LYA(eus)

Família: LYA Referència a la família: Liou & Sciallano (1985), nº 13.

Datació: 1/15
Lloc  de troballa: Sud Lavezzi 3 (Îles Lavezzi, França). - -(-)

---

SUD-LAVEZZI 3 (Bonifacio, Corse du Sud) -

S'han recuperat més de 200 àmfores Dressel 2-4, d’aquestes 37 senceres, en general d’aspecte anàleg al material descobert en Chrétienne H. Fins i tot hi ha coincidència de marques derivades d’una mateixa matriu, el que confirma que els dos naufragis són contemporanis. Els pivots de les àmfores Dressel 2-4 tenen poca alçada. Es distingeixen dues variacions en la pasta ceràmica que guarden relació amb la morfologia de dos grups d’àmfores: els envasos de pasta vermellosa amb desgreixant blanc abundant són de menor diàmetre i més fins en els acabats superiors de coll i nanses; els altres de pasta blanc-groguenc amb un desgreixant de petits grans blancs, grisos i negres, tenen aquestes parts més grans i robustes. Al voltant de la meitat de les àmfores porten una o dues marques sobre el pivot, en tres casos el segell de la punta s'associa a un altre segell al coll. Tots els segells semblen venir de les terrisseries del Baix Llobregat: Sant Boi (ANT), Sant Vicenç dels Horts (PR), Can Pedrerol (ANDO); altres variants són inédites en el lloc d'origen (ALBA, CELSI, T); també hi ha sèries noves (A, AC, AD, ALEX, AM, ATT, L, LYA, PHIL, POT, QVAD, S, SC, VIC). L'origen incert d'algunes marques es pot deduir per l'associació a un altre segell conegut al Llobregat: Sant Boi (AM + ANT, VIC + ANT, ATT + VIC, POT + VIC, LYA + VIC), Sant Vicenç dels Horts (M + PR), Can Pedrerol ([---]INICI + ANDO). La datació del naufragi al voltant de l’any 15 d.C. s'ha establert tenint en compte les coincidències tipològiques i epigràfiques amb Chrétienne H, a més de la presència d’una sola Pascual 1 (en aquells temps en desaparició) i una variant arcaica de Dressel 14 sudhispana (Sciallano, Liou 1985: 130-144).

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars