DRAMONT B (Saint-Raphaël, Var) - - (-)

Descripció: S'han pogut estudiar una desena d'àmfores Dressel 2-4 amb pivots d'escassa altura. La pasta ceràmica té dos matisos: vermelloses amb el desgreixant ben visible, i ocre-marró amb inclusions de mica daurada. Només dos àmfores porten una parella de segells sobre la punta, una amb CLAS + [---]A? de Can Tintorer, l'altra FI + D d'origen desconegut. Dos objectes de ceràmica aretina i un altre més petit de ceràmica ibèrica amb decoració de bandes pintades, són les evidències més segures per situar la data del naufragi durant els primers anys del s. I dC(Sciallano, Liou 1985: 71-77).
Producció:

 

Sciallano, M.; Liou B.

"Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins Archaeonautica 5, ,

Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985. 5-178

- -

Pascual, R.

Index d'estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de arqueología dins , ,

Barcelona: , 1991.

- -

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars