ELS ANTIGONS / Els Antigons - Reus (Baix Camp)

Descripció: Restes d’una gran vil·la senyorial amb una ampla cronologia que va des del segle I dC fins al segle IV dC. Afectada en els anys 70 per la construcció d’un polígon industrial, es va realitzar una excavació d’urgència i fins fa poc temps no s’han publicat en detall els materials i la seva excavació (Járrega i Prevosti, 2014). Es van poder distingir estructures de la part residencial de la vil·la, fins i tot una xarxa de clavegueres corresponent a un possible nimfeu. Dins de l’intervenció també es va poder documentar un parell de forns ceràmics de la tipologia II/b i II/c de Cuomo di Caprio, així com un forn de ceràmica comuna, un forn de cal i un abocador. En els darrers anys, s’han realitzat prospeccions geofísiques (resistivitat, magnetometria) per avaluar la possible existència de restes, però els resultats han estat decebedors (Strutt et alii, 2011) ja que tot el terreny es troba molt alterat per la construcció del polígon industrial.
Producció: Ceràmica comuna. Segells àmfores importades com CHR (procedent de Sant Pol de Mar), FRONTO (desconeguda), GAESAT[ILVCR] en Dressel 6A, LEV[GE]N en Keay XVI i OCTAVIANVS en Dressel 23 (Berni, 2010)

 

Berni, P.

“Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona”. dins En Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes. , ,

Tarragona: , 2010. 153-210

- - Berni_Ager_tarraconesis.pdf

Járrega, R.; Prevosti, M.

Ager Tarraconensis 4. Els Antígons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona. dins , ,

Tarragona: ICAC, 2014.

- -

Massó, J.

Reus. Prehistòria i antiguitat. dins , ,

Reus: , 1978.

- -

Miró, J.Miró, J.

La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I aC – I dC). dins , ,

Oxford: BAR, 1988.

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Strutt, K.; Fry, R.; Prevosti, M.; Carreras, C.

(2011) “Memòria de les prospeccions geofísiques realitzades a l’Ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament. , ,

Tarragona: ICAC, 2011. 223-248

- -

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars