MAS D'ANTONI CORTS / Mas d’Antoni Corts o Del Roquis - Riudoms (Baix Camp)

Descripció: Es tracta d’un gran establiment rural excavat en extensió en els darrers anys (Gebellí, 2007) que presenta una extensió aproximada de 2.200 m2 amb cap vinculació en una estructura residencial de vil·la (Cabrelles i Gebelli, 2011). Té dues fases d’ocupació: una primera de finals del segle I aC fins a mitjans del segle I dC i una segona des del 60 dC fins al 180 dC. En les estructures del segle I dC s’han localitzat els forns, un d’ells de forma IV/b de Cuomo di Caprio (Járrega i Prevosti, 2011). S’han documentat bases per pastar el fang, zones de magatzems, canalitzacions, bases de decantació de líquids i per suposat forns. Tot fa indicar que es produiria vi a la pròpia instal·lació i es farien produccions ceràmiques de tot tipus, juntament amb àmfores. S’han documentat moltes marques d’àmfora, però en alguns casos sabem per les pastes ceràmiques i per l’epigrafia que alguns dels segells procedeixen d’altres terrisseries de la Tarraconense, més concretament de la Laietània.
Producció: Àmfora, ceràmica comuna, material constructiu, motllos de TSH (Cabrelles i Gebelli, 2011)

 

Berni, P.

“Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona”. dins En Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes. , ,

Tarragona: , 2010. 153-210

- - Berni_Ager_tarraconesis.pdf

Cabrelles, I.; Gebelli, P.

“La terrisseria romana del Mas d’en Corts (Reus)”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament. , ,

Tarragona: , 2011. 496-546

- - Mas_den_Corts.pdf

Gebelli, P.Gebelli, P.

El Roquís (Reus, Baix Camp). Una bòbila romana a l’ager de Tarraco. Poblament rural, producció ceràmica i comerç a les nostres contrades, en època romana. dins , ,

Reus: , 2007.

- -

Járrega, R.; Prevosti, M.

“Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica de l’ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament., ,

Tarragona: , 2011. 455-489

- - Figlinaetarraconenses.pdf

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Romero, V.Romero, V.

“Els forns de ceràmica del Baix Camp”. dins L’Om , 22/23; 23/27,

: , 1986. 18-19; 38-39

- -

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.