cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Terrisseria: EL VILARENC / El Vilarenc

EL VILARENC / El Vilarenc - Calafell (Baix Penedès)

Descripció: Es tracta d’una vil•la situada al costat de dues rieres en què s’ha documentat un hipocaust i termes, que per la seva cronologia es situaria en la segona meitat del segle I dC fins al III dC. A uns 150 metres NE es troba un segon edifici també amb unes termes amb una cronologia una mica anterior que es situa en el segle I aC amb un abandonament en època flàvia. Associat a aquest segon edifici, es troben una sèrie d’estructures com un pou, drenatges i nombroses escombreres d’àmfora, tegulae – algunes passades de cocció - revestiments de parts d’un possible forn ceràmic.
Producció: Ceràmiques comunes, material constructiu, dolia, pondera, àmfores. Segells: CNBEN (tègula), QPOMPEI (tègula)

 

 
 

Bibliografia:

Járrega, R.; Prevosti, M.

“Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica de l’ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament., ,

Tarragona: , 2011. 455-489

- - Figlinaetarraconenses.pdf

Palet, J.M.; Pou, J.; Revilla, V.

“Vil•la romana de El Vilarenc, Calafell (Baix Penedès). Campanyes 1988-89”. dins Butlletí Arqueològic Tarragoní, època V, 12

: , 1990. 197-204

- - Pou_Revilla_1988_94.pdf

Pou J., Revilla V.

"Vil.la romana del Vilarenc (Calafell, Baix Penedès): Campanyes 1988-1994". dins Tribuna d'Arqueologia 1994-1995, ,

: , 1996. 105-112

- -

Revilla V.

"La villa romana de el Vilarenc (Calafell, Tarragona): arquitectura y organización espacial de un fundis del territorio de Tarraco". dins Tarraco 99. Arqueología d'una capital provincial romana (Tarragona 15, 16 i 17 d'abril de 1999). , ,

Tarragona: , 2000. 257-273

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Pastes:

Veure fitxa sencera

CLF-60.380

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de poc desgreixant de mida molt fina. S’observa poca porositat.

Veure fitxa sencera

CLF-60.382

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència d’un desgreixant de mida molt fina. No ha estat possible identificar cap mineral a simple vista. No s’observa porositat.

Veure fitxa sencera

CLF-60.381

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida molt fina, poc visible a simple vista, entre els s’ha pogut identificar partícules de quars i algunes miques (biotita). S’observa una mica de porositat, amb porus arrodonits.

Veure fitxa sencera

CLF-60.383

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de poc desgreixant de mida fina visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars i algunes miques (biotita). S’observa porositat amb porus allargats

Veure fitxa sencera

CLF-60.384

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida molt fina, poc visible a simple vista, entre el que destaquen algunes miques (biotita). S’observa poca porositat.

Veure fitxa sencera

CLF-60.409

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida mitja visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita). S’observa poca porositat amb porus arrodonits.

Veure fitxa sencera

VILARENC_001_T1

Veure fitxa sencera

VILARENC_003_T1

Veure fitxa sencera

VILARENC_021_P1

Veure fitxa sencera

VILARENC_023_P1

Veure fitxa sencera

VILARENC_037_P1

Veure fitxa sencera

VILARENC_038_P1

Veure fitxa sencera

VILARENC_049_Bp

Veure fitxa sencera

VILARENC_050_P1

Formes:

Veure fitxa sencera

DRESSEL 1

Es tracta d’una àmfora afusellada amb nanses llargues ovalades i un llarg pivot sòlid. Té un coll llarg i un llavi que varia d’acord amb les subtipologies itàliques que coincideixen en el temps. Des d’un llaví de secció triangular, troncònic exvassat o troncònic amb una secció triangular. La mateixa gran variabilitat de llavis que s’observen en les àmfores Dressel 1 itàliques (varietats A, B i C), també apareixen en les àmfores tarraconeses. No es coneixen prou exemples com per establir (López Mullor, 2006, 38).

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 1

Es tracta d’una àmfora afusellada amb nanses llargues ovalades i un llarg pivot sòlid. Té un coll llarg i un llavi que varia d’acord amb les subtipologies itàliques que coincideixen en el temps. Des d’un llaví de secció triangular, troncònic exvassat o troncònic amb una secció triangular. La mateixa gran variabilitat de llavis que s’observen en les àmfores Dressel 1 itàliques (varietats A, B i C), també apareixen en les àmfores tarraconeses. No es coneixen prou exemples com per establir (López Mullor, 2006, 38).

 

Veure fitxa sencera

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

 

Veure fitxa sencera

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

 

Veure fitxa sencera

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

 

Veure fitxa sencera

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

 

Veure fitxa sencera

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI