MAS DE GOMANDÍ / Mas de Gomandi - Riudoms (Baix Camp)

Descripció: Gran concentració de material ceràmic trobat el 1907 amb motiu de la construcció de la via ferroviària cap a Saragossa. Possiblement es tracta d’un abocador de terrisseria amb abundant defectes de cocció. L’extensió del possible forn aniria a banda i banda de les vies. Es va realitzar una prospecció geofísica del jaciment (magnetometria i resistivitat, que va demostrar que el jaciment estava molt alterat per les obres del ferrocarril, i no es podien identificar estructures que poguessin atribuir als forns (Strutt et alii, 2011). A partir del material en superfície que avui està dipositat en el Museu de Ruidoms, el jaciment tindria una cronologia que va des del segle I aC fins al IV dC. (Járrega i Prevosti, 2011)
Producció: Àmfora, ceràmica comuna, material constructiu, motllo de terra sigillata, antefixes.

 

Járrega, R.; Prevosti, M.

“Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica de l’ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament., ,

Tarragona: , 2011. 455-489

- - Figlinaetarraconenses.pdf

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Strutt, K.; Fry, R.; Prevosti, M.; Carreras, C.

(2011) “Memòria de les prospeccions geofísiques realitzades a l’Ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament. , ,

Tarragona: ICAC, 2011. 223-248

- -

Vilaseca, S.

“Petites adicions a la història de la Tarragona romana”. dins Revista del centro de lectura de Reus, 15,

: , 1920. 270-271

- - Vilaseca_1920.pdf

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.

OBERADEN 74

La Oberaden 74 és una àmfora de base plana anular còncava, cos ovoide de petites dimensions, amb nanses curtes de doble acanaladura i sobretot, es caracteritza per un coll curt i un llavi gros amb doble motllura (Miró, 1988). Es reconeixen per una alçada reduïda (uns 65 cm), un cos ovoide gran en comparació con l’alçada, vora de doble motllura i lleugera acanaladura central, que oscil·la entre 14-19 cm diàmetre. Les nanes són planes però gruixudes, amb doble acanaladura dorsal, iencara que es tracta d’un àmfora de base plana, presenta un peu umbilicat i a vegades en forma d’anell, d’un diàmetre entre 13-18 cm (Etienne i Mayet, 2000, 131). Degut a l’existència de de diferents centres productors i una llarga etapa de producció, s’endevinen petites diferències formals.