MVR(rani)

Família: MVR Referència a la família: Sciallano (2008), Gi 99-69; Marlier & Sciallano (2008), fig. 23.

Datació: 20/20
Lloc  de troballa: Ersa (França), épave de La Giraglia. - -(-)

---

LA GIRAGLIA (HAUTE-CORSE) -

Vaixell cisterna amb dos tipus diferents de dolia disposats a la part central de la coberta, més un carregament complementari d'àmfores Dressel 2-4 del Baix Llobregat (un mínim de 55 exemplars) col·locades en popa i proa, i uns pocs recipients de la mateixa forma originaris d'Itàlia, i d'altres de tipologia indeterminada. El material amfòric laietà està bastant fragmentat, amb pivots curts i de mitjana alçada. La pasta ceràmica es classifica en dos grups: majoritàriament de color marró vermellós amb tonalitats clares i fosques, amb grans blanc de desgreixant; en menor quantitat la pasta és groguenca amb desgreixant blanc o gris. S'han documentat segells en 38 pivots, 28 formant parella en el mateix objecte. Aquests són originaris de Sant Boi (F, TH), Sant Vicenç dels Horts (SYN[E], [P]EF? o [P]FE?), Can Tintorer (IVCV, CEL, CELS, CLAS, HIL, LEAN, OPA o QPA, PR, T[HA?]); també hi ha sèries noves (A, E, CQ[M?], [E?]P, FRV?, L·L·L·?, LO?, PH?, RI, RVST, SRA?, V); la variant CEL d'origen desconegut pot ser ubicat pel factor associatiu (CEL + IVCV). Uns quants d'aquests segells es troben en Chrétienne H i Dramont B fets amb les mateixes matrius. Quant a la datació del naufragi, les dolia i àmfores, comunes en altres derelictes, apunten cap a l'any 20 dC. L'horitzó està confirmat per sis petits fragments de ceràmica aretina d'aquest moment (Sciallano, Marlier 2008: 113-151).

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.