CITA: Corpus Internationale des Timbres Amphoriques

TIMBA DEL CASTELLOT / Timba del Castellot - Riudoms (Baix Camp)

Descripció: Restes d’una possible vil·la romana en un camp d’oliveres. Presència d’un bon nombre de materials ceràmics passats de cocció, entre ells les àmfores. S’ha realitzat una prospecció geofísica que documenta algunes estructures en els camps d’oliveres (Prevosti, Strutt i Carreras, 2010). El jaciment cobreix una àrea molt ampla que va des d’època republicana fins al segle VI dC
Producció: Àmfora, tègula, maons Segells: EVPRA, LCM

Bibliografia:

Berni, P.

“Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona”. dins En Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes. , ,

Tarragona: , 2010. 153-210

- - Berni_Ager_tarraconesis.pdf

Járrega, R.; Prevosti, M.

“Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica de l’ager Tarraconensis”. dins En Ager Tarraconensis 2. El poblament., ,

Tarragona: , 2011. 455-489

- - Figlinaetarraconenses.pdf

Miró, J.Miró, J.

La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I aC – I dC). dins , ,

Oxford: BAR, 1988.

- -

Prevosti, M.; Strutt, K.; Carreras, C.

“Ager Tarraconensis project (right side of the river Francolí): geophysical surveys to indetify rural Roman settlements typologies”. dins En En Corsi, C.; Vermeulen, F. (eds.) Changing landscapes. The impact of Roman towns in the Western Mediterranean. Antequem. , ,

Bologna: , 2010. 205-216

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

Romero, V.Romero, V.

“Els forns de ceràmica del Baix Camp”. dins L’Om , 22/23; 23/27,

: , 1986. 18-19; 38-39

- -

Segells:

EVPRA(EVPRA( ))	Veure fitxa sencera

LCM + P(L( ) C( ) M( ) + P ( ) )	Veure fitxa sencera

Pastes:

Veure fitxa sencera

REU-60.829

Cocció homogènia en condicions oxidants. És dura, de textura sorrenca i fractura irregular. Es tracta d’una ceràmica feta a torn. S’observa la presència de desgreixant de mida fina visible a simple vista, entre els que destaquen bàsicament partícules de quars però també possibles feldspats i algunes miques (biotita). S’observa porositat amb porus arrodonits

Formes:

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars