cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Família de segells: SILVANw

SILVAN(i)

Família: SILVAN Referència a la família: Berni, 2010, 156a1

Datació: /
Lloc  de troballa: Mas de Gomandí - Riudoms(Baix Camp)


 

Bibliografia

Berni, P.; Carreras, C.: "Corpus epigràfic de segells en àmfores, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat dins: En C.Carreras, A.López Mullor, J.Guitart (coord.) Barcino II. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat Barcelona: IEC, 2013
978-84-9965-186-68_Berni, Carreras.pdf -
Berni, P. : “Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona”. dins: En Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes. Tarragona: , 2010
Berni_Ager_tarraconesis.pdf -

Terriseries

Veure fitxa sencera

MAS D'ANTONI CORTS - Mas d’Antoni Corts o Del Roquis

Es tracta d’un gran establiment rural excavat en extensió en els darrers anys (Gebellí, 2007) que presenta una extensió aproximada de 2.200 m2 amb cap vinculació en una estructura residencial de vil·la (Cabrelles i Gebelli, 2011). Té dues fases d’ocupació: una primera de finals del segle I aC fins a mitjans del segle I dC i una segona des del 60 dC fins al 180 dC. En les estructures del segle I dC s’han localitzat els forns, un d’ells de forma IV/b de Cuomo di Caprio (Járrega i Prevosti, 2011). S’han documentat bases per pastar el fang, zones de magatzems, canalitzacions, bases de decantació de líquids i per suposat forns. Tot fa indicar que es produiria vi a la pròpia instal·lació i es farien produccions ceràmiques de tot tipus, juntament amb àmfores. S’han documentat moltes marques d’àmfora, però en alguns casos sabem per les pastes ceràmiques i per l’epigrafia que alguns dels segells procedeixen d’altres terrisseries de la Tarraconense, més concretament de la Laietània.


Formes

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 


 

 

 

 

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI