cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Forma: OBERADEN 74

Cronologia: -30/50

Dressel 28?

Es data cap al darrer terç del segle I aC i arriba fins a mitjans del segle I dc (Billingsgate, Celsa o El Palao)

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.

 
 
 

Bibliografia

Carreras, C.; González Cesteros, H. : “Ánforas tarraconenses para el limes germano. Una nueva visión sobre las Oberaden 74”, dins: Cerámicas Hispanorromanas II Cádiz: , 2012
Oberaden_74.pdf -

Almeida, R. de; Morín de Pablos, J. : "¿Ánforas Tipo Segobriga/Oberaden 74 similis? Bases para una producción singular en la Tarraconense interior" dins: Bernal Casasola, D. & Ribera i Lacomba, A. (eds.). Cerámicashispanorromanas II. Produccionesregionales, Universidad de Edition. Cádiz: , 2012
-

Etienne, R.; Mayet, F. : Le vin hispanique, Paris: , 2000
-

Hernández Pardos, A. : “Una panorámica del consumo y producción de ánforas de Caesar augusta hacía el 50-60 dc”. dins: SECAH III Tarragona: , 2016
-

Laubenheimer, F. : La production des amphores en Gaule Narbonnaise.. París: , 1985
-

Miró, J.: La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I aC – I dC). Oxford: BAR, 1988
-

 

Terrisseries

Veure fitxa sencera

EL SOT DEL CAMP - El Sot del Camp

Establiment rural, segurament una vil•la amb una sèrie d’habitacions pavimentades amb opus signinum. Les prospeccions de Prevosti (1981) assenyalen que hi ha construccions a uns 300 metres prop d’un torrent i el mar. A l’altre banda es troba una necròpolis. Tot el conjunt es dataria entre el segle I i II dC. Es parla de l’existència d’un forn a l’Oest de la zona amb les habitacions pavimentades, una conducció d’aigua i una escombrera


Veure fitxa sencera

Ermedàs - Ermedàs

Es tracta d’una bòbila atípica, situada lluny de la costa, però segurament pensava per abastir als habitants de les vil·les properes de material constructiu, dolia per emmagatzemar les collites, àmfores per envasar la producció segurament de vi, vaixella de taula i estris de cuina. Disposava d’uns grans bancs d’argila, aigua dolça segurament canalitzada i boscos per proveir de fusta als seus 13 forns de diverses dimensions (aprox. 150 m3 de càrrega). Entre els seus possibles consumidors estarien les vil·les de Cal Menut i Can Geli de Cornellà, Vilauba a Camós, el camp de les Bruixes de Foncuberta o Usall a Porqueres. Però també podrien ser les poblacions urbanes de Gerunda, Emporiae i Bisuldunum La segona fase a partir de mitjans del segle I dC serà la més important. Tot el complex s’organitza a partir d’un gran pati central amb 4 forns que es troben en l’àmbit 2 – dos d’ells de grans dimensions que corresponen a la tipologia Cuomo di Caprio II/c. A la banda oriental es troba un petit magatzem. Els altres dos forns (2 i 3) són d’unes dimensions més modestes, un del tipus II/b i l’altre II/c de Cuomo di Caprio (Tremoleda i Castanyer, 2007). També s’han documentat una sèrie de naus que funcionarien com assecadors del material ceràmic. Hi ha un conjunt de canalitzacions de grans dimensions paral•leles a les naus, i una bassa de decantació d’argiles (Tremoleda, 2000). En la part meridional es troben d’altres forns fins a un total de 12.


Veure fitxa sencera

L´AUMEDINA - L´Aumedina

Ja es coneixia l’existència d’un centre terrisser i marques des del segle XIX, fins que es localitza el centre de producció cap al 1920. Es troba un assentament agrícola amb restes de premses i dos grans dipòsits de fermentació de vi. Els materials recuperats a la vil·la indiquen una continuïtat des del segle I aC fins al IV dC. A uns 50 metres de l’establiment es va localitzar l’estructura d’una terrisseria de planta circular amb pilar central (tipus I/a Nuomo di Caprio). Es documenta el praefurnium davant i una àrea de treball excavada en roca. A uns metres de distància es troba un abocador d’àmfora, tegulae i ceràmica comuna, que serien les produccions del forn. Més al Nord es troba un segon forn de planta rectangular del qual es conserva un mur central i la graella de forma tipus II/a II/c Nuomo di Caprio). Hi ha una estructura de planta trapezoïdal davant que hauria de ser una zona de treball.


Veure fitxa sencera

LA CANALETA - La Canaleta - El Roquís

De les diverses campanyes d’excavacions s’han documentat un total de 6 restes de forns ceràmics, una estructura de rubefacció circular que s’ha interpretat com un forn de calç i nombroses escombreres. Dins d’aquests abocadors, la principal àmfora documentada és l’Oberaden 74. Dos dels forns són de planta rectangular de la forma Cuomo di Caprio II C i altres quatre de planta circular de tipologia Cuomo di Caprio Ib (Gebellí, 2007)


Veure fitxa sencera

MAS D'ANTONI CORTS - Mas d’Antoni Corts o Del Roquis

Es tracta d’un gran establiment rural excavat en extensió en els darrers anys (Gebellí, 2007) que presenta una extensió aproximada de 2.200 m2 amb cap vinculació en una estructura residencial de vil·la (Cabrelles i Gebelli, 2011). Té dues fases d’ocupació: una primera de finals del segle I aC fins a mitjans del segle I dC i una segona des del 60 dC fins al 180 dC. En les estructures del segle I dC s’han localitzat els forns, un d’ells de forma IV/b de Cuomo di Caprio (Járrega i Prevosti, 2011). S’han documentat bases per pastar el fang, zones de magatzems, canalitzacions, bases de decantació de líquids i per suposat forns. Tot fa indicar que es produiria vi a la pròpia instal·lació i es farien produccions ceràmiques de tot tipus, juntament amb àmfores. S’han documentat moltes marques d’àmfora, però en alguns casos sabem per les pastes ceràmiques i per l’epigrafia que alguns dels segells procedeixen d’altres terrisseries de la Tarraconense, més concretament de la Laietània.


Veure fitxa sencera

MAS DE GOMANDÍ - Mas de Gomandi

Gran concentració de material ceràmic trobat el 1907 amb motiu de la construcció de la via ferroviària cap a Saragossa. Possiblement es tracta d’un abocador de terrisseria amb abundant defectes de cocció. L’extensió del possible forn aniria a banda i banda de les vies. Es va realitzar una prospecció geofísica del jaciment (magnetometria i resistivitat, que va demostrar que el jaciment estava molt alterat per les obres del ferrocarril, i no es podien identificar estructures que poguessin atribuir als forns (Strutt et alii, 2011). A partir del material en superfície que avui està dipositat en el Museu de Ruidoms, el jaciment tindria una cronologia que va des del segle I aC fins al IV dC. (Járrega i Prevosti, 2011)


Veure fitxa sencera

MAS DEL CATXORRO - Mas del Catxorro

Es coneix des d’antic la presència d’una vil·la i necròpolis en un turó al costat del riu Ebre, fins i tot es va trobar una inscripció funerària romana (CIL II.4070). Les intervencions del 1987 a 1990 han documentat la presència d’una zona de producció de vi amb canalitzacions i un lacus, datats en època tardoantiga. En la part baixa a prop del riu hi ha restes de 3 contrapesos de premsa – 1 d’ells in situ – associats amb una escombrera i restes de materials passats de cocció. Sembla que comença a produir en època augustea per continuar en el segle I dC.


Segells

Veure fitxa sencera

M( ) E( ) EVI( ) - MEEVI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

...]LVI - ...]LVI


Veure fitxa sencera

]ATIO( ) - ...ATIO...


Veure fitxa sencera

]AT - ]AT


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Veure fitxa sencera

SEX(tii) DOMITI - SEXDOMITI


Pastes

Veure fitxa sencera

AUM_019_ober_74

 

 


Veure fitxa sencera

AUM_020_ober_74

 

 


Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI