CITA: Corpus Internationale des Timbres Amphoriques

VILA-SEC / Vila-Sec - Alcover (Alt Camp)

Descripció: La bòbila de Vila-Sec va ser localitzada amb motiu de les obres de desdoblament de la C-14 pel seu pas de Reus a Alcover. Des dels anys 30 es coneixien restes materials a la zona del barranc del Burguet. Cap als anys 70, amb motiu de la construcció d’una camí, es va reconèixer una filada d’àmfores Dressel 2-4. Finalment, des dels anys 2002 fins al 2005, l’empresa CODEX ha dut continuades intervencions en aquesta zona identificant un plegat d’instal•lacions que configuren una extensa figlina romana (Roig, 2013). La primera fase de la bòbila es situa abans de mitjans del segle I dC, en una data difícil de determinar per l’escassetat de material, però amb un conjunt important d’estructures com són 7 forns. Un forn 1 de tipologia Cuomo di Caprio II/a i amb una cambra de cocció rectangular que fa 2,66 x 2,8 metres; mentre que el forn 2 està retallat pel nº1 i només es conserva un mur. Després hi ha un conjunt de forns de planta rectangular amb pilar central (nº 3, 4 i 5) que correspondrien a la tipologia I/a de Cuomo di Caprio. Són forns petits de 1,50 x 1,53, però amb una planta rectangular, la qual cosa difereix de la pauta normal. El forn 6 està molt deteriorat, mentre que el forn 7 té una cambra gran de 2,80 x 3,10 de tipologia II/c Cuomo di Caprio. Cap a mitjans del segle I dC, hi ha un gran canvi a la terrisseria i es construeixen noves estructures: àmbit 1 que fa segurament de magatzem, àmbit 2 que seria un magatzem d’argiles, una basa de decantació d’argiles, una pastera i canalitzacions de teguale i 4 forns més. Segurament alguns dels forns de la primera fase segueixen funcionant en aquest període. Pel que fa als 4 nous forns, es troben en bateria i dos són circulars i altres dos amb plantes rectangulars. Així el forn nº 9 té una planta circular d’un 3 metres de diàmetre de la tipologia Cuomo di Caprio I/b, mentre que el nº 10 seria de les mateixes dimensions i de la tipologia Cuomo di Caprio I/a. El forn nº 11 té una planta rectangular amb una cambra de cocció de 3,94 x 3 metres de la tipologia Cuomo di Caprio II/c i el nº 12 també de la mateixa tipologia II/c tindria una gran cambra de 5,2 x 4,2 metres. A mitjans del segle II dC, hi ha una nova fase de la bòbila amb la definició d’un nou espai de limitat per àmfores Dressel 2-4
Producció: Ceràmica comuna, parets fines, material constructiu, pondera, terra sigillata, dolia, terracotes arquitectòniques, àmfores. Segells: ANTO, CVF, ITA (Berni, 2010)

Bibliografia:

Berni, P.

“Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona”. dins En Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes. , ,

Tarragona: , 2010. 153-210

- - Berni_Ager_tarraconesis.pdf

Roig, J.F.

“La bòbila romana del Vila-Sec (Alcover, Alt Camp)”. dins Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història. Actes del Simposi Internacional. , ,

Tarragona: , 2013. 303-338

- -

Pastes:

Veure fitxa sencera

ALC-60.825

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida fina visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita). S’observa porositat baixa

Veure fitxa sencera

ALC-60.826

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida fina visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita). S’observa poca porositat

Veure fitxa sencera

ALC-60.827

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida gruixuda visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita). S’observa porositat amb porus arrodonits

Formes:

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars