ACAN(thi) + CALAM( )

Família: ACAN + CALAM Referència a la família: Berni, 2010, 131a2

Datació: /
Lloc  de troballa: Mas d'en Corts - Reus(Baix Camp)

---

CAN TINTORER - Can Tintorer

Situat a la riera de Rubí en la seva confluència amb el Llobregat, a on ja en el 1926 es van trobar restes romanes prop de la masia de Can Tintorer. A l’any 1975 es va veure afectada per la construcció de l’autopista B-30, i es va fer una sèrie d’excavacions d’urgència a on es van documentar un dipòsit hidràulic i dues habitacions amb decoracions arquitectòniques. També es va identificar una canalització amb llosses de pedra. Es van trobar gran quantitat d’àmfores, sobretot Dressel 2-4, moltes d’elles passades de cocció

MAS D'ANTONI CORTS - Mas d’Antoni Corts o Del Roquis

Es tracta d’un gran establiment rural excavat en extensió en els darrers anys (Gebellí, 2007) que presenta una extensió aproximada de 2.200 m2 amb cap vinculació en una estructura residencial de vil·la (Cabrelles i Gebelli, 2011). Té dues fases d’ocupació: una primera de finals del segle I aC fins a mitjans del segle I dC i una segona des del 60 dC fins al 180 dC. En les estructures del segle I dC s’han localitzat els forns, un d’ells de forma IV/b de Cuomo di Caprio (Járrega i Prevosti, 2011). S’han documentat bases per pastar el fang, zones de magatzems, canalitzacions, bases de decantació de líquids i per suposat forns. Tot fa indicar que es produiria vi a la pròpia instal·lació i es farien produccions ceràmiques de tot tipus, juntament amb àmfores. S’han documentat moltes marques d’àmfora, però en alguns casos sabem per les pastes ceràmiques i per l’epigrafia que alguns dels segells procedeixen d’altres terrisseries de la Tarraconense, més concretament de la Laietània.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars