cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Terrisseria: CAN VENDRELL / Can Vendrell

CAN VENDRELL / Can Vendrell - Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)

Descripció: Tan sòls esconeixen l’existència de restes d’un forn – tipologia desconeguda – i una escombrera amb materials passats de cocció. Aquest forn està només a 300 metres de Sant Miquel de Martres.
Producció: Àmfores. Segells: QTE, C

 

Bibliografia:

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Segells:


C(C( )) Veure fitxa sencera

C(C( )) Veure fitxa sencera

QTE(Q( ) T( ) E( ) ) Veure fitxa sencera

QTE(Q( ) T( ) E( ) ) Veure fitxa sencera

QTE(Q( ) T( ) E( ) ) Veure fitxa sencera

Pastes:

Veure fitxa sencera

SER-60205

Es una cerámica modelada a torno. Se observa la presencia de desgrasantes de medida fina y, esporádicamente media, visibles a simple vista, en donde destacan, básicamente, partículas de cuarzo, feldespatos y micas (biotita).

Veure fitxa sencera

SER-60321

Se observa la presencia de desgrasantes de medida fina y media, poco visibles a simple vista, entre los que destacan básicamente partículas de cuarzo pero també de feldespatos y de algunas micas (biotita). Marca anepigráfica C cruzada.

Veure fitxa sencera

CV-1

Veure fitxa sencera

CV-2

Veure fitxa sencera

CV-3

Veure fitxa sencera

CV-4

Veure fitxa sencera

CV-5

Veure fitxa sencera

CC-7

Formes:

Veure fitxa sencera

DRESSEL 1

Es tracta d’una àmfora afusellada amb nanses llargues ovalades i un llarg pivot sòlid. Té un coll llarg i un llavi que varia d’acord amb les subtipologies itàliques que coincideixen en el temps. Des d’un llaví de secció triangular, troncònic exvassat o troncònic amb una secció triangular. La mateixa gran variabilitat de llavis que s’observen en les àmfores Dressel 1 itàliques (varietats A, B i C), també apareixen en les àmfores tarraconeses. No es coneixen prou exemples com per establir (López Mullor, 2006, 38).

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 1

Es tracta d’una àmfora afusellada amb nanses llargues ovalades i un llarg pivot sòlid. Té un coll llarg i un llavi que varia d’acord amb les subtipologies itàliques que coincideixen en el temps. Des d’un llaví de secció triangular, troncònic exvassat o troncònic amb una secció triangular. La mateixa gran variabilitat de llavis que s’observen en les àmfores Dressel 1 itàliques (varietats A, B i C), també apareixen en les àmfores tarraconeses. No es coneixen prou exemples com per establir (López Mullor, 2006, 38).

 

Veure fitxa sencera

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

 

Veure fitxa sencera

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Veure fitxa sencera

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI