Cronologia: 10/100

Sembla que la seva producció s’ha de situar al llarg del segle I dC, des de les primeres dècades, ja que es troben exemplars a la Chrétienne H (Liou i Corsi-Sciallano, 1985) fins a finals de segle. Tchernia (1971) parla de la presència d’un exemplar a Pompeia, per tant abans del 79 dC.

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

ADARRÓ - Adarró

Es tracta d’una vil·la que es troba al costat del torrent de Sant Gervasi, al costat de la platja, a prop d’on havia hagut anteriorment un poblat ibèric (VI-VI i I aC). La vil·la té un sector residencial ben conservat i una zona productiva (pars rústica) a on hi ha una sèrie d’espais pel premsat de vi que es poden datar entre els segles IV-VI dC. La terrisseria que es situa en la part sud documenta dos forns de planta rectangular, una zona comuna de treball i un dipòsit de decantació d’argiles. Els dos forns són de la tipologia Cuomo di Caprio II/c. El període d’activitat es situa des del 30 aC fins a finals del segle I dC (López i Ferrer, 1982; López i Fierro, 1989; López, 1989).

BARRI ANTIC DE SANT BOI - Barri Antic o Vila Vella

És un moment totalment romà a on es van documentar tres forns (López et alii, 2002), un construït cap al 30 aC i en funcionament fins al 20/30 dC de tipologia II/c Cuomo di Caprio, que és el que estaria en relació amb el segell IVLI ANICETI. Els altres dos es construeixen quan deixa de funcionar l’anterior, cap el 20/30 dC fins a finals del segle I dC, relacionats amb els segells: QVA, FELI, SOS, ...... El final del seu funcionament es data cap a finals del segle I dC (López et alii, 2002, 47). Al costat dels forns s’ha trobat una basa de decantació, possiblement d’argiles. L’escombrera dels forns estava situada a Can Diví, a una fondària d’uns 7 metres sota el nivell de l’actual carrer, i que en època romana hi tocava l’aigua del riu o del mar (Barreda, 2001 i Barreda et alii , 2001). D’altra banda s’ha documentat gran quantitat de cultura material d’aquesta època, entre les quals destaca una antefixa acompanya de restes constructius, que ens indica un edifici proper totalment romà. Potser per l’acció constructiva que hem documentat cap a la segona meitat del segle I dC han desaparegut els edificis contemporanis als forns.

CAN LLAVARONS - Can Llavarons

En una zona propera a la platja es van trobar restes d’un forn i un abocador. Els materials recollits situen una cronologia del segle I-II dC. Per Nolla i Casas (1984, nº 154) s’hauria de relacionar amb la important vil•la de Pla de Palol.

EL VILARENC - El Vilarenc

Es tracta d’una vil•la situada al costat de dues rieres en què s’ha documentat un hipocaust i termes, que per la seva cronologia es situaria en la segona meitat del segle I dC fins al III dC. A uns 150 metres NE es troba un segon edifici també amb unes termes amb una cronologia una mica anterior que es situa en el segle I aC amb un abandonament en època flàvia. Associat a aquest segon edifici, es troben una sèrie d’estructures com un pou, drenatges i nombroses escombreres d’àmfora, tegulae – algunes passades de cocció - revestiments de parts d’un possible forn ceràmic.

Ermedàs - Ermedàs

Es tracta d’una bòbila atípica, situada lluny de la costa, però segurament pensava per abastir als habitants de les vil·les properes de material constructiu, dolia per emmagatzemar les collites, àmfores per envasar la producció segurament de vi, vaixella de taula i estris de cuina. Disposava d’uns grans bancs d’argila, aigua dolça segurament canalitzada i boscos per proveir de fusta als seus 13 forns de diverses dimensions (aprox. 150 m3 de càrrega). Entre els seus possibles consumidors estarien les vil·les de Cal Menut i Can Geli de Cornellà, Vilauba a Camós, el camp de les Bruixes de Foncuberta o Usall a Porqueres. Però també podrien ser les poblacions urbanes de Gerunda, Emporiae i Bisuldunum La segona fase a partir de mitjans del segle I dC serà la més important. Tot el complex s’organitza a partir d’un gran pati central amb 4 forns que es troben en l’àmbit 2 – dos d’ells de grans dimensions que corresponen a la tipologia Cuomo di Caprio II/c. A la banda oriental es troba un petit magatzem. Els altres dos forns (2 i 3) són d’unes dimensions més modestes, un del tipus II/b i l’altre II/c de Cuomo di Caprio (Tremoleda i Castanyer, 2007). També s’han documentat una sèrie de naus que funcionarien com assecadors del material ceràmic. Hi ha un conjunt de canalitzacions de grans dimensions paral•leles a les naus, i una bassa de decantació d’argiles (Tremoleda, 2000). En la part meridional es troben d’altres forns fins a un total de 12.

FENALS - Fenals

A prop de la platja de Fenals s’ha trobat una sèrie d’instal•lacions que pertanyen a una terrisseria que ocupava uns 2000 m2, amb diverses naus organitzades a partir d’un espai central, que funcionaria com un assecador de la ceràmica. També s’ha trobat un espai segurament d’obrador i un altre de zona de forns. Tot el complex sembla que té una cronologia que va des del darrer quart del segle I aC fins a finals del segle I dC

L´AUMEDINA - L´Aumedina

Ja es coneixia l’existència d’un centre terrisser i marques des del segle XIX, fins que es localitza el centre de producció cap al 1920. Es troba un assentament agrícola amb restes de premses i dos grans dipòsits de fermentació de vi. Els materials recuperats a la vil·la indiquen una continuïtat des del segle I aC fins al IV dC. A uns 50 metres de l’establiment es va localitzar l’estructura d’una terrisseria de planta circular amb pilar central (tipus I/a Nuomo di Caprio). Es documenta el praefurnium davant i una àrea de treball excavada en roca. A uns metres de distància es troba un abocador d’àmfora, tegulae i ceràmica comuna, que serien les produccions del forn. Més al Nord es troba un segon forn de planta rectangular del qual es conserva un mur central i la graella de forma tipus II/a II/c Nuomo di Caprio). Hi ha una estructura de planta trapezoïdal davant que hauria de ser una zona de treball.

LA BOADA - La Boada o l’Espluga Pobra

És una àrea propera al Barranc de la Pedrera a on es van trobar restes de dos forns: un de planta circular i el segon de planta quadrangular que Massó (1978) identifica amb la forma II/c de Cuomo di Caprio. Ambdós forns no han estat mai excavats, malgrat es coneixen des del segle XIX. El segon forn es conserva força bé en un desnivell de la riera, mentre que el segon es troba 30 metres aigües avall (Járrega i Prevosti, 2011, 464). També es documenta un lloc com a dipòsit d’argiles (Sanz, 1975). Aquestes restes es vinculen a una propera vil·la romana que té una cronologia del segle I al IV dC (Revilla, 1985).

LA BOMBA - La Bomba

S’han trobat restes d’un gran forn de planta rectangular amb una cambra de cocció dividida en 2 segons la tipologia II/c de Cuomo di Caprio. Al costat del forn hi havia un gran abocador d’un 50 m2. La cronologia del forn és de finals del segle I dC fins mitjans II dC.

LA CANALETA - La Canaleta - El Roquís

De les diverses campanyes d’excavacions s’han documentat un total de 6 restes de forns ceràmics, una estructura de rubefacció circular que s’ha interpretat com un forn de calç i nombroses escombreres. Dins d’aquests abocadors, la principal àmfora documentada és l’Oberaden 74. Dos dels forns són de planta rectangular de la forma Cuomo di Caprio II C i altres quatre de planta circular de tipologia Cuomo di Caprio Ib (Gebellí, 2007)

LLAFRANC - Llafranc

En el nucli urbà i prop de l’església sobre un turó al costat del mar es van localitzar restes de paviments musivaris i d’opus signinum, també restes d’una necròpolis tardana. La cronologia del jaciment és molt ampla ja que va des del segle II aC fins al V-VI dC. En les seves proximitats es va fer una intervenció en el 1981 a on es va localitzar un abocador d’àmfores Pascual 1, a un lloc que ja antigament es parlava de l’existència d’un forn. Es va trobar un assecador de tegulae, i posteriorment un conjunt de forns de planta rectangular d’uns 7,8 x 1,95 metres. Aquesta zona productiva té datacions des del segle I aC fins a la segona meitat del II dC.

MAS D'ANTONI CORTS - Mas d’Antoni Corts o Del Roquis

Es tracta d’un gran establiment rural excavat en extensió en els darrers anys (Gebellí, 2007) que presenta una extensió aproximada de 2.200 m2 amb cap vinculació en una estructura residencial de vil·la (Cabrelles i Gebelli, 2011). Té dues fases d’ocupació: una primera de finals del segle I aC fins a mitjans del segle I dC i una segona des del 60 dC fins al 180 dC. En les estructures del segle I dC s’han localitzat els forns, un d’ells de forma IV/b de Cuomo di Caprio (Járrega i Prevosti, 2011). S’han documentat bases per pastar el fang, zones de magatzems, canalitzacions, bases de decantació de líquids i per suposat forns. Tot fa indicar que es produiria vi a la pròpia instal·lació i es farien produccions ceràmiques de tot tipus, juntament amb àmfores. S’han documentat moltes marques d’àmfora, però en alguns casos sabem per les pastes ceràmiques i per l’epigrafia que alguns dels segells procedeixen d’altres terrisseries de la Tarraconense, més concretament de la Laietània.

MAS DE GOMANDÍ - Mas de Gomandi

Gran concentració de material ceràmic trobat el 1907 amb motiu de la construcció de la via ferroviària cap a Saragossa. Possiblement es tracta d’un abocador de terrisseria amb abundant defectes de cocció. L’extensió del possible forn aniria a banda i banda de les vies. Es va realitzar una prospecció geofísica del jaciment (magnetometria i resistivitat, que va demostrar que el jaciment estava molt alterat per les obres del ferrocarril, i no es podien identificar estructures que poguessin atribuir als forns (Strutt et alii, 2011). A partir del material en superfície que avui està dipositat en el Museu de Ruidoms, el jaciment tindria una cronologia que va des del segle I aC fins al IV dC. (Járrega i Prevosti, 2011)

MAS DEL CATXORRO - Mas del Catxorro

Es coneix des d’antic la presència d’una vil·la i necròpolis en un turó al costat del riu Ebre, fins i tot es va trobar una inscripció funerària romana (CIL II.4070). Les intervencions del 1987 a 1990 han documentat la presència d’una zona de producció de vi amb canalitzacions i un lacus, datats en època tardoantiga. En la part baixa a prop del riu hi ha restes de 3 contrapesos de premsa – 1 d’ells in situ – associats amb una escombrera i restes de materials passats de cocció. Sembla que comença a produir en època augustea per continuar en el segle I dC.

SANTA CATERINA - Avda.Cambó – Santa Caterina

Des dels anys 1999 fins al 2003 es van fer una sèrie d’intervencions sota el mercat de Santa Caterina en les quals es van trobar restes d’una possible terrisseria romana, que ja s’esperava en unes excavacions anteriors a l’Avda. Cambó a on s’havien trobat restes d’un possible abocador. Les restes romanes trobades a Santa Caterina estan molt destruïdes i presenten una sèrie de murs delimitant possibles habitacions amb gran quantitat d’escòries ceràmiques i argila cremada. També es troba una zona d’extracció d’argiles que va ser reblida amb restes d’àmfores. Dels materials recollits, moltes de les àmfores presenten signes d’estar passades de cocció la qual cosa confirmaria la presència d’un forn en les proximitats. La zona és especialment rica en argiles i també té proximitat d’aigua, que es estreta a partir de pous.

AUM_014_dr7_11