin, 2002)

CAL ROS DE LES CABRES - Cal Ros de les Cabres

En un petit turó a prop del torrent de l’Ase, i proper a la platja es troben les restes d’un vil•la. S’han fet diverses intervencions per aficionats identificant restes arquitectòniques, pictòriques, restes de mosaics i murs. A partir del material es pot datar entre la segona meitat del II dC fins a la primera meitat del segle IV dC. Hi ha una part rustica en la què s’han documentat 6 dolia, un parell de dipòsits amb revestiment d’opus signinum i un espai d’una possible premsa. Al Nord de les estructures, s’han reconegut dos possibles forns: un quadrangular de petites dimensions i un de planta circular d’un diàmetre de 4,60 metres (Revilla, 1995, 239). Al costat del forn s’ha trobat una escombrera plena de restes d’àmfora Pascual 1.

CALDES DE MONTBUI - : C/ Balmes, C/Espartero, Antic Institut Manuel Huguet

Tot una sèrie d’excavacions de l’actual centre urbà de Caldes de Montbui han proporcionat una gran quantitat de ceràmica i restes d’àmfores passades de cocció. Sembla que tota aquesta concentració respondria a l’existència d’una terrisseria especialitzada en àmfores, i que segurament està en relació amb una troballa d’un mosaic a una distància propera

CAMP D'EN VENTURA DE L'OLLER - Camp d’en Ventura de l’Oller

Entre els anys 1985-7 es va excavar el jaciment identificant una vil3la romana amb diverses dependències, fins i tot una part rústica en la qual destacava la presència d’un forn molt malmès. En el 1991 es va fer una nova intervenció que va reconèixer un segon for amb una planta rectangular (3,5 x 2,5 metres) que corresponia a la tipologia II/b de Cuomo di Caprio, que sembla amortitzar-se en època de Claudi-Neró (García i Barrasetas, 1991).

CAN CABOT - Can Cabot

R.Pascual parla de l’existència de restes de construccions que s’estenien per una zona àmplia, que segurament corresponen a una vil•la. Al costat es van localitzar dos forns dels quals no tenim la seva tipologia i una gran escombrera. També aquest centre es troba proper a Can Vendrell i Sant Miquel de Martres

CAN CARERAC - Can Carerac

Es troba en una vall fonda d’una riera tributaria de la de Caldes. El material s’ha recollit de prospecció amb moltes restes amfòriques, que indiquen l’existència d’una terrisseria. La cronologia aproximada és dels segles I i II dC

CAN COLLET - Can Collet

Es coneixen restes constructives que ocupen una extensió de prop de 100 x 80 x 25 metres prop de l’autopista AP-2, i que pel material suggeririen l’existència d’una vil•la ocupada des de finals II- principis I aC fins al segle V dC. S’ha trobat restes d’un forn i un abocador amb abundant presència d’àmfores.

CAN FEU - Can Feu

Un plegat d’intervencions d’urgència entre 1987 i 1989 van permetre identificar les restes d’una vil•la romana. Des de l’any 1978 ja es coneixia la presència d’un paviment d’opus signinum i en l’any 2004-5 es va fer una intervenció a la parcel•la veïna de Can Gambú a on hi havia un cuniculus que potser abastia d’aigua a la vil•la de Can Feu. Sembla que el jaciment romà fou fundat cap al canvi d’Era i perdurarà fins a finals del segle II dC. Dins de l’edifici s’ha documentat un espai de premsat, segurament per dues bigues, i també hi ha restes antracològiques que identifiquen el conreu de la vinya. També es va localitzar tot un camp de dolia a on s’emmagatzeria el vi abans de traspassar-lo a les àmfores. A uns 35 metres de l’edifici es van localitzar 3 forns en bateria de planta rectangular de tipologia II/c de Cuomo di Caprio de 5,35 metres de càmera i un gran abocador d’àmfores al seu costat. Davant hi ha una gran habitació – segurament l’àrea de treball dels terrissers. En aquest mateix sector a una certa distància es va trobar un quart forn de petites dimensions i de tipologia II/b Cuomo di Caprio

CAN JOFRESA - Can Jofresa

Unes intervencions realitzades en el 1982 van permetre identificar un establiment rural que cobreix una àrea de 8.400 m2 distribuïda en 3 sectors. Es van trobar paviments, canalitzacions i sitges. En el sector central es troben tres habitacions rectangulars que es relacionen amb un lacus i canalitzacions, datats en època flàvia i segle II dC. En el sector oriental s’han identificat 3 forns, una escombrera i una sitja. Els forns són de planta rectangular de la tipologia Cuomo di Caprio II/c, i dos d’ells comparteixen l’àrea de treball comuna. Tots ells semblen correspondre a una activitat d’època flàvia

CAN JORDÀ - Can Jordà

Producte d’una prospecció i un parell de sondeigs es va documentar gran quantitat de ceràmica. Algunes àmfores passades de cocció que s’interpretaria com la presència propera d’una terrisseria (Coll, 2016).

CAN LLAVARONS - Can Llavarons

En una zona propera a la platja es van trobar restes d’un forn i un abocador. Els materials recollits situen una cronologia del segle I-II dC. Per Nolla i Casas (1984, nº 154) s’hauria de relacionar amb la important vil•la de Pla de Palol.

CAN MANYOSES - Can Manyoses

Es va trobar inicialment una estructura circular de tegulae a on també apareixen materials d’època republicana fins als juli-claudis. Degut a la gran quantitat de material ceràmic, estava al costat d’un abocador de forn (Huélamo i Solias, 2013).

CAN PEDREROL DE BAIX - Can Pedrerol de Baix

Al voltant de la masia de Can Pedrerol de Baix es coneixien restes arqueològiques romanes descobertes pels col•laboradors del museu de Rubí. Es parlava de gran quantitat de restes d’àmfora Dressel 2-4, moltes d’elles passades de cocció, i fins i tot una terrisseria entre l’actual masia i l’ermita de Sant Quintí. Amb motiu de les obres de construcció del TAV, part de la zona propera a la masia es va trobar afectada, i es va fer una intervenció en la qual es van poder identificar les àrees de premsat i magatzem. Del segle I dC, es va reconèixer una sèrie de murs i paviments, juntament amb un lacus, unes fosses quadrangulars que segurament servien per fixar els contrapesos de la premsa vinària. També hi ha un camp de dolia destinat a contenir els vins produïts a la instal•lació

CAN PEIXAU - Can Peixau

Es un jaciment conegut des del 1928 en el barri de Llefià a 1 Km de Baetulo i que documenta restes d’estructures muraries, canalitzacions i paviments de tot tipus. Amb motiu d’unes excavacions a l’any 1996 es va identificar restes d’un edifici funerari i restes d’activitat artesanal. S’han trobat gran quantitat d’àmfores i dolia, fins i tot filades amb alineacions d’àmfores que corresponen a divisions de l’espai i abocaments. També s’ha trobat un pou d’aigua (Padrós, 1998). Tot apunta a l’existència d’una terrisseria en les seves proximitats, si bé no s’han documentat els forns en una zona que ja té una alta densitat de població actualment

CAN PORTELL - Can Portell

Terrisseria que es troba al marge dret de la riera d’Argentona de la qual es coneixen dos forns de petites dimensions i planta circular. A uns 100 metres dels mateixos, en el 1989 es va documentar una gran abocador amb moltes ceràmiques passades de cocció amb restes constructives de forn i potents estrats de cendres. La seva cronologia s’inicia en el canvi d’August a Tiberi. S’ha documentat una gran presencia d’àmfores (Aguilera i Revilla, 1994).

CAN ROIG - Can Roig

Restes d'una possible vil·la amb zona residencial amb presència de mosaics i possible zona rústica amb lacus.

CAN TINTORER - Can Tintorer

Situat a la riera de Rubí en la seva confluència amb el Llobregat, a on ja en el 1926 es van trobar restes romanes prop de la masia de Can Tintorer. A l’any 1975 es va veure afectada per la construcció de l’autopista B-30, i es va fer una sèrie d’excavacions d’urgència a on es van documentar un dipòsit hidràulic i dues habitacions amb decoracions arquitectòniques. També es va identificar una canalització amb llosses de pedra. Es van trobar gran quantitat d’àmfores, sobretot Dressel 2-4, moltes d’elles passades de cocció

CAN VENDRELL - Can Vendrell

Tan sòls esconeixen l’existència de restes d’un forn – tipologia desconeguda – i una escombrera amb materials passats de cocció. Aquest forn està només a 300 metres de Sant Miquel de Martres.

CAN VIADER - Can Viader – Mas Rufó

Unes excavacions d’urgència de l’any 1982 van permetre identificar una sèrie d’estances i abundants restes d’àmfores Dressel 2-4. Una de les habitacions és 7 x 8 metres, que després es va convertir en l’abocador de la terrisseria. A nivell de cronologia, sembla que va funcionar des del 10 aC fins al 70-80 dC (Járrega i Berni, 2014)

CAP DE SANT PERE - Cap de Sant Pere

S’ha documentat, en una prospecció superficial abundants fragments d’escòria ceràmica i també nombrosos fragments d’àmfora Dressel 2-4. Això suposaria l’existència d’una vil·la romana amb una cronologia que aniria des d’època de Tiberi fins el segle V dC (Járrega i Prevosti, 2011, 466).

CAVALLO 1 (Île Cavallo, França). -

CHRÉTIENNE H (Saint-Raphaël, Var) -

S'han recuperat al voltant de 300 àmfores Dressel 2-4, a més d'algun contenidor d'origen bètic (Dressel 7-11, Haltern 71) del primer quart s. I dC. Les pastes ceràmiques es classifiquen en dos grups: vermelloses amb amb grans grans de desgreixant blanc, i color marró clar o groc amb desgreixant blanc o gris. Els pivots de les àmfores són d'escassa alçada. Més del 60% estan segellades i porten, sovint, dues marques, poques vegades vegada tres. Tots els segells vénen de les terrisseries del Baix Llobregat: Sant Boi (FAV, QVA, QVALE, SAB, TH), Sant Vicenç dels Horts (AN, PR, PRI, PYR, IV), Can Tintorer (ACA, ACAN, ACAS, APTI, CALAM, CA[R?], CELS, CLAS, CLAR, FIR, FIRM, GEM, GRAT, HELE, HIL, LEAN, PRIV, OPT, THA); altres variants són inédites en el lloc d'origen (AND, CA, ER, FA, N, VT?); també hi ha sèries noves (A, AC, AD, APO, BAR, EPH, F, FE, HE[-], [-]TI, NL·L·, PHI[L], RVST, S, SA[-], SANAP?, SC, STAB, TA, THA?, TLIC, SAT, VIC, VIT). La procedència d’algun exemplar desconegut es pot resoldre, indirectament, per la seva associació a un altre segell present al Llobregat: Sant Boi (F + QVA, FE + FAV, THA? + SAB), Sant Vicenç dels Horts (AM + PRI, CE + PRI), Can Tintorer (SAT + THA, PR + SAT). La forma de les àmfores Dressel 2-4 de Chrétienne H, i les sèries epigràfiques representades, són contemporànies a les troballes a Sud-Lavezzi 3, i properes en el temps a Dramont B, d'aquí la seva datació ca. 15-20 d.C. (Sciallano, Liou 1985: 78-94 = Santamaria 1984).

DIANO MARINA (Imperia, Itàlia) -

Nau cisterna amb 14 grans dolia disposats en el casc central de l'embarcació. Les àmfores Dressel 2-4 completen el carregament, totes són de la Tarraconense, i es caracteritzen per tenir uns pivots de mitjana alçada. Aquestes porten segells en els pivots, i en un únic cas en la campana superior de l'envàs. Algunes sèries, com A, APO, BAR i LE[AN?] estan presents en Chrétienne H, però les d’aquí deriven de matrius diferents. No és segura la procedència del segell HILARI (in campana) a Can Tintorer, perquè la posició del segell (in campana) i la grandària de la cartel·la (6 x 1,8 cm) són dues característiques naturals de la sèrie del Mujal de Calella. Els següents segells són únicas d'aquest carregament i es desconeix el seu lloc de producció: ASCL, RIM (PRIM?), C·P·F, EAB?, PAT[ERNI?], QV, BAGI? o RAGI?, T·S, TYR. Ceràmica de parets fines, ceràmica aretina tardana, daten el naufragi cap a mitjans del s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 95-107).

DRAMONT B (Saint-Raphaël, Var) -

S'han pogut estudiar una desena d'àmfores Dressel 2-4 amb pivots d'escassa altura. La pasta ceràmica té dos matisos: vermelloses amb el desgreixant ben visible, i ocre-marró amb inclusions de mica daurada. Només dos àmfores porten una parella de segells sobre la punta, una amb CLAS + [---]A? de Can Tintorer, l'altra FI + D d'origen desconegut. Dos objectes de ceràmica aretina i un altre més petit de ceràmica ibèrica amb decoració de bandes pintades, són les evidències més segures per situar la data del naufragi durant els primers anys del s. I dC(Sciallano, Liou 1985: 71-77).

EL BRUGAR - El Brugar

Es conserva força malament un forn del tipus Fletcher 4a (Bermúdez i Massó, 1984-5) que no s’ha excavat mai. Sembla que la producció era fonamentalment d’àmfores Dressel 2-4 i tegulae. Tant sòls es troba una marca CNT sobre una de les tegulae (Járrega i Prevosti, 2010). A partir de la ceràmica superficial es proposa una cronologia que va del segle I aC a finals II dC o principis III dC.

EL MORÉ - El Moré

Sobre un turó prop d’un torrent es localitza una sèrie d’estructures romanes situades en diverses terrasses. En la part superior, es trobava una torre de planta circular que s’interpreta actuaria com a far, mentre que en les terrasses inferiors es trobarien un zona de premsat, un camp de dolia i un espai residencial. S’han trobat tres forns dedicats a la producció ceràmica i restes d’abocadors (Gurri i Sánchez, 1998).

EL MORELL - El Morell

En la vessant dreta del Torrent de les Bruixes, prop del mar, es troben les restes d’una vil•la, ja coneguda per Ribas (1952). Ell va reconèixer dues habitacions d’opus signinum amb una cronologia altimperial. A l’altra banda del torrent es va localitzar un forn de planta circular (3-3,25 metres de diàmetre) amb un praefurnium de 2 metres de llargada. Als voltants es van localitzar una sèrie d’escombreres amb material de la terrisseria.

EL ROSER - El Roser/El Mujal

Establiment rural que es troba a la part inferior de la vessant meridional del turó de El Roser o El Mujal. Les intervencions del 1982 van posar al descobert un lacus, un dolia i una habitació que correspondrien a la zona rústica. La zona residencial es troba a la part dalt del turó, a on s’han localitzat tesseles i materials decoratius. Les cronologies del conjunt es situen entre finals del segle I aC i època flavia (López, 1985). En el 1988 es va localitzar una gran escombrera de materials ceràmics, sobretot àmfores, així com habitacions, un possible magatzem i àrees de treball de la terrisseria (Defaus, Martin i Rigo, 1988)

EL SOT DEL CAMP - El Sot del Camp

Establiment rural, segurament una vil•la amb una sèrie d’habitacions pavimentades amb opus signinum. Les prospeccions de Prevosti (1981) assenyalen que hi ha construccions a uns 300 metres prop d’un torrent i el mar. A l’altre banda es troba una necròpolis. Tot el conjunt es dataria entre el segle I i II dC. Es parla de l’existència d’un forn a l’Oest de la zona amb les habitacions pavimentades, una conducció d’aigua i una escombrera

EL VIARÓ - El Viaró

Jaciment força desconegut i que es relaciona amb la vil•la propera de La Quintana (Nolla i Casas, 1984, nº 197). Tant sòls es coneix una escombrera d’àmfores.

EL VILAR - El Vilar

Es tracta d’un jaciment, probablement una vil·la, conegut a partir de troballes ocasionals, des de monedes a fragments d’escultura. A partir de 1907 es localitzen 2 forns: un de planta circular amb un diàmetre de 3 metres i un segon de cambra rectangular del tipus II/b de Cuomo di Caprio. Al costat del primer forn es va localitzar a un altre estructura de combustió rectangular de 5 x 1 metres i 1 metre de profunditat “con cuatro ranures-respiraderos de horno a cada costado” (Brocà, 1907). Segurament hi ha un tercer forn idèntic al primer que es va descobrir a l’excavar les vinyes (Járrega i Prevosti, 2011). També apareixen 3 dipòsits d’argiles, un d’ells de 2 m de llarg i 1,5 d’amplada

EL VILARENC - El Vilarenc

Es tracta d’una vil•la situada al costat de dues rieres en què s’ha documentat un hipocaust i termes, que per la seva cronologia es situaria en la segona meitat del segle I dC fins al III dC. A uns 150 metres NE es troba un segon edifici també amb unes termes amb una cronologia una mica anterior que es situa en el segle I aC amb un abandonament en època flàvia. Associat a aquest segon edifici, es troben una sèrie d’estructures com un pou, drenatges i nombroses escombreres d’àmfora, tegulae – algunes passades de cocció - revestiments de parts d’un possible forn ceràmic.

ELS ANTIGONS - Els Antigons

Restes d’una gran vil·la senyorial amb una ampla cronologia que va des del segle I dC fins al segle IV dC. Afectada en els anys 70 per la construcció d’un polígon industrial, es va realitzar una excavació d’urgència i fins fa poc temps no s’han publicat en detall els materials i la seva excavació (Járrega i Prevosti, 2014). Es van poder distingir estructures de la part residencial de la vil·la, fins i tot una xarxa de clavegueres corresponent a un possible nimfeu. Dins de l’intervenció també es va poder documentar un parell de forns ceràmics de la tipologia II/b i II/c de Cuomo di Caprio, així com un forn de ceràmica comuna, un forn de cal i un abocador. En els darrers anys, s’han realitzat prospeccions geofísiques (resistivitat, magnetometria) per avaluar la possible existència de restes, però els resultats han estat decebedors (Strutt et alii, 2011) ja que tot el terreny es troba molt alterat per la construcció del polígon industrial.

Ermedàs - Ermedàs

Es tracta d’una bòbila atípica, situada lluny de la costa, però segurament pensava per abastir als habitants de les vil·les properes de material constructiu, dolia per emmagatzemar les collites, àmfores per envasar la producció segurament de vi, vaixella de taula i estris de cuina. Disposava d’uns grans bancs d’argila, aigua dolça segurament canalitzada i boscos per proveir de fusta als seus 13 forns de diverses dimensions (aprox. 150 m3 de càrrega). Entre els seus possibles consumidors estarien les vil·les de Cal Menut i Can Geli de Cornellà, Vilauba a Camós, el camp de les Bruixes de Foncuberta o Usall a Porqueres. Però també podrien ser les poblacions urbanes de Gerunda, Emporiae i Bisuldunum La segona fase a partir de mitjans del segle I dC serà la més important. Tot el complex s’organitza a partir d’un gran pati central amb 4 forns que es troben en l’àmbit 2 – dos d’ells de grans dimensions que corresponen a la tipologia Cuomo di Caprio II/c. A la banda oriental es troba un petit magatzem. Els altres dos forns (2 i 3) són d’unes dimensions més modestes, un del tipus II/b i l’altre II/c de Cuomo di Caprio (Tremoleda i Castanyer, 2007). També s’han documentat una sèrie de naus que funcionarien com assecadors del material ceràmic. Hi ha un conjunt de canalitzacions de grans dimensions paral•leles a les naus, i una bassa de decantació d’argiles (Tremoleda, 2000). En la part meridional es troben d’altres forns fins a un total de 12.

EST-PERDUTO (Bonifacio, Corse Sud) -

El derelicte resta encara per excavar en la seva totalitat, i el que es coneix és un túmul amb unes 200 àmfores visibles. Una sèrie de recuperacions esporàdiques de materials confirma la presència d'àmfores Dressel 2-4 tarraconense, de cos fusiforme, gran i robust (tipus Cavallo 1 i Grand-Rouveau), i d’argila vermellosa amb punts blancs de desgreixant. Un exemplar porta impresa la marca APO treta d'una matriu diferent a les conegudes en Diano Marina i Chrétienne H. També es va recuperar una àmfora ebusitana de vi. La datació del naufragi cap a mitjans del s. I d.C. s'ha establert per la tipologia de les àmfores (Sciallano, Liou 1985: 148-152).

FENALS - Fenals

A prop de la platja de Fenals s’ha trobat una sèrie d’instal•lacions que pertanyen a una terrisseria que ocupava uns 2000 m2, amb diverses naus organitzades a partir d’un espai central, que funcionaria com un assecador de la ceràmica. També s’ha trobat un espai segurament d’obrador i un altre de zona de forns. Tot el complex sembla que té una cronologia que va des del darrer quart del segle I aC fins a finals del segle I dC

FOURMIGUES (Hyères, Var) -

S'han recuperat 49 àmfores i fragments de Dressel 2-4 tarraconense, 31 de les quals senceres, d'aspecte fusiforme, altes i robustes, amb pivots de mitjana altura i llavi de perfil triangular. L’argila és de color beix-ataronjat, amb inclusions de partícules grises i negres, a més de mica daurada, i la paret coberta amb una engalba marró clar. Només set exemplars porten marques sobre pivot: PHIL, PH, CRI. La forma particular d'aquests segells és desconeguda al Baix Llobregat. No obstant això podem establir una lligam amb el desenvolupament dels noms; d'una banda amb PHIL i en relació als testimonis de Chrétienne H i Sud-Lavezzi 3, de l’altra, potser també, PH i la marca homónima en Pascual 1 documentada a Sant Vicenç dels Horts per a una fase primerenca de la seva producció. No hi ha elements suficients per precisar la datació del naufragi, creiem que, per la tipologia de les àmfores Dressel 2-4, aquest horitzó correspon a mitjans s. I d.C. (Sciallano, Liou 1985: 66-70).

GRAN VIA - CAN FERRERONS - Gran Via – Can Ferrerons

Des dels anys 60 es coneix una vil•la romana a la zona de Gran Via – Can Ferrerons de Premià de Mar, que és d’una gran extensió (5,5 ha) i luxe – edifici octogonal que possiblement serviria com a gran menjador. La cronologia del jaciment va des d’època d’August a la tardonantiguitat. La terrisseria sembla funciona en una segona fase en la qual es documenta un gran edifici organitzat a partir d’un pati central, amb una ala de diverses habitacions i altre porticada. Hi ha diverses subfases que aniria des de la primera construcció de canvi d’Era fins l’abandonament a finals del I o principis del II dC. Hi ha un gran nombre d’àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, fins i tot una alineació d’àmfores

GRAND RIBAUD D (Hyères, Var) -

Vaixell cisterna amb la part central de la bodega ocupada per onze dolia, i els espais de popa i proa amb àmfores Dressel 2-4 itàliques (d'origen pompeià) amb altres d'origen diferent. La data del naufragi està indicada per la ceràmica aretina i l'epigrafia associada (ca. 7 aC a 9 dC), així com pel segell de L. Eumachius en àmfora pompeiana que compta amb la datació del primer mur d'àmfora de Cartago (ca. 15 aC). Una de les àmfores Dressel 2-4 laietanes porta sobre el pivot (de curta alçada) la parella de segells QVA + SOS de la terrisseria de Sant Boi de Llobregat. (Hesnard et al. 1988).

GRAND-ROUVEAU (Baie de Bandol, Var) - GRAND-ROUVEAU (Baie de Bandol, Var)

La nau transportava un carregament d'àmfores Dressel 2-4 de pasta molt vermellosa amb punts blancs, cos fusiforme i pivot massís de mitjana alçada, alguns amb la base del peu motllurada. Una mica menys de la meitat de les 68 àmfores recuperades estaven estampillades. Algunes marques les tenim ben documentats a Sant Boi (QVA), Can Tintorer (M) y Can Pedrerol (ALB); altres són variants inèdites derivades de sèries conegudes al Baix Llobregat (ALB, ALBA, AM, OA); la resta són encara desconegudes (A, B, BAL, TCL, TRA[---]). La datació del naufragi cap a mitjans del s. I dC. s'ha establert amb dos fragments estampillats de ceràmica aretina (Sciallano, Liou 1985: 44-57).

ILE-ROUSSE (Haute-Corse) -

Vaixell cisterna bastant mal conservat amb dolia i àmfores Dressel 2-4 de la Tarraconense. A jutjar pels fragments recuperats, la forma dels envasos de vi són semblants als documentats en Grand-Rouveau i Cavallo 1. La pasta ceràmica dominant és més de color vermellosa-maó que clara, amb grans abundants de desgreixant blanc. Tots els segells estan sobre pivot, i pels seus continguts s'observa clarament que formen part d’un cargament mixt de Dressel 2-4, organitzat amb mercaderies de tres regions productores de l'àrea litoral catalana pròxima a Barcelona. Es poden relacionar amb la zona del Baix Llobregat les sèries AMANDI (conegut a Barcino; vegeu també Petit-Congloué), FEL (matriu inèdita a Sant Boi), RVST (vegeu una variant de disseny diferent a Chrétienne H); del Maresme és el segell NP (Torre Llauder, Baetulo); de les terrisseries del Vallès Oriental són L·C·P (Can Cabot), P·TE (Caldes de Montbui), i probablement MALI (vegueu Cavallo 1 amb carregament amfòric del Vallès Oriental = Sciallano, Liou 1985: 119-129). El naufragi es data cap a mitjan s. I d.C. per comparació amb els materials i l'epigrafia de Grand-Rouveau i Cavallo 1 (Sciallano, Liou 1985: 108-118).

L´AUMEDINA - L´Aumedina

Ja es coneixia l’existència d’un centre terrisser i marques des del segle XIX, fins que es localitza el centre de producció cap al 1920. Es troba un assentament agrícola amb restes de premses i dos grans dipòsits de fermentació de vi. Els materials recuperats a la vil·la indiquen una continuïtat des del segle I aC fins al IV dC. A uns 50 metres de l’establiment es va localitzar l’estructura d’una terrisseria de planta circular amb pilar central (tipus I/a Nuomo di Caprio). Es documenta el praefurnium davant i una àrea de treball excavada en roca. A uns metres de distància es troba un abocador d’àmfora, tegulae i ceràmica comuna, que serien les produccions del forn. Més al Nord es troba un segon forn de planta rectangular del qual es conserva un mur central i la graella de forma tipus II/a II/c Nuomo di Caprio). Hi ha una estructura de planta trapezoïdal davant que hauria de ser una zona de treball.

LA BOADA - La Boada o l’Espluga Pobra

És una àrea propera al Barranc de la Pedrera a on es van trobar restes de dos forns: un de planta circular i el segon de planta quadrangular que Massó (1978) identifica amb la forma II/c de Cuomo di Caprio. Ambdós forns no han estat mai excavats, malgrat es coneixen des del segle XIX. El segon forn es conserva força bé en un desnivell de la riera, mentre que el segon es troba 30 metres aigües avall (Járrega i Prevosti, 2011, 464). També es documenta un lloc com a dipòsit d’argiles (Sanz, 1975). Aquestes restes es vinculen a una propera vil·la romana que té una cronologia del segle I al IV dC (Revilla, 1985).

LA BOMBA - La Bomba

S’han trobat restes d’un gran forn de planta rectangular amb una cambra de cocció dividida en 2 segons la tipologia II/c de Cuomo di Caprio. Al costat del forn hi havia un gran abocador d’un 50 m2. La cronologia del forn és de finals del segle I dC fins mitjans II dC.

LA CANALETA - La Canaleta - El Roquís

De les diverses campanyes d’excavacions s’han documentat un total de 6 restes de forns ceràmics, una estructura de rubefacció circular que s’ha interpretat com un forn de calç i nombroses escombreres. Dins d’aquests abocadors, la principal àmfora documentada és l’Oberaden 74. Dos dels forns són de planta rectangular de la forma Cuomo di Caprio II C i altres quatre de planta circular de tipologia Cuomo di Caprio Ib (Gebellí, 2007)

LA CLOTA - La Clota-Rincón del Cèsar

Restes d’una possible vil·la i d’una terrisseria conegudes a partir d’unes excavacions preventives entre 1989 i 1992. Hi ha restes constructives ja del segle I aC, que semblen reformades a partir de finals del segle I dC. Serà en aquest moment en què es situa la producció del taller. Pel que fa a la vil·la té continuïtat d’ocupació al llarg dels segles II i III dC

LA GIRAGLIA (HAUTE-CORSE) -

Vaixell cisterna amb dos tipus diferents de dolia disposats a la part central de la coberta, més un carregament complementari d'àmfores Dressel 2-4 del Baix Llobregat (un mínim de 55 exemplars) col·locades en popa i proa, i uns pocs recipients de la mateixa forma originaris d'Itàlia, i d'altres de tipologia indeterminada. El material amfòric laietà està bastant fragmentat, amb pivots curts i de mitjana alçada. La pasta ceràmica es classifica en dos grups: majoritàriament de color marró vermellós amb tonalitats clares i fosques, amb grans blanc de desgreixant; en menor quantitat la pasta és groguenca amb desgreixant blanc o gris. S'han documentat segells en 38 pivots, 28 formant parella en el mateix objecte. Aquests són originaris de Sant Boi (F, TH), Sant Vicenç dels Horts (SYN[E], [P]EF? o [P]FE?), Can Tintorer (IVCV, CEL, CELS, CLAS, HIL, LEAN, OPA o QPA, PR, T[HA?]); també hi ha sèries noves (A, E, CQ[M?], [E?]P, FRV?, L·L·L·?, LO?, PH?, RI, RVST, SRA?, V); la variant CEL d'origen desconegut pot ser ubicat pel factor associatiu (CEL + IVCV). Uns quants d'aquests segells es troben en Chrétienne H i Dramont B fets amb les mateixes matrius. Quant a la datació del naufragi, les dolia i àmfores, comunes en altres derelictes, apunten cap a l'any 20 dC. L'horitzó està confirmat per sis petits fragments de ceràmica aretina d'aquest moment (Sciallano, Marlier 2008: 113-151).

LA SALUT - La Salut

Jaciment excavat a principis del segle XX (1912-6, 1931-5, 1948-9) que han identificat estructures d’una antiga vil•la i zones productives. Es va documentar un gran espai que segurament identifica un magatzem, en el qual es documentaven un total de 68 dolia. Al nord es van trobar una sèrie de pilastres que semblen ser contrapesos d’una zona de premsat de vi. Més al Nord hi havia un lacus. Més a l’Est es va identificar una zona termal amb mosaics molt deteriorats de temàtica marina, que identificaria la zona residencial de la vil•la. La seva cronologia aniria del segle I aC fins al III dC. Entre les dependències rústiques i la zona termal es van localitzar un total de 4 forns, una de planta quasi quadrada (4,6 x 4,5 metres – tipologia Cuomo di Caprio II/d. Altres dos de forma quadrangular i de tipologia Cuomo di Caprio II/b, i un darrer de planta circular amb pilar central (tipologia I/a).

LA VALL - La Vall (Viladevall)

Els primers en estudiar el jaciment van ser Josep Estrada i LLogari Sala als anys cinquanta i posteriorment l’any 1984, Miró (1984) va continuar l’estudi amb l’excavació d’una zona de la pars rustica, la qual, va permetre completar més informació.Miró (1984) va ser l’encarregada de dur a terme aquesta intervenció de la pars rustica. Per poder-la dur a terme va dividir el jaciment en dos sectors, l’A i el B. El primer sector és on es va localitzar el dolium que es veia en superfície, i el seu objectiu era recuperar-lo. Aquest presentava una forma oberta, semicircular, de vora recta i aplanada, de cessió quadrada, amb un broc. Aquest dolium no va poder donar més informació perquè havia estat buidat pels furtius, però cal destacar la presència d’un paviment d’opus signinum, el qual formaria part d’una mateixa estructura de la part industrial de la vila, però com que està molt degradat no es poden posar en relació. (Miró,1984: 14). Per sota d’aquest primer dolium va aparèixer l’únic estrat intacte de la cala, el qual donà força material d’època romana i per sota d’aquest nivell es va localitzar la base d’un altre dolium anterior, recolzat directament sobre? la roca mare. Aquesta primera cala va confirmar que la zona estava molt arrasada a causa del pas del temps, de la meteorologia i de la vegetació. El sector B es va obrir al camp del costat. La primera cala realitzada va ser on els furtius havien posat al descobert dos nivell d’opus signinum que van malmetre. La segona cala realitzada va consistir en l’ampliació de la cala anterior per tal de delimitar el paviment esmentat. En aquest cas, es van trobar que en gairebé tota la cala de seguida apareixia la roca mare, a excepció del costat sud, on hi havia una seqüència estratigràfica. Finalment, la tercera cala es va realitzar en una zona on hi havia una acumulació de terrissa entre els dos sectors excavats, és a dir, era una cala de prospecció, la qual no va donar els resultats esperats, ja que no es va poder trobar una continuïtat de les estructures, tot i que va donar més material. Es té clar que la Vall es dedicava al conreu de la vinya. Sembla ser que seria un centre productor de vi, ja que les estructures trobades servirien per emmagatzemar i transformar aquesta matèria: dipòsits de vi, dolium per emmagatzemar, ... (Miró,1984: 34). La seva cronologia ens ve donada pel material ceràmic recuperat. El jaciment comença en època republicana, aquest moment ve assenyalat pels diferents fragments de ceràmica campaniana que se situen al voltant del canvi d’Era, però no es pot afinar més la datació perquè són sense forma i les primeres formes de ceràmica de terra sigil•lada itàlica són de la segona meitat del segle I aC. Pel què fa al seu abandonament, està datat a finals del segle I – principis del segle II dC a causa de la falta de material. Aquesta mateixa data, correspon a l’època d’esplendor del centre termal, fet que podria estar interrelacionat (Miró,1984: 39 - 40).

LLAFRANC - Llafranc

En el nucli urbà i prop de l’església sobre un turó al costat del mar es van localitzar restes de paviments musivaris i d’opus signinum, també restes d’una necròpolis tardana. La cronologia del jaciment és molt ampla ja que va des del segle II aC fins al V-VI dC. En les seves proximitats es va fer una intervenció en el 1981 a on es va localitzar un abocador d’àmfores Pascual 1, a un lloc que ja antigament es parlava de l’existència d’un forn. Es va trobar un assecador de tegulae, i posteriorment un conjunt de forns de planta rectangular d’uns 7,8 x 1,95 metres. Aquesta zona productiva té datacions des del segle I aC fins a la segona meitat del II dC.

MAS CARBOTÍ - Mas Carbotí

Petit hàbitat rural interpretat com a vil•la, amb un edifici rectangular amb un conjunt de dependències organitzades a partir d’un corredor central. Destaca una paviment de lateres que podia haver acollit un torcularium. La cronologia de l’edifici està entre finals del segle I aC i època flàvia.

MAS D'ANTONI CORTS - Mas d’Antoni Corts o Del Roquis

Es tracta d’un gran establiment rural excavat en extensió en els darrers anys (Gebellí, 2007) que presenta una extensió aproximada de 2.200 m2 amb cap vinculació en una estructura residencial de vil·la (Cabrelles i Gebelli, 2011). Té dues fases d’ocupació: una primera de finals del segle I aC fins a mitjans del segle I dC i una segona des del 60 dC fins al 180 dC. En les estructures del segle I dC s’han localitzat els forns, un d’ells de forma IV/b de Cuomo di Caprio (Járrega i Prevosti, 2011). S’han documentat bases per pastar el fang, zones de magatzems, canalitzacions, bases de decantació de líquids i per suposat forns. Tot fa indicar que es produiria vi a la pròpia instal·lació i es farien produccions ceràmiques de tot tipus, juntament amb àmfores. S’han documentat moltes marques d’àmfora, però en alguns casos sabem per les pastes ceràmiques i per l’epigrafia que alguns dels segells procedeixen d’altres terrisseries de la Tarraconense, més concretament de la Laietània.

MAS DE GOMANDÍ - Mas de Gomandi

Gran concentració de material ceràmic trobat el 1907 amb motiu de la construcció de la via ferroviària cap a Saragossa. Possiblement es tracta d’un abocador de terrisseria amb abundant defectes de cocció. L’extensió del possible forn aniria a banda i banda de les vies. Es va realitzar una prospecció geofísica del jaciment (magnetometria i resistivitat, que va demostrar que el jaciment estava molt alterat per les obres del ferrocarril, i no es podien identificar estructures que poguessin atribuir als forns (Strutt et alii, 2011). A partir del material en superfície que avui està dipositat en el Museu de Ruidoms, el jaciment tindria una cronologia que va des del segle I aC fins al IV dC. (Járrega i Prevosti, 2011)

MAS DEL CATXORRO - Mas del Catxorro

Es coneix des d’antic la presència d’una vil·la i necròpolis en un turó al costat del riu Ebre, fins i tot es va trobar una inscripció funerària romana (CIL II.4070). Les intervencions del 1987 a 1990 han documentat la presència d’una zona de producció de vi amb canalitzacions i un lacus, datats en època tardoantiga. En la part baixa a prop del riu hi ha restes de 3 contrapesos de premsa – 1 d’ells in situ – associats amb una escombrera i restes de materials passats de cocció. Sembla que comença a produir en època augustea per continuar en el segle I dC.

MAS MANOLO - Mas Manolo

Una excavació d’urgència realitzada a les afores de Caldes a la zona nord va proporcionar una sèrie d’estructures d’una vil•la rústica amb una cronologia del segle I fins al VI dC. De la primera fase es van documentar 3 forns dels quals es coneix un primer de planta rectangular i unes mesures de 3 x 1,20 metres. El segon era la tipologia I/b Cuomo di Caprio d’un diàmetre de 1,24 metres. En la segona fase a finals del segle I dC fins mitjans II, s’amortitzen els forns i es construeix un gran magatzem de dolia. L’edifici tenia unes dimensions de 16 x 15 metres, i s’ha calculat que contenia unes 165 dolia. En la tercera fase (mitjans II-III dC) es reorganitza el magatzem per contenir només unes 90 dolia. També en aquest moment es construeix un nou forn rectangular del tipus II/c que produirà imitació de ceràmica comuna africana, material constructiu. De les darreres fases es documenten restes d’instal•lacions de producció de vi (dipòsits i canalitzacions).

Nª SENYORA DEL PORT - Nª Sra. del Port

En la vessant de la muntanya de Montjuïc en el punt de contacte amb la plana del Delta del Llobregat es trobaven restes arrasats d’unes termes dotades d’hipocaust i altres dependències d’una vil·la. Prop es troba una escombrera de materials ceràmics. Les cronologies del jaciment es situarien a finals del segle II aC fins a principis d’època altimperial

PALAMÓS - Palamós

Una excavació d’urgència feta en el 1984 va detectar l’existència d’un abocador d’una possible terrisseria propera. Només s’ha localitzat un mur aïllat. La cronologia del jaciment es situaria des del 25 dC fins finals del segle I dC.

PERDUTO 1 (Bonifacio, Corse du Sud) -

Pocs exemplars es coneixen d'un vaixell saquejat abundantment per les pràctiques il·legals i destructives de bussejadors. Dues àmfores Dressel 2-4 i cinc pivots de curta alçada és tot el que es coneix fins ara. L'argila és de color vermell clar amb grans de desgreixant blancs, no excessivament abundants. Per l'examen de l'epigrafia associada es dedueix un origen d'aquestes poques àmfores al Maresme, concretament de la terrisseria del Roser de Calella (López Mullor 1985), d'on vénen les sèries CISSI i HI[LARI]. Cal tenir en compte que l’activitat industrial d’Hilarius va estar vinculada a Can Tintorer (Baix Llobregat) cap a la mateixa època (Chrétienne H) i en un moment més avançat (Diano Marina). D'altra banda, hi ha la possibilitat d'establir una relació familiar entre el segell CISSI i la forma abreujada CI de Can Tintorer. La data del naufragi s'ha situat amb un horitzó proper a Sud-Lavezzi 3 i Chrétienne H (Sciallano, Liou 1985: 145-147).

PETIT-CONGLOUÉ (Marseille) -

Vaixell cisterna amb quinze dolia que ocupen la part central de la bodega. La resta de l'espai el completen àmfores Dressel 2-4 de la Tarraconense, que són majoria, algunes poques àmfores gauloise de base plana, i una Dressel 2-4 del sud d’Itàlia. S'han recuperat 22 àmfores Dressel 2-4 senceres sobre un total aproximat de 54 individus. Els contenidors són fusiformes, alts i robusts, la forma del pivot mitjà-alt amb la motllura a la base ben marcada. Són de coloració marró o vermellosa, amb grans grans de desgreixant blanc (visibles en superfície), més abundant de mica daurada en les vermelloses. Només cinc exemplars porten segell, tots derivats de matrius fins ara inèdites al Baix Llobregat: AMANDI (conegut a Barcino), GE (potser a relacionar amb GEM de Can Tintorer), PATERNI (vegeu PAT[ERNI?] a Diano Marina), PLOC (matriu desconeguda a Sant Vicenç dels Horts), SC (matriu diferent a l'exemplar de Chrétienne H). La presència dels segells dels Pirani sobre els dolia en Ile-Rousse i Diana Marina suggereix un horitzó cronològic de mitjan s. d.C. (Sciallano, Liou 1985: 26-43).

PLANIER 1 (Marseille) -

Derelicte connegut des dels anys 50, saquejat significativament per clandestins, el que ha impedit als arqueòlegs determinar el valor real del carregament que transportava. Es coneixen 11 àmfores Dressel 2-4 senceres i fragmentades. La seva forma és anàloga a les trobades en Chrétienne H i Sud-Lavezzi 3, amb pivots de curta alçada, amb dues tonalitats de l'argila (marró vermellòs o rosa-salmó). Es coneixen pocs segells, col·locats en el pivot o coll del recipient. Les sèries A, M i P poden relacionar-se amb les del catàleg del Baix Llobregat; el segell M·S·PVP (en el coll) és d'origen desconegut. Alguns fragments de ceràmica aretina suggereixen una datació cap al 15 dC. (Sciallano, Liou 1985: 17-25).

POMPEU FABRA - Pompeu Fabra – Illa Fradera

Es localitza en l’actual estació de metro de Pompeu Fabra a Badalona, en la qual es va fer una intervenció d’urgència en els anys 2008 i 2009 que va proporcionar restes d’un suburbium de Baetulo. El jaciment té diferents fases, però serà la fase II la que correspon al complex terrisser de grans dimensions que aniria des del 50-40 aC fins a mitjans del segle II dC. En el moment de màxima expansió el complex terrissers’organitza a partir d’un eix central amb dues grans naus i dos bateries de 3 forns amb les àrees de treball contigües (Padrós et alii, 2013), amb basses de decantació d’argiles i d’altres instal•lacions. Tots els 6 forns són de la tipologia II/c de Cuomo di Caprio. Juntament amb els forns es van trobar alineacions de fileres d’àmfores clavades a terra, delimitant espais i dipòsits d’opus signinum potser per contenir vi.

PRINCESA-BARCELONA - C/Princesa - Montcada

Dins del suburbium que es troba al NE de la colònia romana de Barcino, apareix aquest centre terrisser al C/Princesa, prop del C/Montcada a on ja s’havien trobat nombroses restes ceràmiques que indicaven un possible abocador. Durant els anys 2002-3 es va intervenir al carrer Princesa, 21-Boquer 8-12 (Casas, 2009) amb material que datava en el segle I dC i II dC. Es va localitzar un forn de planta circular i una bassa de decantació d’argiles delimitada per tegulae. En un àmbit 2 es trobar un abocament d’àmfores Pascual 1, que sembla seria una de les àmfores produïdes al taller.

RECTA DE L'ESTADI DE MONTJUÏC - Recta de l’Estadi de Montjuïc

Conjunt de 16 fosses i sitges que es van trobar a l’antic Estadi de Montjuïc en el 1929, a mitja alçada de la muntanya. Totes les sitges es van fer servir com a escombreres de material amfòric i d’altres ceràmiques. Precisament una de les sitges documenta un dipòsit pavimentat amb opus signinum.

RIERA DE TEIÀ - Riera de Teià

Al costat de la riera de Teià a prop del camí del mig es van trobar restes de necròpolis, i materials ornamentals de tot tipus que indicaria la proximitat d’una vil•la. Encara que no s’han trobat restes de forns, hi ha nombrosos fragments ceràmics passats de cocció i escòria de forn, que indicarien la proximitat d’una terrisseria

SANT MIQUEL DE MARTRES - Sant Miquel de Martres

Una sèrie d’intervencions al voltant de l’ermita de Sant Miquel de Martres van proporcionar una sèrie d’estructures, entre elles un forn. No tenim cap descripció de les seves característiques ni forma, però si tenim els materials d’un abocador proper. Segurament tot el conjunt és la pars rustica d’una vil•la romana dels segles I-II dC

SANT VICENÇ DELS HORTS - Sant Vicenç dels Horts (Can Reverter, Can Perals, El Mercat)

Es tracta d’una sèrie de troballes d’abocadors, restes d’àmfores i material constructiu passat de cocció i estructures de forns que s’han trobat al subsòl del nucli antic de Sant Vicenç dels Horts. La primera terrisseria documentada va ser Can Reverter-Can Perals (Molist, 1989; Barreda, 1994), a on es va documentar un dipòsit de 4 x 20 metres amb una cubeta de 2,20 metres d’ample. En les proximitats es van trobar restes de dolia, tegulae i àmfores passades de cocció amb molta epigrafia. Al llarg dels darrers anys s’han trobat d’altres concentracions de materials en el casc antic de Sant Vicenç dels Horts , que proporcionen tot tipus de material ceràmic, alguns dels quals estan passats de cocció.Tot aquest conjunt de troballes iniciades amb les restes de Can Reverter, avui creiem que es tracta d’una sola zona industrial organitzada a partir d’una riera que acabaria el riu Llobregat. Amb motiu de la construcció de la biblioteca municipal es va excavar l’antic mercat de la vil·la, a on s’ha trobat restes d’estructures de forns, premses i tot tipus de material ceràmic. Avui en dia sota la biblioteca o antic Mercat es troben in situ les restes de la graella del forn terrisser (Miquel i Morera, 2013). Val a dir que d’altres intervencions preventives del nucli urbà com la de Francesc Moragues (CODEX) han produït un nombre ingent d’àmfores i segells.

SANTA CATERINA - Avda.Cambó – Santa Caterina

Des dels anys 1999 fins al 2003 es van fer una sèrie d’intervencions sota el mercat de Santa Caterina en les quals es van trobar restes d’una possible terrisseria romana, que ja s’esperava en unes excavacions anteriors a l’Avda. Cambó a on s’havien trobat restes d’un possible abocador. Les restes romanes trobades a Santa Caterina estan molt destruïdes i presenten una sèrie de murs delimitant possibles habitacions amb gran quantitat d’escòries ceràmiques i argila cremada. També es troba una zona d’extracció d’argiles que va ser reblida amb restes d’àmfores. Dels materials recollits, moltes de les àmfores presenten signes d’estar passades de cocció la qual cosa confirmaria la presència d’un forn en les proximitats. La zona és especialment rica en argiles i també té proximitat d’aigua, que es estreta a partir de pous.

SUD-LAVEZZI 3 (Bonifacio, Corse du Sud) -

S'han recuperat més de 200 àmfores Dressel 2-4, d’aquestes 37 senceres, en general d’aspecte anàleg al material descobert en Chrétienne H. Fins i tot hi ha coincidència de marques derivades d’una mateixa matriu, el que confirma que els dos naufragis són contemporanis. Els pivots de les àmfores Dressel 2-4 tenen poca alçada. Es distingeixen dues variacions en la pasta ceràmica que guarden relació amb la morfologia de dos grups d’àmfores: els envasos de pasta vermellosa amb desgreixant blanc abundant són de menor diàmetre i més fins en els acabats superiors de coll i nanses; els altres de pasta blanc-groguenc amb un desgreixant de petits grans blancs, grisos i negres, tenen aquestes parts més grans i robustes. Al voltant de la meitat de les àmfores porten una o dues marques sobre el pivot, en tres casos el segell de la punta s'associa a un altre segell al coll. Tots els segells semblen venir de les terrisseries del Baix Llobregat: Sant Boi (ANT), Sant Vicenç dels Horts (PR), Can Pedrerol (ANDO); altres variants són inédites en el lloc d'origen (ALBA, CELSI, T); també hi ha sèries noves (A, AC, AD, ALEX, AM, ATT, L, LYA, PHIL, POT, QVAD, S, SC, VIC). L'origen incert d'algunes marques es pot deduir per l'associació a un altre segell conegut al Llobregat: Sant Boi (AM + ANT, VIC + ANT, ATT + VIC, POT + VIC, LYA + VIC), Sant Vicenç dels Horts (M + PR), Can Pedrerol ([---]INICI + ANDO). La datació del naufragi al voltant de l’any 15 d.C. s'ha establert tenint en compte les coincidències tipològiques i epigràfiques amb Chrétienne H, a més de la presència d’una sola Pascual 1 (en aquells temps en desaparició) i una variant arcaica de Dressel 14 sudhispana (Sciallano, Liou 1985: 130-144).

TIMBA DEL CASTELLOT - Timba del Castellot

Restes d’una possible vil·la romana en un camp d’oliveres. Presència d’un bon nombre de materials ceràmics passats de cocció, entre ells les àmfores. S’ha realitzat una prospecció geofísica que documenta algunes estructures en els camps d’oliveres (Prevosti, Strutt i Carreras, 2010). El jaciment cobreix una àrea molt ampla que va des d’època republicana fins al segle VI dC

TOMOVÍ - Tomoví

A partir d’una prospecció superficial en el 1994 (Revilla, 1994) es va localitzar un jaciment a prop de la riera de la Bisbal a prop de la Papiolet. La zona més propera al torrent documenta una gran quantitat de restes de material ceràmic (àmfores i tegulae), incloent-hi falles de de cocció i restes constructives de forn. És un hàbitat datat en l’Alt Imperi (Revilla, 1995).

TORRE LLAUDER - Torre Llauder

Vil•la que es troba al sud de Mataró, quasi a 1 Km, en el traçat de la via Augusta i no gaire lluny de la platja. La vil•la ja es coneix des del segle XIX, i s’ha vingut excavant de forma continuada fins a l’actualitat. Es coneix sobretot el nucli central de la vil•la, amb una sèrie d’àmbits al voltant d’un peristil, i la presència també d’una zona de termes en la part nord. Sembla que la primera vil•la es dataria cap al segle I aC, i hi ha diferents fases constructives fins l’abandonament en el segle IV dC. La part Est de la vil•la és a on es troba la part industrial, i segurament en altres edificis propers a la platja (C/Miquel Biada). En la part Est es van documentar 4 forns que semblen dedicar-se a la producció de vidre, i un edifici de planta rectangular que segurament faria la funció de magatzem. Les instal•lacions de la terrisseria corresponen a la primera fase de la vil•la, i de les quals s’han reconegut l’existència de 3 forns. Un d’ells té una forma rectangular de tipologia Cuomo di Caprio II/c. La cronologia de la bòbila es situaria a finals del segle I aC. En l’any 1989 es va fer una excavació que va identificar la presència d’un abocador d’àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4.

TORRE MARTINA - Torre Martina – El Farell

S’ha documentat un lloc amb diferents habitacions, una estructura circular interpretada com una torre, paviments i sitges. Hi ha també dolia i pedres de molí en una cronologia de segles I i II dC (Pera i Soler, 1982-3).

VILA-SEC - Vila-Sec

La bòbila de Vila-Sec va ser localitzada amb motiu de les obres de desdoblament de la C-14 pel seu pas de Reus a Alcover. Des dels anys 30 es coneixien restes materials a la zona del barranc del Burguet. Cap als anys 70, amb motiu de la construcció d’una camí, es va reconèixer una filada d’àmfores Dressel 2-4. Finalment, des dels anys 2002 fins al 2005, l’empresa CODEX ha dut continuades intervencions en aquesta zona identificant un plegat d’instal•lacions que configuren una extensa figlina romana (Roig, 2013). La primera fase de la bòbila es situa abans de mitjans del segle I dC, en una data difícil de determinar per l’escassetat de material, però amb un conjunt important d’estructures com són 7 forns. Un forn 1 de tipologia Cuomo di Caprio II/a i amb una cambra de cocció rectangular que fa 2,66 x 2,8 metres; mentre que el forn 2 està retallat pel nº1 i només es conserva un mur. Després hi ha un conjunt de forns de planta rectangular amb pilar central (nº 3, 4 i 5) que correspondrien a la tipologia I/a de Cuomo di Caprio. Són forns petits de 1,50 x 1,53, però amb una planta rectangular, la qual cosa difereix de la pauta normal. El forn 6 està molt deteriorat, mentre que el forn 7 té una cambra gran de 2,80 x 3,10 de tipologia II/c Cuomo di Caprio. Cap a mitjans del segle I dC, hi ha un gran canvi a la terrisseria i es construeixen noves estructures: àmbit 1 que fa segurament de magatzem, àmbit 2 que seria un magatzem d’argiles, una basa de decantació d’argiles, una pastera i canalitzacions de teguale i 4 forns més. Segurament alguns dels forns de la primera fase segueixen funcionant en aquest període. Pel que fa als 4 nous forns, es troben en bateria i dos són circulars i altres dos amb plantes rectangulars. Així el forn nº 9 té una planta circular d’un 3 metres de diàmetre de la tipologia Cuomo di Caprio I/b, mentre que el nº 10 seria de les mateixes dimensions i de la tipologia Cuomo di Caprio I/a. El forn nº 11 té una planta rectangular amb una cambra de cocció de 3,94 x 3 metres de la tipologia Cuomo di Caprio II/c i el nº 12 també de la mateixa tipologia II/c tindria una gran cambra de 5,2 x 4,2 metres. A mitjans del segle II dC, hi ha una nova fase de la bòbila amb la definició d’un nou espai de limitat per àmfores Dressel 2-4

TIBI(si) - TIBI

TIBI(si) - TIBI

L( ) C( ) M( ) - LCM

P( ) - P

P( ) - P

P( ) - P

P( ) - P

SILVAN(i) - SILVAN

A( ) - A...

ACAN(thi) - ACAN

ACAN(thi) + CALAM( ) - ACAN + CALAM

ANT( ) C o ANT(i)C(hi) - ANTC

ALB( ) - ALB

ALCO( ) - ALCO

BAR( ) - BAR

C( ) AQ( ) - CAQ

CEL( ) - CEL

CELS(i) - CELS

CELSI - CELSI

CHR( ) - CHR

CHR( ) - CHR

CHR( ) - CHR

CHR( ) - CHR

CHR( ) - CHR

CLV( ) - CLV

COM( ) - COM

F( ) - F

F( ) - F

F( ) - F

F( ) - F

F( ) - F

FA( ) - FA

IN( ) - IN

IN( ) - IN

IN( ) - IN

IVNO( ) - IVNO

L( ) - L

L( ) C( ) - LC

MA( ) - MA

M( ) C( ) N( ) - MCN

N( ) - N

N( ) P ( ) - NP

...O( ) A( )... - ...OA....

OPTA(ti) - OPTA

OPTA(ti) - OPTA

P( ) - P

P( ) - P

P( ) - P

P( ) - P

P( ) - P

PR( ) - PR

PRI( ) - PRI

PRI( ) - PRI

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

Q( ) VA( ) - QVA

S( ) - S

S( ) - S

S( ) - S

S( ) - S

SIL( ) - SIL

SIL( ) - SIL

TROP[HI]M(i) - TROPM

V( ) I( ) O( ) - VIO

[ ...]NICI - ...NICI

MAT( ) - MAT

MAT( ) - MAT

MAT( ) - MAT

THEOP(hili) - THEOP

THEOP(hili) - THEOP

THEOP(hili) - THEOP

THEOP(hili) - THEOP

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

Q( ) VA( ) - QVA

AE(muli?) - AE

AE(muli?) - AE

AEMV(li) - AEMV

AEMV(li) - AEMV

AEMV(li) - AEMV

AEMV(li) - AEMV

ALB(ani) - ALB

ALB(ani) - ALB

ALB(ani) - ALB

ALB(ani) - ALB

ALB(ani) - ALB

ALB(ani) - ALB

AN( ) - AN

AN( ) - AN

APO( ) - APO

APTI - APTI

APTI - APTI

APTI - APTI

APTI - APTI

DAP(hni) - DAP

DAP(hni) - DAP

FAV( ) - FAV

FAV( ) - FAV

FAV( ) - FAV

FAV( ) - FAV

LEAN(dri) - LEAN

LEAN(dri) - LEAN

L( ) A(nici) - LA

L( ) A(nici) - LA

AN(ici) - AN

AN(ici) - AN

AN(ici) - AN

P( ) AT( ) IC( ) - PATIC

AMAND(i) - AMAND

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

C( ) - C

L( ) C( ) P( ) - LCP

L( ) C( ) P( ) - LCP

L( ) C( ) P( ) - LCP

L( ) C( ) P( ) - LCP

L( ) COR(neli) PR( ) - LCORPR

FI( ) - FI

P( ) - P

A( ) S( ) B( ) - ASB

P( ) S( ) C( ) - PSC

ST( ) - ST

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

A( ) - A

A( ) - A

A( ) - A

S( ) - S

A( ) - A

PHIL( ) - PHIL

AC( ) - AC

PHIL( ) - PHIL

AC( ) - AC

...]SC - SC

ACA(nthi) - ACA

CLAR(i) - CLAR

ACAN(thi) - ACAN

CLAS(sici) - CLAS

ACAN(thi) - ACAN

CLAS(sici) - CLAS

ACAS(ti) - ACAS

T( ) H( ) A( ) - THA

ACAS(ti) - ACAS

AD( ) - AD

CELS(i) - CELS

ACA(nthi) - ACA

A[...] - A...

CELS(i) - CELS

AM( ) - AM

AN(ici) - AN

PRI(mi) - PRI

SA[... - SA....

AND(onis) - AND

HE[...] - HE...

APO( ) - APO

APTI - APTI

HELE(ni) - HELE

APTI - APTI

OPT(ati) - OPT

BAR( ) - BAR

CA( ) - CA

CA( ) - CA

CALAM(i) - CALAM

GEM(elli) - GEM

CA[...] - CA...

CE( ) - CE

PRI(mi) - PRI

CELS(i) - CELS

CELS(i) - CELS

GRAT(i) - GRAT

CLAS(sici) - CLAS

CLAS(sici) - CLAS

LEAN(dri) - LEAN

FIR( ) - FIR

CLAR(i) - CLAR

D( ) - D

EPH( ) - EPH

EPH( ) - EPH

EPH( ) - EPH

ER( ) - ER

FA( ) - FA

FA( ) - FA

F( ) - F

Q( ) V( ) A( ) - QVA

-

CLAS(sici) - CLAS

-

-

...]A - ...A

CIAS( ) - CIAS

D( ) - D

FI( ) - FI

A( ) - A

APO( ) - APO

APO( ) - APO

APO( ) - APO

ASCL( ) - ASCL

ASCL( ) - ASCL

BAR( ) - BAR

RIM( ) - RIM

C( ) P( ) F( ) - CPF

EAB( ) - EAB

HILARI - HILARI

HILARI - HILARI

LE[...] - LE

PAT[...] - PAT...

Q( ) V( ) - QV

EAB( ) - EAB( )

Q( ) V( ) - QV

RAGI( ) & RACI( ) & BAGI( ) - RAGI & RACI & BAGI

RAGI( ) & RACI( ) & BAGI( ) - RAGI & RACI & BAGI

S( ) T( ) & T( ) S( ) - ST & TS

TYR( ) - TYR

P( ) T( ) E( ) - PTE

APO( ) - APO

PHIL( ) - PHIL

PHIL( ) - PHIL

PHIL( ) - PHIL

PHIL( ) - PHIL

PHIL( ) - PHIL

PH( ) - PH

PHIL( ) - PHIL

PHIL( ) - PHIL

CRI( ) - CRI

PH( ) - PH

Q( ) V( ) A( ) - QVA

Q( ) V( ) A( ) - QVA

Q( ) V( ) A( ) - QVA

SOS(ibiae) - SOS

SOS(ibiae) - SOS

SOS(ibiae) - SOS

A( ) - A

A( ) - A

ALB(ani) - ALB

ALB(ani) - ALB

[-] -

ALBA(ni) - ALBA

AM( ) - AM

B( ) - B

B( ) - B

BAL( ) - BAL

-

L( ) - L

M( ) - M

M( ) - M

Q( ) VA( ) - QVA

T( ) C( ) L( ) - TCL

TRA[...] - TRA...

[-] -

-

-

-

-

-

-

-

-

-

P( ) T( ) E( ) - PTE

MALI( ) - MALI

MI( ) - MI

FEL( ) - FEL

FEL( ) - FEL

L( ) C( ) P( ) - LCP

AMANDI - AMANDI (AADI)

RVS( ) & ST( ) - RVS & RVST

N( ) P( ) - NP

CISSI( ) - CISSI

CISSI( ) - CISSI

CISSI( ) - CISSI

CISSI( ) - CISSI

CISSI( ) - CISSI

HIL[...] - HIL...

CISSI( ) - CISSI

CISSI( ) - CISSI

HILARI - HILARI

STAB(ili) - STAB

PATERNI - PATERNI

AMAND(i) - AMAND (AAD)

GE( ) - GE

PLOC(ami) - PLOC

SC( ) - SC

M( ) S( ) PVP( ) - MSPVP

M( ) S( ) PVP( ) - MSPVP

P( ) - P

M( ) S( ) PVP( ) - MSPVP

[MS] PVP( ) - MSPVP

M( ) - M

M( ) - M

A( ) - A

A( ) - A

A( ) - A

AC( ) - AC

AC( ) - AC

AC( ) - AC

PHIL( ) - PHIL

SC( ) - SC

AD( ) - AD

AD( ) - AD

AD( ) - AD

AD( ) - AD

AD( ) - AD

T( ) - T

ALBA(ni) - ALBA

VIC( ) - VIC

ALBA(ni) - ALBA

VIC( ) - VIC

ALBA(ni) - ALBA

VIC( ) - VIC

ALEX( ) - ALEX

AT( ) T( ) - ATT

ALEX( ) - ALEX

ALEX( ) - ALEX

AT( ) T( ) - ATT

ALEX( ) - ALEX

AT( ) T( ) - ATT

ALEX( ) - ALEX

VIC( ) - VIC

ALEX( ) - ALEX

VIC( ) - VIC

AM( ) - AM

ANT( ) - ANT

...]NICI - ...NICI

ANDO(nis) - ANDO

ANDO(nis) - ANDO

ANDO(nis) - ANDO

ANDO(nis) - ANDO

ANT( ) - ANT

VIC( ) - VIC

AT( ) T( ) - ATT

AT( ) T( ) - ATT

AT( ) T( ) - ATT

AT( ) T( ) - ATT

AT( ) T( ) - ATT

AT( ) T( ) - ATT

POT( ) - POT

AT( ) T( ) - ATT

VIC( ) - VIC

CELSI - CELSI

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

CELSI - CELSI

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

CELSI - CELSI

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

CELS(i) - CELSI

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

CELSI - CELSI

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

C[E]LSI - CELSI

L( ) - L

LYA(eus) - LYA

VIC( ) - VIC

LYA(eus) - LYA

VIC( ) - VIC

LYA(eus) - LYA

VIC( ) - VIC

LYA(eus) - LYA

VIC( ) - VIC

LYA(eus) - LYA

VIC( ) - VIC

LYA(eus) - LYA

VIC( ) - VIC

LYA(eus) - LYA

VIC( ) - VIC

M( ) - M

PR( ) - PR

POT( ) - POT

VIC( ) - VIC

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

Q( ) V( ) AD( ) - QVAD

S( ) - S

T( ) - T

VIC( ) - VIC

VIC( ) - VIC

VIC( ) - VIC

VIC( ) - VIC

VIC( ) - VIC

...]NICI - ...NICI

PA[... & RA[... - PA...? & RA...?

- Il·legible.

- Il·legible.

- Il·legible.

- Il·legible.

- Il·legible.

ANDO(nis) - ANDO

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

P( ) T( ) E( ) - PTE

OPTATI - OPTATI

P( ) T( ) E( ) - PTE

MALI( ) - MALI

A( ) - A

E( ) - E

A( ) - A

CE( ) - CE

CEL(si) - CEL

IVCV(ndii) - IVCV

CELS(i) - CELS

- Il·legible.

CIAS( ) - CIAS

LEAN(dri) - LEAN

CIAS( ) - CIAS

Q( ) PA( ) - QPA

C( ) Q( ) M( ) - CQM

E( ) - E

FE( ) - FE

SYN[... - SYN

EP( ) - EP

- Il·legible.

C( ) C( ) I( ) N( )[... - CCIN...?

FRV( ) - FRV

HIL( ) - HIL

PR( ) - PR

L( ) L( ) L( ) - LLL

LO( ) - LO

RV( ) - RV

V( ) - V

VT( ) - VT

- Il·legible.

PR( ) - PR

R( ) - R

RVST - RVST

S( ) R( ) A( ) - SRA

TH( ) - TH

T( ) T( ) - TT

MVR(rani) - MVR

- Il·legible.

- Il·legible.

VT( ) - VT