cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Terrisseria: LA GIRAGLIA (HAUTE-CORSE)

LA GIRAGLIA (HAUTE-CORSE) - - (-)

Descripció: Vaixell cisterna amb dos tipus diferents de dolia disposats a la part central de la coberta, més un carregament complementari d'àmfores Dressel 2-4 del Baix Llobregat (un mínim de 55 exemplars) col·locades en popa i proa, i uns pocs recipients de la mateixa forma originaris d'Itàlia, i d'altres de tipologia indeterminada. El material amfòric laietà està bastant fragmentat, amb pivots curts i de mitjana alçada. La pasta ceràmica es classifica en dos grups: majoritàriament de color marró vermellós amb tonalitats clares i fosques, amb grans blanc de desgreixant; en menor quantitat la pasta és groguenca amb desgreixant blanc o gris. S'han documentat segells en 38 pivots, 28 formant parella en el mateix objecte. Aquests són originaris de Sant Boi (F, TH), Sant Vicenç dels Horts (SYN[E], [P]EF? o [P]FE?), Can Tintorer (IVCV, CEL, CELS, CLAS, HIL, LEAN, OPA o QPA, PR, T[HA?]); també hi ha sèries noves (A, E, CQ[M?], [E?]P, FRV?, L·L·L·?, LO?, PH?, RI, RVST, SRA?, V); la variant CEL d'origen desconegut pot ser ubicat pel factor associatiu (CEL + IVCV). Uns quants d'aquests segells es troben en Chrétienne H i Dramont B fets amb les mateixes matrius. Quant a la datació del naufragi, les dolia i àmfores, comunes en altres derelictes, apunten cap a l'any 20 dC. L'horitzó està confirmat per sis petits fragments de ceràmica aretina d'aquest moment (Sciallano, Marlier 2008: 113-151).
Producció:

 

Bibliografia:

Marlier, S.; Sciallano, M.

"L'épave à dolia de l'île de la Giraglia (Haute-Corse)" dins Archaeonautica 15, ,

: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 2008. 113-151

- -

Segells:


A(A( )) Veure fitxa sencera

E(E( )) Veure fitxa sencera

A(A( )) Veure fitxa sencera

CE(CE( )) Veure fitxa sencera

CEL(CEL(si)) Veure fitxa sencera

IVCV(IVCV(ndii)) Veure fitxa sencera

CELS(CELS(i)) Veure fitxa sencera

Il·legible.() Veure fitxa sencera

CIAS(CIAS( )) Veure fitxa sencera

LEAN(LEAN(dri)) Veure fitxa sencera

CIAS(CIAS( )) Veure fitxa sencera

QPA(Q( ) PA( ) ) Veure fitxa sencera

CQM(C( ) Q( ) M( )) Veure fitxa sencera

E(E( )) Veure fitxa sencera

FE(FE( ) ) Veure fitxa sencera

SYN(SYN[...) Veure fitxa sencera

Il·legible.() Veure fitxa sencera

EP(EP( )) Veure fitxa sencera

CCIN...? (C( ) C( ) I( ) N( )[...) Veure fitxa sencera

FRV(FRV( )) Veure fitxa sencera

HIL(HIL( )) Veure fitxa sencera

PR(PR( )) Veure fitxa sencera

LLL(L( ) L( ) L( )) Veure fitxa sencera

LO(LO( )) Veure fitxa sencera

RV(RV( )) Veure fitxa sencera

V(V( )) Veure fitxa sencera

Il·legible.() Veure fitxa sencera

VT(VT( )) Veure fitxa sencera

PR(PR( )) Veure fitxa sencera

R(R( )) Veure fitxa sencera

RVST(RVST) Veure fitxa sencera

SRA(S( ) R( ) A( )) Veure fitxa sencera

TH(TH( )) Veure fitxa sencera

TT(T( ) T( )) Veure fitxa sencera

MVR(MVR(rani)) Veure fitxa sencera

Il·legible.() Veure fitxa sencera

VT(VT( )) Veure fitxa sencera

Il·legible.() Veure fitxa sencera

Formes:

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI