CITA: Corpus Internationale des Timbres Amphoriques

T( ) T( )

Família: TT Referència a la família: Sciallano (2008), Gi 97-5; Marlier & Sciallano (2008), fig. 22.

Datació: 20/20
Lloc de troballa: Ersa (França), épave de La Giraglia. - -(-)

Bibliografia

Sciallano, M.: Amphores de Tarraconaise: nouvelles découvertes sur le littoral de Gaule méridionale dins: Jornades d’estudi. La producció i el comerç de les àmfores de la provincia Hispania Tarraconensis, Homenatge a Ricard Pascual Guasch, N. 8Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona, 2008
-

Marlier, S.; Sciallano, M.: "L'épave à dolia de l'île de la Giraglia (Haute-Corse)" dins: Archaeonautica 15 : ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 2008
-

Terriseries

LA GIRAGLIA (HAUTE-CORSE) -

Vaixell cisterna amb dos tipus diferents de dolia disposats a la part central de la coberta, més un carregament complementari d'àmfores Dressel 2-4 del Baix Llobregat (un mínim de 55 exemplars) col·locades en popa i proa, i uns pocs recipients de la mateixa forma originaris d'Itàlia, i d'altres de tipologia indeterminada. El material amfòric laietà està bastant fragmentat, amb pivots curts i de mitjana alçada. La pasta ceràmica es classifica en dos grups: majoritàriament de color marró vermellós amb tonalitats clares i fosques, amb grans blanc de desgreixant; en menor quantitat la pasta és groguenca amb desgreixant blanc o gris. S'han documentat segells en 38 pivots, 28 formant parella en el mateix objecte. Aquests són originaris de Sant Boi (F, TH), Sant Vicenç dels Horts (SYN[E], [P]EF? o [P]FE?), Can Tintorer (IVCV, CEL, CELS, CLAS, HIL, LEAN, OPA o QPA, PR, T[HA?]); també hi ha sèries noves (A, E, CQ[M?], [E?]P, FRV?, L·L·L·?, LO?, PH?, RI, RVST, SRA?, V); la variant CEL d'origen desconegut pot ser ubicat pel factor associatiu (CEL + IVCV). Uns quants d'aquests segells es troben en Chrétienne H i Dramont B fets amb les mateixes matrius. Quant a la datació del naufragi, les dolia i àmfores, comunes en altres derelictes, apunten cap a l'any 20 dC. L'horitzó està confirmat per sis petits fragments de ceràmica aretina d'aquest moment (Sciallano, Marlier 2008: 113-151).

Formes

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars