Cronologia: -50/-10

LAIETANA 1

Sembla que en general la seva cronologia es situaria en el tercer quart del segle I aC, o sigui 50 a 25 aC. Ara bé, hi ha exemplars que es daten en cronologies una mica posteriors fins al 10 aC. Caldria afinar més tant les datacions de producció – ja que en alguns casos es parla de datacions

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

CA L'ARNAU - Ca L’Arnau – Can Pau Ferrer

Es tracta d’un jaciment itàlic amb una cronologia de mitjans del segle II aC, que urbanitza l’actual centre urbà del municipi de Cabrera, en què destaquen unes termes republicanes, una sèrie de tallers, unes domus i també un centre terrisser. Aquest centre terrisser sembla que comença a funcionar a finals del segle I aC, i conserva un forn de planta rectangular amb graella i mur central. Al seu voltant es troben escombreres que encara estan en fase d’excavació i en les que destaquen les àmfores, moltes d’ells passades de cocció (Martin, 2002)

CAL ROS DE LES CABRES - Cal Ros de les Cabres

En un petit turó a prop del torrent de l’Ase, i proper a la platja es troben les restes d’un vil•la. S’han fet diverses intervencions per aficionats identificant restes arquitectòniques, pictòriques, restes de mosaics i murs. A partir del material es pot datar entre la segona meitat del II dC fins a la primera meitat del segle IV dC. Hi ha una part rustica en la què s’han documentat 6 dolia, un parell de dipòsits amb revestiment d’opus signinum i un espai d’una possible premsa. Al Nord de les estructures, s’han reconegut dos possibles forns: un quadrangular de petites dimensions i un de planta circular d’un diàmetre de 4,60 metres (Revilla, 1995, 239). Al costat del forn s’ha trobat una escombrera plena de restes d’àmfora Pascual 1.

CAN MANYOSES - Can Manyoses

Es va trobar inicialment una estructura circular de tegulae a on també apareixen materials d’època republicana fins als juli-claudis. Degut a la gran quantitat de material ceràmic, estava al costat d’un abocador de forn (Huélamo i Solias, 2013).

CAN PEIXAU - Can Peixau

Es un jaciment conegut des del 1928 en el barri de Llefià a 1 Km de Baetulo i que documenta restes d’estructures muraries, canalitzacions i paviments de tot tipus. Amb motiu d’unes excavacions a l’any 1996 es va identificar restes d’un edifici funerari i restes d’activitat artesanal. S’han trobat gran quantitat d’àmfores i dolia, fins i tot filades amb alineacions d’àmfores que corresponen a divisions de l’espai i abocaments. També s’ha trobat un pou d’aigua (Padrós, 1998). Tot apunta a l’existència d’una terrisseria en les seves proximitats, si bé no s’han documentat els forns en una zona que ja té una alta densitat de població actualment

CAN PORTELL - Can Portell

Terrisseria que es troba al marge dret de la riera d’Argentona de la qual es coneixen dos forns de petites dimensions i planta circular. A uns 100 metres dels mateixos, en el 1989 es va documentar una gran abocador amb moltes ceràmiques passades de cocció amb restes constructives de forn i potents estrats de cendres. La seva cronologia s’inicia en el canvi d’August a Tiberi. S’ha documentat una gran presencia d’àmfores (Aguilera i Revilla, 1994).

EL ROSER - El Roser/El Mujal

Establiment rural que es troba a la part inferior de la vessant meridional del turó de El Roser o El Mujal. Les intervencions del 1982 van posar al descobert un lacus, un dolia i una habitació que correspondrien a la zona rústica. La zona residencial es troba a la part dalt del turó, a on s’han localitzat tesseles i materials decoratius. Les cronologies del conjunt es situen entre finals del segle I aC i època flavia (López, 1985). En el 1988 es va localitzar una gran escombrera de materials ceràmics, sobretot àmfores, així com habitacions, un possible magatzem i àrees de treball de la terrisseria (Defaus, Martin i Rigo, 1988)

EL SOT DEL CAMP - El Sot del Camp

Establiment rural, segurament una vil•la amb una sèrie d’habitacions pavimentades amb opus signinum. Les prospeccions de Prevosti (1981) assenyalen que hi ha construccions a uns 300 metres prop d’un torrent i el mar. A l’altre banda es troba una necròpolis. Tot el conjunt es dataria entre el segle I i II dC. Es parla de l’existència d’un forn a l’Oest de la zona amb les habitacions pavimentades, una conducció d’aigua i una escombrera

EL VILARENC - El Vilarenc

Es tracta d’una vil•la situada al costat de dues rieres en què s’ha documentat un hipocaust i termes, que per la seva cronologia es situaria en la segona meitat del segle I dC fins al III dC. A uns 150 metres NE es troba un segon edifici també amb unes termes amb una cronologia una mica anterior que es situa en el segle I aC amb un abandonament en època flàvia. Associat a aquest segon edifici, es troben una sèrie d’estructures com un pou, drenatges i nombroses escombreres d’àmfora, tegulae – algunes passades de cocció - revestiments de parts d’un possible forn ceràmic.

GRAN VIA - CAN FERRERONS - Gran Via – Can Ferrerons

Des dels anys 60 es coneix una vil•la romana a la zona de Gran Via – Can Ferrerons de Premià de Mar, que és d’una gran extensió (5,5 ha) i luxe – edifici octogonal que possiblement serviria com a gran menjador. La cronologia del jaciment va des d’època d’August a la tardonantiguitat. La terrisseria sembla funciona en una segona fase en la qual es documenta un gran edifici organitzat a partir d’un pati central, amb una ala de diverses habitacions i altre porticada. Hi ha diverses subfases que aniria des de la primera construcció de canvi d’Era fins l’abandonament a finals del I o principis del II dC. Hi ha un gran nombre d’àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, fins i tot una alineació d’àmfores

HORTA NOVA - Horta Nova

Jaciment conegut per prospecció per una notícia de 1938 en què s’indica la presència de tegulae, ceràmica i àmfora en superfície. En els treballs de l’Inventari del Patrimoni es va confirmar la seva localització, i més concretament d’un abocador d’una terrisseria. Entre els materials apareixen maons recremats que segurament eren parts de les parets del forn

LA SALUT - La Salut

Jaciment excavat a principis del segle XX (1912-6, 1931-5, 1948-9) que han identificat estructures d’una antiga vil•la i zones productives. Es va documentar un gran espai que segurament identifica un magatzem, en el qual es documentaven un total de 68 dolia. Al nord es van trobar una sèrie de pilastres que semblen ser contrapesos d’una zona de premsat de vi. Més al Nord hi havia un lacus. Més a l’Est es va identificar una zona termal amb mosaics molt deteriorats de temàtica marina, que identificaria la zona residencial de la vil•la. La seva cronologia aniria del segle I aC fins al III dC. Entre les dependències rústiques i la zona termal es van localitzar un total de 4 forns, una de planta quasi quadrada (4,6 x 4,5 metres – tipologia Cuomo di Caprio II/d. Altres dos de forma quadrangular i de tipologia Cuomo di Caprio II/b, i un darrer de planta circular amb pilar central (tipologia I/a).

LES CASETES - Les Casetes

Durant els treballs de l’Inventari arqueològic es va localitzar part d’una terrisseria al turó d’Onofre Arnau. A la marge esquerra del torrent es troben les restes de la cambra de foc d’un forn, i molt a prop es van trobar la seva escombrera plena d’àmfores

LLAFRANC - Llafranc

En el nucli urbà i prop de l’església sobre un turó al costat del mar es van localitzar restes de paviments musivaris i d’opus signinum, també restes d’una necròpolis tardana. La cronologia del jaciment és molt ampla ja que va des del segle II aC fins al V-VI dC. En les seves proximitats es va fer una intervenció en el 1981 a on es va localitzar un abocador d’àmfores Pascual 1, a un lloc que ja antigament es parlava de l’existència d’un forn. Es va trobar un assecador de tegulae, i posteriorment un conjunt de forns de planta rectangular d’uns 7,8 x 1,95 metres. Aquesta zona productiva té datacions des del segle I aC fins a la segona meitat del II dC.

SANTA CATERINA - Avda.Cambó – Santa Caterina

Des dels anys 1999 fins al 2003 es van fer una sèrie d’intervencions sota el mercat de Santa Caterina en les quals es van trobar restes d’una possible terrisseria romana, que ja s’esperava en unes excavacions anteriors a l’Avda. Cambó a on s’havien trobat restes d’un possible abocador. Les restes romanes trobades a Santa Caterina estan molt destruïdes i presenten una sèrie de murs delimitant possibles habitacions amb gran quantitat d’escòries ceràmiques i argila cremada. També es troba una zona d’extracció d’argiles que va ser reblida amb restes d’àmfores. Dels materials recollits, moltes de les àmfores presenten signes d’estar passades de cocció la qual cosa confirmaria la presència d’un forn en les proximitats. La zona és especialment rica en argiles i també té proximitat d’aigua, que es estreta a partir de pous.

C(aii) SERVILI - CSERVILI

L(ucii) VOLTEI L(ib) - LVOLTEIL

Q(uinti) MEVI - QMEVI

Q(uinti) MEVI - QMEVI

Q(uinti) MEVI - QMEVI

Q(uinti) MEVI - QMEVI

Q(uinti) MEVI - QMEVI

L(ucii) VOLTEI L(ib) - LVOLTEIL

M( ) E( ) EVI( ) - MEEVI

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI

C( ) MVCI - CMVCI

L(ucii) VOLTEI L(ib) - LVOLTEIL

M( ) COS( ) - MCOS

L( ) E( ) - LE?

P( ) HEID(i) - PHEIDI

Q( ) T( ) E( ) - QTE