EL SOT DEL CAMP / El Sot del Camp - Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

Descripció: Establiment rural, segurament una vil•la amb una sèrie d’habitacions pavimentades amb opus signinum. Les prospeccions de Prevosti (1981) assenyalen que hi ha construccions a uns 300 metres prop d’un torrent i el mar. A l’altre banda es troba una necròpolis. Tot el conjunt es dataria entre el segle I i II dC. Es parla de l’existència d’un forn a l’Oest de la zona amb les habitacions pavimentades, una conducció d’aigua i una escombrera
Producció: Àmfores. Segells: HCI, LVOLTEIL, PHIL, PHILODAMVS, REG, ...TO

 

Prevosti, M.

Cronologia i poblament a l’àrea rural de Baetulo (Badalona). dins , ,

Badalona: , 1981.

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

TARRACONENSE 1

Té un cos ovoide, coll curt, nanses curtes acanalades, llavi exvasat o vertical curt amb motllura i pivot sòlid (Nolla i Solies, 1984; Comas, 1985). A mida que s’han conegut més exemplars i llocs de producció, s’han reconegut sub-tipus fins a aparèixer 3 tipus de Tarraconense (1 a 3) i subtipologies per la Tarraconense 1 (A fins E)(López Mullor i Martin, 2008, 44-55). Alçada: 75-90 cm; pes: c. 13 Kg; capacitat: c. 25 litres

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars