CITA: Corpus Internationale des Timbres Amphoriques

TOMOVÍ / Tomoví - Albinyana (Baix Penedès)

Descripció: A partir d’una prospecció superficial en el 1994 (Revilla, 1994) es va localitzar un jaciment a prop de la riera de la Bisbal a prop de la Papiolet. La zona més propera al torrent documenta una gran quantitat de restes de material ceràmic (àmfores i tegulae), incloent-hi falles de de cocció i restes constructives de forn. És un hàbitat datat en l’Alt Imperi (Revilla, 1995).
Producció: Material constructiu, tegulae, dolia, àmfores (Dressel 2-4). Segells: TPAETI (tègula)

Bibliografia:

Revilla V.

"El alfar romano de Tomoví. Producción anfórica y agricultura en el área de Tarraco”. dins Butlletí Arqueològic, època V, 16

: , 1994. 105-122

- - Tomovi.pdf

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Pastes:

Veure fitxa sencera

VND-60.821

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida fina visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita). S’observa porositat amb porus allargats.

Formes:

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars