BARRI ANTIC DE SANT BOI / Barri Antic o Vila Vella - Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Descripció: És un moment totalment romà a on es van documentar tres forns (López et alii, 2002), un construït cap al 30 aC i en funcionament fins al 20/30 dC de tipologia II/c Cuomo di Caprio, que és el que estaria en relació amb el segell IVLI ANICETI. Els altres dos es construeixen quan deixa de funcionar l’anterior, cap el 20/30 dC fins a finals del segle I dC, relacionats amb els segells: QVA, FELI, SOS, ...... El final del seu funcionament es data cap a finals del segle I dC (López et alii, 2002, 47). Al costat dels forns s’ha trobat una basa de decantació, possiblement d’argiles. L’escombrera dels forns estava situada a Can Diví, a una fondària d’uns 7 metres sota el nivell de l’actual carrer, i que en època romana hi tocava l’aigua del riu o del mar (Barreda, 2001 i Barreda et alii , 2001). D’altra banda s’ha documentat gran quantitat de cultura material d’aquesta època, entre les quals destaca una antefixa acompanya de restes constructius, que ens indica un edifici proper totalment romà. Potser per l’acció constructiva que hem documentat cap a la segona meitat del segle I dC han desaparegut els edificis contemporanis als forns.
Producció: Ceràmica comuna, àmfores, terracotes arquitectòniques, tègula, imbrices, tambors de columna, àmfores. Segells: IVLIANICETI, QVA, FELI, SOS, CVPIT, DAP, E, F, FAV, FELI, PAE, QVAS, QVALE, TH

 

Barreda, M.LL.

“La terrisseria del jaciment del Barri Antic (Sant Boi de Llobregat)”. dins C.Carreras, A.López Mullor i J.Guitart (eds.) Barcino II. Marques i terrisseries del Baix Llobregat. , ,

Barcelona: , 2013. 51-60

- - 4_Barreda.pdf

Barreda, M.Ll.

“Can Diví Nord (1997)”. Memòria d’excavació (inèdita). Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. dins , ,

: , 2001.

- -

Barreda, M.Ll.; Sánchez, A.M.; Gutierrez, G.

“Can Diví (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)”. dins Tribuna d’Arqueologia (2000-2001). , ,

: , 2001.

- - Can_Divi.pdf

López Mullor, A.; Fierro, X.; Lacuesta, R.

Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat. Pou Comú núm. 3, dins Col•lecció Carles Martí i Vilà d.Estudis Històrics. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat-Museu de Sant Boi de Llobregat., ,

Sant Boi de Llobregat: , 2002.

- -

López Mullor, A.

“La figlina i les àmfores de l’àrea de les termes romanes de sant Boi de Llobregat”. dins En C.Carreras, A.López Mullor i J.Guitart (eds.) Barcino II. Marques i terrisseries del Baix Llobregat. , ,

Barcelona: , 2013. 61-82

- - 5_Mullor.pdf

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Berni, P.; Carreras, C.

"Corpus epigràfic de segells en àmfores, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat dins En C.Carreras, A.López Mullor, J.Guitart (coord.) Barcino II. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat, ,

Barcelona: IEC, 2013. 127-286

978-84-9965-186-6 - - 8_Berni, Carreras.pdf

DRESSEL 20

Es tracta d’un àmfora globular amb nanses de secció circular i un sense pivot visible. Tenen un coll curt i un llavi arrodonit horitzontal amb acanaladura interna. Seguint el model de la Dressel 20 bètica, els llavis que s’han trobat amb pasta tarraconense identifiquen els tipus corresponents a època de Claudi fins a Neró (Berni, 1998).

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.