cap
Terrisseries Derelictes Segells Pastes Formes Museus Mapes Bibliografia Cerca Website

Pasta: ALC-60.827

Fragment ceràmic de color ocre.

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida gruixuda visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita). S’observa porositat amb porus arrodonits

Mostra de la terrisseria d'Alcover (Vila-Sec)

 
 

Terrisseries

  Veure fitxa sencera

VILA-SEC - Vila-Sec

La bòbila de Vila-Sec va ser localitzada amb motiu de les obres de desdoblament de la C-14 pel seu pas de Reus a Alcover. Des dels anys 30 es coneixien restes materials a la zona del barranc del Burguet. Cap als anys 70, amb motiu de la construcció d’una camí, es va reconèixer una filada d’àmfores Dressel 2-4. Finalment, des dels anys 2002 fins al 2005, l’empresa CODEX ha dut continuades intervencions en aquesta zona identificant un plegat d’instal•lacions que configuren una extensa figlina romana (Roig, 2013). La primera fase de la bòbila es situa abans de mitjans del segle I dC, en una data difícil de determinar per l’escassetat de material, però amb un conjunt important d’estructures com són 7 forns. Un forn 1 de tipologia Cuomo di Caprio II/a i amb una cambra de cocció rectangular que fa 2,66 x 2,8 metres; mentre que el forn 2 està retallat pel nº1 i només es conserva un mur. Després hi ha un conjunt de forns de planta rectangular amb pilar central (nº 3, 4 i 5) que correspondrien a la tipologia I/a de Cuomo di Caprio. Són forns petits de 1,50 x 1,53, però amb una planta rectangular, la qual cosa difereix de la pauta normal. El forn 6 està molt deteriorat, mentre que el forn 7 té una cambra gran de 2,80 x 3,10 de tipologia II/c Cuomo di Caprio. Cap a mitjans del segle I dC, hi ha un gran canvi a la terrisseria i es construeixen noves estructures: àmbit 1 que fa segurament de magatzem, àmbit 2 que seria un magatzem d’argiles, una basa de decantació d’argiles, una pastera i canalitzacions de teguale i 4 forns més. Segurament alguns dels forns de la primera fase segueixen funcionant en aquest període. Pel que fa als 4 nous forns, es troben en bateria i dos són circulars i altres dos amb plantes rectangulars. Així el forn nº 9 té una planta circular d’un 3 metres de diàmetre de la tipologia Cuomo di Caprio I/b, mentre que el nº 10 seria de les mateixes dimensions i de la tipologia Cuomo di Caprio I/a. El forn nº 11 té una planta rectangular amb una cambra de cocció de 3,94 x 3 metres de la tipologia Cuomo di Caprio II/c i el nº 12 també de la mateixa tipologia II/c tindria una gran cambra de 5,2 x 4,2 metres. A mitjans del segle II dC, hi ha una nova fase de la bòbila amb la definició d’un nou espai de limitat per àmfores Dressel 2-4


 


 

Documento sin título

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI