cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Família de segells: IVLIANICETIw

IVLI ANICETI

Família: IVLIANICETI Referència a la família: Berni i Carreras (2013, 71a2)

Datació: -10/0
Lloc  de troballa: Camí Vell de Llor - Sant Boi de Llobregat(Baix Llobregat)


 
 

Bibliografia

Berni, P.; Carreras, C.: "Corpus epigràfic de segells en àmfores, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat dins: En C.Carreras, A.López Mullor, J.Guitart (coord.) Barcino II. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat Barcelona: IEC, 2013
978-84-9965-186-68_Berni, Carreras.pdf -

Terriseries

Veure fitxa sencera

BARRI ANTIC DE SANT BOI - Barri Antic o Vila Vella

És un moment totalment romà a on es van documentar tres forns (López et alii, 2002), un construït cap al 30 aC i en funcionament fins al 20/30 dC de tipologia II/c Cuomo di Caprio, que és el que estaria en relació amb el segell IVLI ANICETI. Els altres dos es construeixen quan deixa de funcionar l’anterior, cap el 20/30 dC fins a finals del segle I dC, relacionats amb els segells: QVA, FELI, SOS, ...... El final del seu funcionament es data cap a finals del segle I dC (López et alii, 2002, 47). Al costat dels forns s’ha trobat una basa de decantació, possiblement d’argiles. L’escombrera dels forns estava situada a Can Diví, a una fondària d’uns 7 metres sota el nivell de l’actual carrer, i que en època romana hi tocava l’aigua del riu o del mar (Barreda, 2001 i Barreda et alii , 2001). D’altra banda s’ha documentat gran quantitat de cultura material d’aquesta època, entre les quals destaca una antefixa acompanya de restes constructius, que ens indica un edifici proper totalment romà. Potser per l’acció constructiva que hem documentat cap a la segona meitat del segle I dC han desaparegut els edificis contemporanis als forns.


Formes

Veure fitxa sencera

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

 


Museus

Veure fitxa sencera
MUSEU DE SANT BOI
 

 

 

 

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI