LA BOADA / La Boada o l’Espluga Pobra - Reus (Baix Camp)

Descripció: És una àrea propera al Barranc de la Pedrera a on es van trobar restes de dos forns: un de planta circular i el segon de planta quadrangular que Massó (1978) identifica amb la forma II/c de Cuomo di Caprio. Ambdós forns no han estat mai excavats, malgrat es coneixen des del segle XIX. El segon forn es conserva força bé en un desnivell de la riera, mentre que el segon es troba 30 metres aigües avall (Járrega i Prevosti, 2011, 464). També es documenta un lloc com a dipòsit d’argiles (Sanz, 1975). Aquestes restes es vinculen a una propera vil·la romana que té una cronologia del segle I al IV dC (Revilla, 1985).
Producció: Material constructiu (tegulae, imbrex), àmfores, dolia, antefixes, tubuli. Segells: CE, CR, IR, SVA (Berni, 2010)

 

Berni, P.

“Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona”. dins En Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes. , ,

Tarragona: , 2010. 153-210

- - Berni_Ager_tarraconesis.pdf

Járrega, R.; Prevosti, M.

“Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica de l’ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament., ,

Tarragona: , 2011. 455-489

- - Figlinaetarraconenses.pdf

Massó, J.

Reus. Prehistòria i antiguitat. dins , ,

Reus: , 1978.

- -

Miró, J.Miró, J.

La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I aC – I dC). dins , ,

Oxford: BAR, 1988.

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Sanz, M.

“Hallazgos romanos en Reus”. dins Boll. Arqueològic Tarragona, època IV, 129/132

: , 1975. 112-115

- -

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.

DRESSEL 7-11

Cos piriforme amb un pivot buit a diferència de les emporitanes, nanses ovales i un coll llarg. El llavi és gruixut i exvasat i amb motllures, emmirallant-se en els prototips de la costa bètica.