SANT VICENÇ DELS HORTS / Sant Vicenç dels Horts (Can Reverter, Can Perals, El Mercat) - Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

Descripció: Es tracta d’una sèrie de troballes d’abocadors, restes d’àmfores i material constructiu passat de cocció i estructures de forns que s’han trobat al subsòl del nucli antic de Sant Vicenç dels Horts. La primera terrisseria documentada va ser Can Reverter-Can Perals (Molist, 1989; Barreda, 1994), a on es va documentar un dipòsit de 4 x 20 metres amb una cubeta de 2,20 metres d’ample. En les proximitats es van trobar restes de dolia, tegulae i àmfores passades de cocció amb molta epigrafia. Al llarg dels darrers anys s’han trobat d’altres concentracions de materials en el casc antic de Sant Vicenç dels Horts , que proporcionen tot tipus de material ceràmic, alguns dels quals estan passats de cocció.Tot aquest conjunt de troballes iniciades amb les restes de Can Reverter, avui creiem que es tracta d’una sola zona industrial organitzada a partir d’una riera que acabaria el riu Llobregat. Amb motiu de la construcció de la biblioteca municipal es va excavar l’antic mercat de la vil·la, a on s’ha trobat restes d’estructures de forns, premses i tot tipus de material ceràmic. Avui en dia sota la biblioteca o antic Mercat es troben in situ les restes de la graella del forn terrisser (Miquel i Morera, 2013). Val a dir que d’altres intervencions preventives del nucli urbà com la de Francesc Moragues (CODEX) han produït un nombre ingent d’àmfores i segells.
Producció: Es documenta la producció d’àmfores de dos tipologies, juntament amb la producció de material constructiu (maons, imbrices, tegulae) i ceràmiques comunes (bols, cassoles, gerres, olles...)

 

Barreda, M.Ll.

“Cal Reverter (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)” dins Actes de les Jornades d’Arqueologia i Palontologia 2001. , ,

Sant Boi: , 2004.

- -

Miquel, Júlia; Morera, Jordi

“Sant Vicenç dels Horts: una zona productora de tipus industrial en època altimperial romana” dins Barcino II: Marques i terrisseries del Baix Llobregat., ,

Barcelona: , 2013.

- - 3_Miquel_Morera.pdf

Molist, N.

“L’excavació d’urgència de Cal Reverter (Sant Vicenç dels Horts)” dins Actes de les I Jornades del Baix Llobregat, ,

Sant Boi: , 1989.

- -

Revilla, V.Revilla, V.

Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis dins , ,

Barcelona: L'Estaquirot, 1995.

- -

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

PASCUAL 1

Es tracta d’una àmfora vinària de la tarraconense caracteritzada per un cos ovoide amb un carenat en la part superior, nanses ambacanalat central, coll llarg acabat en un llavi amb forma de collar vertical. Si bé recorda a la Dressel 1B – segurament el seu predecessor formal - les característiques del llavii les nanses, així com la seva pasta ceràmica la identifiquen com una producció de la província Citerior. Darrerament s’han definit al menys dos subtipus de Pascual 1, als quals s’ha donat el nom de A i B (López-Mullor y Martin, 2008). Segons aquesta proposta tipològica, la subvariant Pascual 1A tindria majors dimensions fins a 1,16-1,06 metres de longitud amb una vora completament vertical o fins i tot obert (6-10 cm), així com un pivot llarg. No sembla que tingui cap relació cronològica, i potser tan sòls és una subvariant pròpia d’uns tallers del Maresme (Ca L’Arnau i El Roser)(López-Mullor y Martin, 2008, 57). La segona subvariant, Pascual 1B, és una mica més petita en longitud (94 a 1,04 metres), un llavi vertical igual de llarg, coll una mica més curt, així com el seu pivot. Es la variant que es troba a més terrisseries, fins i tot al taller de El Roser (Calella). Aquest canvi formal no està vinculat a cap cronologia específica. Una Pascual 1 acostuma a pesar uns 7-9 Kgs buida i té una capacitat entre 20-25 litres.

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars