DIANO MARINA (Imperia, Itàlia) -

Nau cisterna amb 14 grans dolia disposats en el casc central de l'embarcació. Les àmfores Dressel 2-4 completen el carregament, totes són de la Tarraconense, i es caracteritzen per tenir uns pivots de mitjana alçada. Aquestes porten segells en els pivots, i en un únic cas en la campana superior de l'envàs. Algunes sèries, com A, APO, BAR i LE[AN?] estan presents en Chrétienne H, però les d’aquí deriven de matrius diferents. No és segura la procedència del segell HILARI (in campana) a Can Tintorer, perquè la posició del segell (in campana) i la grandària de la cartel·la (6 x 1,8 cm) són dues característiques naturals de la sèrie del Mujal de Calella. Els següents segells són únicas d'aquest carregament i es desconeix el seu lloc de producció: ASCL, RIM (PRIM?), C·P·F, EAB?, PAT[ERNI?], QV, BAGI? o RAGI?, T·S, TYR. Ceràmica de parets fines, ceràmica aretina tardana, daten el naufragi cap a mitjans del s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 95-107).

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars