SANTA CATERINA / Avda.Cambó – Santa Caterina - Barcelona (Barcelonès)

Descripció: Des dels anys 1999 fins al 2003 es van fer una sèrie d’intervencions sota el mercat de Santa Caterina en les quals es van trobar restes d’una possible terrisseria romana, que ja s’esperava en unes excavacions anteriors a l’Avda. Cambó a on s’havien trobat restes d’un possible abocador. Les restes romanes trobades a Santa Caterina estan molt destruïdes i presenten una sèrie de murs delimitant possibles habitacions amb gran quantitat d’escòries ceràmiques i argila cremada. També es troba una zona d’extracció d’argiles que va ser reblida amb restes d’àmfores. Dels materials recollits, moltes de les àmfores presenten signes d’estar passades de cocció la qual cosa confirmaria la presència d’un forn en les proximitats. La zona és especialment rica en argiles i també té proximitat d’aigua, que es estreta a partir de pous.
Producció: Ceràmica comuna, material constructiu, pondera, àmfores. Segells: A, AVC, PHI, EPAPR, PIL, PILO, I, PILOC, LAETI, LESB, O, P, T, PRI, T, THEO

 

Aguelo, J.; Carreras, C.

“L’ocupació altimperial del solar del mercat de Santa Caterina. Un possible centre productor ceràmic”. dins Quarhis , època 2, II

: , 2006. 61-73

- - 2006_Aguelo.pdf

Aguelo, J.; Huertas, J.

“Una terrisseria epigràfica: El solar del mercat de Santa Caterina de Barcelona dins del moment alt-imperial romà” dins En C.Carreras i J.Guitart (ed.) Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. , ,

Barcelona: , 2009. 89-118

- - jhuertas.pdf

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars