Pasta de Sant Vicenç del Horts

Matriu calcària (50-60%) òpticament inactiva, porositat mitjana (5-10%) amb microfòssils calcaris. Tonalitat marró groguenca

La fracció fina (<0,01 mm) és moderadament abundant, de forma subangular a subarrodonida. Predomina la calcita micrítica i les restes de fòssils calcaris . En la fracció grollera (>0,01 mm) predominen les roques ígnies de tipus granitoide i els cristalls de quars.

Pasta calcària amb alta presència de MgO i Ni, que la diferencien de l’altre pasta del mateix taller associada a les Dressel 2-4

Està associada a fases primàries i fases de cocció, com la gehlenita i piroxè, per això relacionada amb temperatures de cocció al voltant de 850-950º

Mostra de la terrisseria de Can Reverter (Sant Vicenç dels Horts)

 

SANT VICENÇ DELS HORTS - Sant Vicenç dels Horts (Can Reverter, Can Perals, El Mercat)

Es tracta d’una sèrie de troballes d’abocadors, restes d’àmfores i material constructiu passat de cocció i estructures de forns que s’han trobat al subsòl del nucli antic de Sant Vicenç dels Horts. La primera terrisseria documentada va ser Can Reverter-Can Perals (Molist, 1989; Barreda, 1994), a on es va documentar un dipòsit de 4 x 20 metres amb una cubeta de 2,20 metres d’ample. En les proximitats es van trobar restes de dolia, tegulae i àmfores passades de cocció amb molta epigrafia. Al llarg dels darrers anys s’han trobat d’altres concentracions de materials en el casc antic de Sant Vicenç dels Horts , que proporcionen tot tipus de material ceràmic, alguns dels quals estan passats de cocció.Tot aquest conjunt de troballes iniciades amb les restes de Can Reverter, avui creiem que es tracta d’una sola zona industrial organitzada a partir d’una riera que acabaria el riu Llobregat. Amb motiu de la construcció de la biblioteca municipal es va excavar l’antic mercat de la vil·la, a on s’ha trobat restes d’estructures de forns, premses i tot tipus de material ceràmic. Avui en dia sota la biblioteca o antic Mercat es troben in situ les restes de la graella del forn terrisser (Miquel i Morera, 2013). Val a dir que d’altres intervencions preventives del nucli urbà com la de Francesc Moragues (CODEX) han produït un nombre ingent d’àmfores i segells.

DRESSEL 1 -

Es tracta d’una àmfora afusellada amb nanses llargues ovalades i un llarg pivot sòlid. Té un coll llarg i un llavi que varia d’acord amb les subtipologies itàliques que coincideixen en el temps. Des d’un llaví de secció triangular, troncònic exvassat o troncònic amb una secció triangular. La mateixa gran variabilitat de llavis que s’observen en les àmfores Dressel 1 itàliques (varietats A, B i C), també apareixen en les àmfores tarraconeses. No es coneixen prou exemples com per establir (López Mullor, 2006, 38).

DRESSEL 1 -

Es tracta d’una àmfora afusellada amb nanses llargues ovalades i un llarg pivot sòlid. Té un coll llarg i un llavi que varia d’acord amb les subtipologies itàliques que coincideixen en el temps. Des d’un llaví de secció triangular, troncònic exvassat o troncònic amb una secció triangular. La mateixa gran variabilitat de llavis que s’observen en les àmfores Dressel 1 itàliques (varietats A, B i C), també apareixen en les àmfores tarraconeses. No es coneixen prou exemples com per establir (López Mullor, 2006, 38).