cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Família de segells: LCPw

L( ) C( ) P( )

Família: LCP Referència a la família: Liou & Sciallano (1985), fig. 86; Pascual (1991), nº 119.2.

Datació: 50/50
Lloc  de troballa: Île-Rousse (França). - -(-)


 

Bibliografia

Sciallano, M.; Liou B. : "Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins: Archaeonautica 5 Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985
-
Pascual, R. : Index d'estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de arqueología Barcelona: , 1991
-
Berni, P., Carreras, C., Revilla, V. : Sobre dos nuevos Cornelii del vino tarraconense. dins: Laietania 11 Mataró : Museu de Mataró , 1998
-

Terriseries

Veure fitxa sencera

ILE-ROUSSE (Haute-Corse) -

Vaixell cisterna bastant mal conservat amb dolia i àmfores Dressel 2-4 de la Tarraconense. A jutjar pels fragments recuperats, la forma dels envasos de vi són semblants als documentats en Grand-Rouveau i Cavallo 1. La pasta ceràmica dominant és més de color vermellosa-maó que clara, amb grans abundants de desgreixant blanc. Tots els segells estan sobre pivot, i pels seus continguts s'observa clarament que formen part d’un cargament mixt de Dressel 2-4, organitzat amb mercaderies de tres regions productores de l'àrea litoral catalana pròxima a Barcelona. Es poden relacionar amb la zona del Baix Llobregat les sèries AMANDI (conegut a Barcino; vegeu també Petit-Congloué), FEL (matriu inèdita a Sant Boi), RVST (vegeu una variant de disseny diferent a Chrétienne H); del Maresme és el segell NP (Torre Llauder, Baetulo); de les terrisseries del Vallès Oriental són L·C·P (Can Cabot), P·TE (Caldes de Montbui), i probablement MALI (vegueu Cavallo 1 amb carregament amfòric del Vallès Oriental = Sciallano, Liou 1985: 119-129). El naufragi es data cap a mitjan s. I d.C. per comparació amb els materials i l'epigrafia de Grand-Rouveau i Cavallo 1 (Sciallano, Liou 1985: 108-118).


Formes

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 


 

 

 

 

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI