EST-PERDUTO (Bonifacio, Corse Sud) - - (-)

Descripció: El derelicte resta encara per excavar en la seva totalitat, i el que es coneix és un túmul amb unes 200 àmfores visibles. Una sèrie de recuperacions esporàdiques de materials confirma la presència d'àmfores Dressel 2-4 tarraconense, de cos fusiforme, gran i robust (tipus Cavallo 1 i Grand-Rouveau), i d’argila vermellosa amb punts blancs de desgreixant. Un exemplar porta impresa la marca APO treta d'una matriu diferent a les conegudes en Diano Marina i Chrétienne H. També es va recuperar una àmfora ebusitana de vi. La datació del naufragi cap a mitjans del s. I d.C. s'ha establert per la tipologia de les àmfores (Sciallano, Liou 1985: 148-152).
Producció:

 

Sciallano, M.; Liou B.

"Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4" dins Archaeonautica 5, ,

Paris: ÉDITIONS DU CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE, 1985. 5-178

- -

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars

DRESSEL 2-4

És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars