SUD-LAVEZZI 3 (Bonifacio, Corse du Sud) - - (-)

Descripció: S'han recuperat més de 200 àmfores Dressel 2-4, d’aquestes 37 senceres, en general d’aspecte anàleg al material descobert en Chrétienne H. Fins i tot hi ha coincidència de marques derivades d’una mateixa matriu, el que confirma que els dos naufragis són contemporanis. Els pivots de les àmfores Dressel 2-4 tenen poca alçada. Es distingeixen dues variacions en la pasta ceràmica que guarden relació amb la morfologia de dos grups d’àmfores: els envasos de pasta vermellosa amb desgreixant blanc abundant són de menor diàmetre i més fins en els acabats superiors de coll i nanses; els altres de pasta blanc-groguenc amb un desgreixant de petits grans blancs, grisos i negres, tenen aquestes parts més grans i robustes. Al voltant de la meitat de les àmfores porten una o dues marques sobre el pivot, en tres casos el segell de la punta s'associa a un altre segell al coll. Tots els segells semblen venir de les terrisseries del Baix Llobregat: Sant Boi (ANT), Sant Vicenç dels Horts (PR), Can Pedrerol (ANDO); altres variants són inédites en el lloc d'origen (ALBA, CELSI, T); també hi ha sèries noves (A, AC, AD, ALEX, AM, ATT, L, LYA, PHIL, POT, QVAD, S, SC, VIC). L'origen incert d'algunes marques es pot deduir per l'associació a un altre segell conegut al Llobregat: Sant Boi (AM + ANT, VIC + ANT, ATT + VIC, POT + VIC, LYA + VIC), Sant Vicenç dels Horts (M + PR), Can Pedrerol ([---]INICI + ANDO). La datació del naufragi al voltant de l’any 15 d.C. s'ha establert tenint en compte les coincidències tipològiques i epigràfiques amb Chrétienne H, a més de la presència d’una sola Pascual 1 (en aquells temps en desaparició) i una variant arcaica de Dressel 14 sudhispana (Sciallano, Liou 1985: 130-144).
Producció:

 

Sciallano, M.; Liou B.

"Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins Archaeonautica 5, ,

Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985. 5-178

- -

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars