PLANIER 1 (Marseille) - - (-)

Descripció: Derelicte connegut des dels anys 50, saquejat significativament per clandestins, el que ha impedit als arqueòlegs determinar el valor real del carregament que transportava. Es coneixen 11 àmfores Dressel 2-4 senceres i fragmentades. La seva forma és anàloga a les trobades en Chrétienne H i Sud-Lavezzi 3, amb pivots de curta alçada, amb dues tonalitats de l'argila (marró vermellòs o rosa-salmó). Es coneixen pocs segells, col·locats en el pivot o coll del recipient. Les sèries A, M i P poden relacionar-se amb les del catàleg del Baix Llobregat; el segell M·S·PVP (en el coll) és d'origen desconegut. Alguns fragments de ceràmica aretina suggereixen una datació cap al 15 dC. (Sciallano, Liou 1985: 17-25).
Producció:

 

Sciallano, M.; Liou B.

"Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins Archaeonautica 5, ,

Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985. 5-178

- -

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars