TORRE LLAUDER / Torre Llauder - Mataró (Maresme)

Descripció: Vil•la que es troba al sud de Mataró, quasi a 1 Km, en el traçat de la via Augusta i no gaire lluny de la platja. La vil•la ja es coneix des del segle XIX, i s’ha vingut excavant de forma continuada fins a l’actualitat. Es coneix sobretot el nucli central de la vil•la, amb una sèrie d’àmbits al voltant d’un peristil, i la presència també d’una zona de termes en la part nord. Sembla que la primera vil•la es dataria cap al segle I aC, i hi ha diferents fases constructives fins l’abandonament en el segle IV dC. La part Est de la vil•la és a on es troba la part industrial, i segurament en altres edificis propers a la platja (C/Miquel Biada). En la part Est es van documentar 4 forns que semblen dedicar-se a la producció de vidre, i un edifici de planta rectangular que segurament faria la funció de magatzem. Les instal•lacions de la terrisseria corresponen a la primera fase de la vil•la, i de les quals s’han reconegut l’existència de 3 forns. Un d’ells té una forma rectangular de tipologia Cuomo di Caprio II/c. La cronologia de la bòbila es situaria a finals del segle I aC. En l’any 1989 es va fer una excavació que va identificar la presència d’un abocador d’àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4.
Producció: Ceràmica comuna (gerres), material constructiu (tegulae), pondera, àmfores. Segells: ABDA, ANE, AR, AS, AT, B, BL, BP, CLV, DEI, H, HYS, IMP, IVLAND/OS, LL, LP, MAA, NC, NES, NP, NYA, P, PANSCAVRI, PHR, PR, PRC, SEC, SV, V, VER, VERD, EMA, V, LHEROPT
Més informació:

 

Prevosti, M.

Cronologia i poblament a l’àrea rural de Baetulo (Badalona). dins , ,

Badalona: , 1981.

- -

Prevosti, M.; Clariana, J.F.

“El taller de ánforas de Torre Llauder: nuevas aporataciones”. dins En El Vi a l’Antguitat, ,

Badalona: , 1987. 199-210

- -

Prevosti, M.; Clariana, J.F.

“La vil•la romana de Torre Llauder (Mataró, Maresme)”. dins Tribuna d’Arqueologia 1987-8, , ,

Barcelona: , 1988b. 125-132

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars